Estampes cambrilenques / Octubre de 1999

Per exemple, al capítol 6, que tracta dels arbres que convé plantar segons la terra, el nostre home diu que no només cal saber si la muntanya és alta sinó com són les temperatures.

No molt lluny de Cadis hi ha muntanyes i la terra d’aquelles muntanyes és més calenta que els plans de la província de Biscaia. Per tant, no ha de ser temerari ningú de voler plantar arbres en terra que no és prou calenta com són arbres de la naturalesa de les palmeres, poncems, llimoners, tarongers, garrofers i oliveres, perquè tots aquests arbres són de terra calenta, quin més quin menys, i és que si la terra no s’adiu a la naturalesa de l’arbre la fruita no té el gust que hauria de tenir. Dels tarongers que diuen de la Xina, tots d’una espècie, les taronges de València tenen millor gust que les de Catalunya i millor les de part de l’Àfrica. Dels dàtils de la part de l’Àfrica als de Catalunya és cosa gran la diferència i el mateix passa amb els altres arbres.

Quan al capítol 10 parla de la verema, aconsella que aquesta es faci en dues tandes.

Abans tindreu compte de netejar el cup, les portadores i totes les eines que han de tocar els raïms, perquè aquests volen una gran netedat. Quan us posareu a veremar advertireu als talladors de raïms que si troben gatolls —raïms que no són prou madurs, altres mig podrits—, és a dir, tot raïm dolent, els deixin i no els barregin amb els bons. Després de veremar es poden arreplegar i els posareu a part en un cupet i en podeu fer aiguardent.

Si per a casa o per fer algun regal voleu fer un vi exquisit, heu de prendre el treball de triar els raïms de la qualitat que voleu fer aquell vi: moscatell, macabeu, garnatxa, etc. Quan siguin ben madurs els collireu del cep, els posareu en uns canyissos i els deixareu allí tres dies al sol i serena i en aquells tres dies se’n va pels porus molta part d’aquella substància nitrosa que té el raïm i li resta la part essencial. Després prendreu una premsa i premsareu aquells raïms sencers.

Si voleu fer vi més exquisit de la mateixa qualitat de raïms, fent el que hem dit abans, collireu, si la redolta té tres raïms, els dos més immediats a la soca i ni que en tingui quatre la redolta no en prendreu més que dos, perquè té molta més substància el raïm que és més acostat al rabassó.

Al capítol que parla de les sembres, el 16, l’home, que és molt precís, explica: «Per sembrar el blat i l’ordi a solcs, anirà un darrere del llaurador i deixarà caure el blat entre els dits bellugant-los com si contés diners i farà que a cada pam hi caiguin 10 grans de blat poc més o menys». Més detallista no crec que es pugui ser. A més de parlar de blat i ordi parla també d’altres llegums: cigrons, llenties, faves, favons, pèsols, moresc, mill i bordanyes. De cada espècie explica com s’han de sembrar, collir i batre. Dels cigrons diu:

Els sembrareu dos a cada pam. Si els sembreu a eixam tindreu la mira de que cada mig pam n’hi hagi un. El que sembrarà els cigrons ha de tenir en compte de no sembrar-los contra vent, que, com que és un llegum que bota com una pilota, s’amuntegarien en una part. Quan voldreu collir-los o arrencar-los, espereu que siguin ben secs, que si són verosos després fan de mal veure i disminueixen molt el gra. Quan són secs en collir-los cauen les tavelles per terra. En un dia serè en perdreu la quarta part i per no perdre’n cap hi anireu ben matí i us valdreu d’un dia que hi hagi broma de sol ixent i no us en caurà quasi cap.

Dels fesols, per aprofitar-ho tot, diu que «si a l’hivern teniu misèria de fesols podeu rebatre la palla, que sempre n’eixiran alguns».

"Qui vulgui posar un masover s’informarà d’ell com si fos per casar una filla, que sigui treballador, que el peresós no us augmentaria la hisenda, que la peresa és la mare de la pobresa"

El capítol 18 parla dels empelts i diu: «Em causa admiració que hi hagi cap pagès que no sàpiga empeltar sent una cosa tant necessària per fer un arbre fructífer. L’empeltar es pot fer de quatre maneres: de canó, de ploma, d’agulla i d’escudet». Més o menys com avui.
A partir del capítol 22, es dedica totalment a l’administració de la casa i de la hisenda. Parla dels treballadors i dels masovers. D’aquests diu:

Qui vulgui posar un masover s’informarà d’ell com si fos per casar una filla, que sigui treballador, que el peresós no us augmentaria la hisenda, que la peresa és la mare de la pobresa. Preguntareu si té cap heretat a prop de la vostra masia, que a vegades amb l’excusa d’aquella terra es pot esguerrar la collita tots els anys a la vostra masia i ser encertada tots els anys a la seva terra. Preguntarem si és aficionat a la caça, que l’escopeta i els gossos mosseguen, que tot es deixa perdre el dia que volen anar a caçar.

Us informareu si és home de molts amics i si té la muller i les filles massa presumides o festejadores, que semblaria una processó entre amics i festejadores, que he reparat en les persones que freqüenten una masia, que quan hi van no porten res i quan tornen solen venir proveïts, fins els metges i cirurgians, sense necessitat, posen les alforges a l’animal, tot confiant que no vindran buides. També s’ha de saber si és bon cristià i que no sigui renegat, que als que diuen males paraules els va la desgràcia al darrere.

Finalment, el darrer capítol el dedica a les mestresses de casa i evidentment en to masclista. Diu que:

Per prosperar la casa del pagès, sí la muller no l’acompanya en allò que li pertoca, no farà augmentar la casa per molt que treballi el marit. Ha de ser la primera en llevar-se i la darrera en anar-se’n al llit, que les dones tenen una feina que mai no s’acaba, en particular la que vol ser curiosa, que és la millor partida que pot tenir una mestressa després de ser bona cristiana. De ser ella curiosa se’n segueix que les filles i criades siguin curioses, perquè sempre temen que no les renyi la mare. Després d’haver-se llevat, farà llevar les criades i les filles que siguin bones per treballar, donarà instruccions sobre el que han de fer i pervindrà el que s’ha de menester per l’esmorzar d’aquells que han d’anar a treballar.

Després d’haver posat l’olla al foc per començar a preparar al dinar, deu pensar en els animals que toca a ella de donar-los menjar i beure: gallines, conills, coloms, porcs, que és assumpte que directament toca a la mestressa de la casa i netejar-la, rentar la roba i apedaçar-la. Li toca ser obedient al marit i cal que sigui casolana, que la dona que és andadora sempre li van endarrerides les coses de casa. Tindrà cura de tornar a pastar abans no s’acabi el pa de tres dies, que si s’arriba al pa tou se’n gasta molt més. Si el vi és bo i vol posar una mica d’aigua ho ha de fer que no ho vegin els criats i criades. El setrill de l’oli cal que faci el raig prim que així s’estalvia molt d’oli. Cal que tanqui totes les coses menys la sal, que ningú n’hi vol posar més de la que li correspon, per molt barata que sigui.

I així anar fent...

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques