Estampes cambrilenques / Juny de 1998

Capítol CXXXII: «Queno sia ninguna persona, de qualsevol grau y conditió sia, que gos llansar ningun genero de animals ne bèsties mortes, so és, del Forn Tauler, tot el camí dels Fraginals fins al torrent de Sancta Maria, i tot torrent amunt fins al camí del Mas d’en Vidiella, y est camí fins hala hera del propietari Martí Vidal, y de allí al embocador del camí de Vinyols; y qui llansarà dins aquests àmbits que pach de bany quiscú e per cada vegada deu sous».

Capítol CXXXVI: «Ajustant a la hordinatió de qui haurà regat que torn l’aigua a la mara, que qualsevol persona que haurà regat que torn l’aygua a la mara, que per quiscuna vegada pach sinch sous...».

Capítol CXXXVII: «Qui farà lletyuras y qui aviarà lo abeurador. Ajustant a la hordinatió de qui farà lletyuras y aviarà lo abeurador, que qualsevol que farà brutíssies en dit abeurador y aviarà, pach...».

Capítol CXXXVIII: «De totes bèstias que entraran y passaran per sèquies de propietat de negú. Ajustam a la hordinatió de totes las bèstias de sivada y bovina, y porchs, que entraran ni passaran per sèquies de propietat de ningú, pach...».

Capítol CXXXXII: «Que ningú no gos trancar l’aygua del Regaral... que no sia ninguna persona, de qualsevol grau o conditió que sia, que goze trancar l’aygua del Regaral de la argamasa avant, en pena...».

Cap CXXXXIII: «Qui manarà bestiars abaurar, que les aya a manar per lo fre o morral... en lo capítol de qui traurà bèstias del hostal per anar a abeurar o per altra cosa, que haya de manar per lo fre o morral, en pena de cinch sous...».

Tal com es veu en aquestes ordenances, l’aigua, sigui de les rieres i barrancs, sigui la d’ús domèstic, per a la casa o per als animals, que en aquell temps procedia de les diferents mines que creuaven el subsòl del nostre terme, era perfectament regulada primer amb l’especificat del que manava la llei i després amb la relació de les multes i sancions que en cada cas era perfectament detallada. La qüestió de les aigües ha estat sempre matèria delicada en el sentit que és un element primordial i vital per a la societat i els individus. Per cert, en el capítol penúltim d’aquest Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils, el capítol CLIII, es delimiten les responsabilitats de cadascú i per salvaguardar la identitat dels denunciants i evitar raons i revenges es decreta que el nom de l’acusador sigui secret.

El «Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils» és un extraordinari cos legislatiu on resten reflectits els problemes de la societat que vivia a la nostra vila el segle XVII, que és probablement el temps en què es va compilar el conjunt dels 154 capítols dels quals consta

No només la riera de Riudoms, objecte principal d’aquests comentaris, sinó també les altres rieres i barrancs, a Cambrils i arreu, han estat lloc d’assentament de les comunitats humanes per les raons òbvies de l’ús d’aquest element absolutament essencial i imprescindible per a la supervivència. A la nostra vila en tenim bones i irrebatibles experiències perquè pràcticament totes les excavacions arqueològiques i enterraments antics descoberts els darrers anys són a les vores de la riera de Riudoms i encara més especialment a les vores del barranc de la Mare de Déu del Camí.

Deixant el tema de les rieres i tornant al Llibre de les ordinacions tocants als senyors jurats de la vila de Cambrils, cal fer notar que és un extraordinari cos legislatiu on resten reflectits els problemes de la societat que vivia a la nostra vila el segle XVII, que és probablement el temps en què es va compilar el conjunt dels 154 capítols dels quals consta i que, evidentment, no van ser tots dictats de cop sinó que es van encadenar l’un a l’altre a mesura que sorgien els diferents casos, les necessitats o les conveniències del moment. És fins i tot possible que les primeres disposicions del llibre s’anotessin a finals del segle xvi, encara que no en tenim la certesa.

El que sí coneixem és la data de la darrera, el 2 de maig de 1682, que per cert és curiosíssima atesa la vigència que encara podria tenir avui, perquè mana «què se posàs pena de deu sous que ninguna persona sie gosada de pèndrer tabaco de fum sota del porcho de la plaça ni devant de la camiseria» i que l’import de la sanció anirà «lo ters a la Cort, lo altre als senyors mostesaps, y lo altre al acusador. Y que lo acusador serà secret», afegint que «dita determinació se a feta a vista de tant abús se fa de pèndrer dit tabaco devant de la camiseria, y perçò manam fer la dita ordinatió y decretada del balle».

Si l’ordenança parla del porxo de la plaça —i fixem-nos que a la plaça no hi posa nom perquè la plaça porxada era l’única que a Cambrils era digna d’aquest nom— és perquè sota els porxos era on es feia el mercat diari, tant de verdures com de carn i peix. Era per tant una mesura d’higiene.

Finalment, cal fer notar que el llibre que comentem, a pesar de les imposicions centralistes del rei Borbó i del comte duc d’Olivares, va ser tot ell escrit en català. Naturalment del català d’aquell temps, molt diferent del d’ara i a més amb poca cura perquè hi ha paraules que en un capítol són escrites d’una manera i en el següent d’una altra. Perquè és curiós i interessant expressament volíem copiar tal com estan escrites les diferents disposicions, que permeten comparacions gramaticals entre com s’expressaven els nostres avantpassats i com ho fem avui, seguint les científiques normes lingüístiques dels nostres filòlegs, sense voler aventurar que aquestes normes siguin definitives, perquè cada dia apareixen noves accepcions que enriqueixen la nostra llengua.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques