Ahir al vespre al Centre Cultural va tenir lloc la presentació del llibre Lo Carrasclet. Crònica d'un irreductible 1687-1743 (Silva Editorial) del professor d'Història, Jaume Borràs. Es tracta d'un treball que aborda el perfil biogràfic d'aquest personatge –fill de Capçanes (Priorat)– que va tenir un paper cabdal en la lluita contra l'absolutisme de Felip V. El prioratí Pere Joan Barceló va arribar a ser coronel i va esdevenir un exemple d’irreductible fidelitat a les llibertats catalanes i una icona de la resistència popular a l’opressió borbònica. En aquest llibre Jaume Borràs redescobreix certs episodis com la Guerra de Successió i d'altres pàgines viscudes per aquest heroi mític, representant de la rebel·lió rural. A la presentació, Jaume Borràs va estar acompanyat per l'editor Manuel Rivera i l'historiador cambrilenc i membre de la Revista Cambrils –Ignasi Martí–. De fet, l'acte va comptar amb la col·laboració de la Revista Cambrils, mitjà amb el què Jaume Borràs hi col·labora com a columnista d'opinió amb la secció "El dit a l'ull". A destacar també que a l'acte es van prendre totes les mesures de seguretat: reserva prèvia i aforament limitat a 48 persones, distància de separació entre cadires i neteja de mans a l'entrada a l'edifici. 

Ignasi Martí: "Fan falta més Jaumes (tot i que ell és únic!) i aquesta feina de formigueta de persistir i de divulgar sobre un mite nacional desconegut i que no té el reconeixement que es mereix"

Per començar, l'editor Manuel Rivera va destacar la simbologia del personatge en qüestió –el Carrasclet–, molt poc estudiat i amb el qual el Jaume "ha hagut de reconstruir la història". Per la seva part, Ignasi Martí va explicar que, "la Revista Cambrils col·labora en aquesta presentació seguint amb la seva feina –durant dècades– de divulgar i fer conèixer la història de Cambrils, amb nombrosos suplements publicats, articles, recerques... Tot plegat és hereu de la feina ingent que va fer l'historiador local Josep Salceda i Castells. Aquesta tasca de divulgació i de divulgar cultura són aspectes que defineixen el Jaume: vinculat durant més de 20 anys amb la Revista Cambrils i amb altres mitjans de les contrades". A nivell personal, Martí va recordar les classes que va impartir el Jaume –durant molts anys– a l'institut Cambrils: "recordo les seves primeres classes en les què xocava molt la seva forma d'expressar-se i el seu parlar tan semblant al de Cambrils –ell és nascut a Montbrió–. I, la seva capacitat de parlar de conceptes complexos, però d'una forma propera i entenedora. Fa uns anys va començar a fer xerrades i allò que explicava a les classes ho va començar a explicar fora. El volum de xerrades arriba a la vuitantena i parlant de diferents temes". Quant al llibre sobre el Carrasclet, Martí va destacar el llenguatge directe, planer, proper i, sobretot rigorós. "Un llibre que demostra el seu coneixement sobre el territori i el material gràfic que l'acompanya", tot i que segons Martí, "li faltarien uns mapes per tal de ser més complet". Per acabar, Ignasi Martí va lloar la tasca de recerca i de divulgació de Borràs: "fan falta més Jaumes (tot i que ell és únic!) i aquesta feina de formigueta de persistir i de divulgar sobre un mite nacional desconegut i que no té el reconeixement que es mereix". 

Jaume Borràs: "No té cap sentit que encara, avui dia, diguin que és un bandoler"

A continuació, Jaume Borràs va començar la seva intervenció amb un capítol d'agraïments: a tota la seva gent propera, companys i amics i "a la gent de la Revista Cambrils que sempre m'han fet costat i a l'Ignasi que va ser alumne meu i ara és company. Va seguir afirmant que "hem de reivindicar la història des del sud de Catalunya i potser hem de passar de la cultura de la queixa a la de la reivindicació. Cambrils té el Setge de 1640 i Capçanes i el Priorat té al Carrasclet. No té cap sentit que encara, avui dia, diguin que és un bandoler. A Valls tenen la poca vergonya de tenir un col·laboracionista borbònic –Pere Antonio Veciana– penjat als quadres de personatges il·lustres, quan va ser home que va engarjolar de manera arbitrària. Catalunya som un país extrany, si fóssim un país normal el Carrasclet seria un personatge conegut pels escolars o algun director de cinema l'hauria portar a la gran pantalla de Hollywood". 

"Les comarques del sud hem de reivindicar la nostra història perquè també forma part de la història de Catalunya"

Fa molts anys que la figura del Carrasclet va despertar el seu interès i el va portar a investigar, documentar i conèixer la seva trajectòria històrica: "la figura del Carrasclet em genera molt d'interès quan jo vaig anar a viure al Priorat, l'any 1992, i vaig descobrir que era un personatge amb una gran potència històrica i alhora molt desconegut. Les comarques del sud hem de reivindicar la nostra història perquè també forma part de la història de Catalunya. A l'11 de setembre sempre hi ha el record a Rafael Casanova quan, recordem, va morir sent advocat. Aquest és el nostre heroi? Mentre que al Carrasclet se'l considera un bandoler o un assalta-marges? Sempre se l'ha 'ningunejat'. Tenim tenim l'exemple de Cinto Verdaguer que el converteix en un lladregot sense escrúpols, mentre que mitifica al senyor Veciana quan no va fer res a la Guerra de Successió. Era un oportunista que va estar a l'ombra del poder i s'inventa el seu passat. Veciana era un espia i un col·laboracionista".

Un llibre de divulgació amb rigor històric i rerefons documental

Aquest treball, tal com va definir Borràs, es tracta d'un llibre de divulgació amb rigor històric i rerefons documental. "Pere Joan Barceló va ser un coronel de l'exèrcit imperial austríac. No era un assalta-marges ni un proscrit. Si no fos del sud de Catalunya i humil ocuparia un altre lloc als llibres d'història. Amb aquest llibre vull donar a conèixer el personatge; per què ha estat bandejat i plantejo les meves hipòtesis. Casanova era d'extracció noble i el Carrasclet era d'extracció popular. Era un home humil, era un carboner. Es mereix un lloc d'honor i cal que fem sinergia entre tots a les nostres comarques; que ens donem vida mútuament. Al llibre explico els llocs geogràfics que va recórrer ell durant tota la seva lluita per la llibertat del nostre poble. El llibre convida a aquest coneixement i per gaudir del territori. També per fer-nos preguntes i defensar la nostra petita gran història. La història la fa la gent humil i entre 1718-1720 es va produir una important revolta al sud de Catalunya: el Carrasclet i els seus seguidors es van aixecar contra Felip V i van estar a punt de canviar el signe de tot".

El caràcter irreductible del Carrasclet

Borràs va reiterar el "caràcter irreductible" del Carrasclet. "Per a mi resumeix molt bé qui és aquest personatge: que no es rendeix, que lluita, que és fidel als seus compromisos, que és fidel a les seves idees i la seva gent, que no es ven com d'altres. Quan va anar a l'exili li ofereixen ser oficial de l'exèrcit francès –això significava que passava a ser noble–, però no ho accepta. També se li ofereix ser oficial de l'exèrcit austríac, però tampoc no ho accepta. A Hungria quan es retira continua fent de pagès. Té l'oportunitat de viure com un marquès i no ho fa. Va seguir lluitant sempre. Va estar 7 anys a la presó de Cadis i els seus carcellers no van arribar a saber que allí tenien l'enemic públic de Felip V. Va ser un irreductible, fidel a ell i a la seva família. També destacaria el paper de la seva dona Pepeta Figueras –descendent de Vandellòs– que l'acompanyarà tota la vida i guardarà la seva memòria. El Carrasclet va ser un exemple de fidelitat, coherència i lleialtat que ens hauria d'esperonar a tots per construir un país millor".