Estampes cambrilenques / Agost de 2003

Seguint amb el tema del mes passat (juliol de 2003), direm que un altre ornament de tipus litúrgic avui una mica devaluat o almenys, a casa nostra, quasi totalment en desús, és la capa pluvial. Aquesta es feia servir des de molt antic i abans era com una casulla de les que es fan servir ara i amb una caputxa amb la qual es cobria el cap el celebrant en cas de pluja. És per això que s’anomena pluvial.

A Santa Maria de Cambrils hi ha tota una col·lecció de capes de tots els colors litúrgics, especialment de color blanc, que es feien servir en les processons del Corpus, Festa Major i en altres ocasions com podien ser els actes eucarístics i les exposicions majors del Santíssim que se celebraven freqüentment

Amb els anys es va obrir per la part de davant i va quedar, com és ara, com una capa, es va treure la caputxa i aquesta va restar com un ornament a la part del darrere. Les capes pluvials són del color litúrgic del dia i serveixen per a les benediccions solemnes i per a les processons. Si aquestes són amb el Santíssim, el color sempre és blanc. Com tots els ornaments, algunes capes són senzilles i unes altres d’un valor riquíssim en ser brodades esplèndidament i fins enjoiades.

En aquest moment, a Santa Maria de Cambrils hi ha tota una col·lecció de capes de tots els colors litúrgics, especialment de color blanc, que es feien servir en les processons del Corpus, Festa Major i en altres ocasions com podien ser els actes eucarístics i les exposicions majors del Santíssim que se celebraven freqüentment. Avui, com que aquestes no se celebren ni un sol dia a l’any, les capes no serveixen per a res, perquè fins i tot en les processons del Corpus i de la Immaculada, com que el rector considera que són un tot amb la missa solemne que les precedeix, les presideix amb la mateixa casulla amb què s’ha revestit per a l’eucaristia. Des de fa molts anys, l’única capa que surt al carrer durant l’any és la vermella amb què es revesteix el prevere la nit del Divendres Sant en presidir la processó del Sant Enterrament.

Una altra peça litúrgica que ara només serveix per a les processons eucarístiques és l’humeral, una peça llarga que el prevere es posa a l’espatlla i que serveix per agafar la custòdia o per embolcallar la reserva en portar-la al sagrari. En els actes eucarístics és sempre blanc.

Entre les diverses capes que es conserven a la parròquia cal remarcar la brodada amb tissú d’or, amb el caputxó brodat amb la imatge entronitzada de la Mare de Déu i l’Infant rodejats d’àngels. Forma part del tern amb la casulla i dalmàtiques que es feien servir en les misses solemnes amb ministres. Una altra joia és la capa pluvial, donatiu a la parròquia del cardenal Vidal i Barraquer. És de color blanc, de seda, amb el caputxó que ostenta l’escut episcopal de l’il·lustre prelat cambrilenc brodat amb fil de colors i amb els símbols dels evangelistes brodats a les franges de la part davantera.

Entre els vasos sagrats, convé remarcar la custòdia, que serveix per exposar davant els fidels el Santíssim Sagrament per a la seva adoració, el calze que serveix per consagrar el vi i el copó en el qual es conserven, al sagrari, les sagrades formes i que pot servir també per donar la comunió als fidels. D’entre les peces de més valor que es conserven a la parròquia hem d’esmentar el copó de plata del segle XVII o XVIII que va pertànyer al rector Josep Peyrí i del qual ja vam parlar en una «estampa» dedicada a aquest personatge força rellevant en la història de Cambrils.

Tenim també un calze de plata daurada del segle XIX extraordinàriament i ricament treballat, un calze també de plata daurada que va pertànyer al cardenal Vidal i Barraquer, del qual hi ha treballat el seu escut al peu. Un altre calze d’argent amb esmalts que la parròquia va regalar al rector Mn. Antoni Perera i que aquest, a la seva mort, va disposar que fos retornat a Santa Maria de Cambrils, i un altre calze d’argent amb les figures de la Verge Dolorosa, sant Josep i sant Francesc d’Assis, que era el de la primera missa de Mn. Josep Colom i Rovira i que, a la seva mort, els familiars en van fer obsequi a la parròquia.

Certament, i caldrà pensar-hi algun dia, que els ornaments i vasos sagrats s’haurien d’exposar, amb les degudes seguretats, en algun espai adient perquè és llàstima que tanta riquesa resti amagada als ulls dels parroquians i visites interessades en la seva admiració.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques