Una reconstrucció virtual permetrà conèixer com era la vil·la romana de la Llosa i el seu entorn
 | |
| Robert Benaiges i Isabel Rodà, ahir al matí en el moment de la signatura del conveni |
L'objectiu d'aquest conveni és la promoció d'activitats conjuntes de recerca científica i de divulgació en el camp de l'arqueologia clàssica, entre l'ICAC i l'Ajuntament. La primera acció que es durà a terme és el projecte pedagògic de reconstrucció virtual de la vil·la romana de la Llosa. Aquest és un projecte que actualment està duent a terme l'empresa Digivisión amb l'assessorament de l'ICAC i la col·laboració de l'empresa Codex.
Tal i com explicava l'alcalde ahir al matí "aquest conveni ens ajuda des del punt de vista dels recursos, però també des del punt de vista del suport i ha de ser important en l'avenç que estem fent per a la promoció de la nostra cultura i del nostre patrimoni".
Per la seva banda, la directora de l'ICAC, Isabel Rodà, va destacar la importància de la signatura d'aquest conveni ja que demostra "la preocupació i l'interès de l'Ajuntament de Cambrils". La directora explicava que la conservació de les restes arqueològiques "ha de ser el fil conductor de la nostra història i gaudir-ne dins del nostre moment". Segons Rodà no s'ha de contraposar arqueologia i progrés, sinó que s'ha d'adaptar l'arqueologia dins del progrés.
Reconstrucció virtual
Els primers resultats d'aquest projecte es podran veure el proper 31 de març quan s'obrin al públic de nou les restes del jaciment de la vil·la romana de la Llosa. Segons Gerard Martí, el projecte ofereix la possibilitat de veure d'una forma molt didàctica com era part de la vil·la romana de la Llosa fa 20 segles.
La reconstrucció tridimensional de la vil·la s'ha fet, tal i com explicava ahir Josep M. Macías, a partir de les actuals restes del jaciment que s'ha estat investigant durant tants anys: "el repte que hem tingut és com reconstruir els paviments, les pintures, els sostres d'un jaciment que ens ha arribat parcialment conservat sense afectar la credibilitat científica, però sense limitar la potencialitat museogràfica i de divulgació". El fruit d'aquesta tasca es complementarà amb una sèrie de panells informatius, unes làmines fotogràfiques on s'hi combinaran fotografies reals i reconstruccions i també es presentarà un petit documental sobre el projecte de reconstrucció que s'està duent a terme. Segons Macías, s'ha reconstruït l'edifici en tres de les seves fases arquitectòniques.
El proper 31 de març ja es podrà veure la reconstrucció d'un primer menjador que correspondria a la primera fase arquitectònica de la vil·la i un segon menjador, que no se sap on estava situat, però que és el menjador que acollia les pintures, els paviments de marbre i el mobiliari de bronzes que tant de nom han donat al jaciment. També s'ha fet una reconstrucció de l'entorn de la vil·la, del paisatge, en el context de l'àger tarraconensis. El projecte pretén establir una base digital perquè després s'hi puguin fer noves propostes didàctiques "l'arqueologia virtual és un repte científic, però és també establir unes bases metodològiques per poder treballar no només la interpretació del jaciment sinó també estudiar les diferents vies de difusió dels seus recursos culturals", explicava Macías.
Ampliació del Museu d'Història
En la roda de premsa d'ahir l'alcalde va explicar que un dels projectes pendents de l'Ajuntament es dur a terme l'ampliació del Museu d'Història de Cambrils, que actualment es troba repartit en diferents espais: el Molí de les Tres Eres, la torre del Port, la torre de l'Ermita o el Museu Agrícola. Segons Benaiges, la intenció és construir un espai museístic, ara repartit entre diferents seus, que reculli la realitat històrica de la vila. L'espai reservat per a l'ampliació és el que hi ha al costat de l'actual Museu del Molí de les Tres Eres, que actualment i de forma provisional està sent utilitzat com a aparcament.