Ahir al vespre, a la Sala Àgora de l'Ajuntament de Cambrils, es va inaugurar l'exposició "Barcelona gitana" del fotògraf francès Jacques Léonard. L'acte d'inauguració va anar a càrrec de l'alcaldessa –Camí Mendoza–, la regidora de Cultura i Festes –Cinta Ballesté– i els dos fills de Jacques Léonard, Santi i Álex Léonard. També hi van ser presents el primer tinent d'alcalde –Lluís Abella– i la regidora de Benestar Social, Hèléne Arcelin.

L'autor francès –nascut l'any 1909 a París i mort l'any 1994 a l'Escala (Girona)– va establir la seva residència a Barcelona l’any 1952 quan es va enamorar de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc. Aquest aspecte biogràfic –segons explica el fotògraf i comissari de la mostra Jordi Calafell– és d’una importància vital, ja que és el desencadenant d’una pràctica fotogràfica d’àmbit domèstic –no professional- en un territori cultural –el gitano–, situat al marge d’una idea consensuada sobre Barcelona. Tal com van explicar els seus fills –Santi i Álex Léonard– a revistacambrils.cat, "hi ha tot tipus d'imatges de la comunitat gitana i de diferents enclaus: Montjuïc, Casa Valero, Somorostro... Sempre anava acompanyat de la meva mare i, els caps de setmana, quan no treballava, donava tombs per un lloc o per un altre. Quan hi havia un casament o un bateig també el cridaven". Cal destacar que Jacques Léonard es dedicava professionalment a la fotografia publicitària –amb marques importants de l'època– o fent reportatges per La Vanguardia o La Gaceta il·lustrada, entre d'altres. Segons van comentar els dos germans, "ell era francès, fill, únic, d'una família benestant i va conèixer la meva mare –eren 14 germans–. Aleshores vivien al carrer, després van viure a les barraques i posteriorment, al barri de Gràcia".  

Arxiu fotogràfic sobre els gitanos i la cultura gitana

El resultat d’aquesta pràctica constitueix, possiblement, l’arxiu fotogràfic més important conservat sobre gitanos i cultura gitana a la ciutat de Barcelona, amb una cronologia que s’inicia el 1952 i arriba a mitjan anys 70. Segons escriu Calafell sobre la biografia de Jacques Léonard, "al payo Chac, que és com l’anomenava la gran família gitana, se li obrien les portes de totes les barraques i, malgrat la seva estrangeria, tenia el vistiplau per fer fotografies des de dins. Aquest fet el diferencia dels seus col·legues barcelonins de la nova avantguarda (Català-Roca, Miserachs, Maspons, etc.), els quals, en les seves incursions en aquell territori, sempre van treballar des d’una mirada que es reafirmava sociològicament i cultural en la seva externalitat. Mentre aquests fotografiaven les barraques i els gitanos alimentant un sentiment paternalista, denunciant el barraquisme o enregistrant escenificacions folklòriques, Léonard ho feia com un etnòleg: documentant la cultura i el poble gitanos des d’una òptica històrica i contemporània, i transmetent-ne una imatge absolutament digna".

Una fotografia humanista i costumista

Tal com explicar el comissari de l'exposició, "el treball fotogràfic de Jacques Léonard s’integra en els paràmetres de la fotografia humanista tan en voga a mitjan segle XX, però té el valor afegit d’enregistrar una Barcelona que els autors reconeguts van deixar fora de camp. Amb aquesta exposició, produïda per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona recupera un fotògraf i contribueix, amb un relat nou, a la construcció fotogràfica de la ciutat".

L’exposició ha estat produïda i comissariada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i la itinerància coordinada per la Fundació Photographic Social Vision, que representa l’Arxiu Família Jacques Léonard. Aquesta és la primera vegada que les imatges fotògraf francès Jacques Leonard s’exposen a la demarcació de Tarragona. La mostra, que es podrà visitar fins el 20 de novembre, s'havia d'haver inaugurat el passat mes d'abril amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, però es va ajornar per la situació de confinament.