Estampes cambrilenques / Maig de 2002

Però les coses amb els anys van anar canviant. El 1789 es va començar a construir el port de Tarragona, un port com Déu mana, que ja va restar llest en els primers anys del segle XIX, millorant-se progressivament i prenent cada vegada nous ímpetus, primer com a punt de sortida dels productes del Camp i estenent després la seva àrea d’influència cap a la indústria forana. Això, naturalment, va constituir el cop de gràcia a la navegació comercial a petita escala que de cap manera podia competir amb els avantatges que oferia el port tarragoní.

Caldrà, però, recular uns quants anys per anar aprofundint una mica més en què representava per a Cambrils i les comarques el comerç marítim que hem anat comentant. És aquí on haurem de sirgar en el dietari de mossèn Bertran, que va ser rector de Pradell de la Teixeta, poble molt petit de la comarca del Priorat i en regressió actualment (380 habitants el 1965, però que en temps de mossèn Bertran en deuria tenir més del doble).

Les coses avui han canviat molt, però en el temps de què parlem hi havia molta abundància de clergues i religiosos, de forma que cada parròquia tenia el seu rector i en molts casos rector i vicari. També era notable la presència d’ordes i congregacions religiosos amb molts frares i monges, de manera que hi havia convents escampats per tot arreu, fins a pobles ben petits. Això es va acabar pràcticament l’any 1835, en què, amb l’exclaustració, van desaparèixer la gran majoria de les comunitats religioses sense que, posteriorment, fos possible la restauració dels convents i el retorn dels religiosos.

Segons Maristany el port de l’Esquirol, situat prop de la desembocadura de la riera de Maspujols, fou especialment actiu al final del XVII i al llarg de tot el segle XVIII

Feta aquesta introducció, hem de referir-nos al rector Bertran. Aquest, que es deia Montserrat de nom de pila, un cas força estrany que cal remarcar, era fill del mateix poble, on va néixer l’any 1659, va estudiar al seminari de Tarragona i va cantar missa al Pradell l’any 1683 amb vint-i-quatre anys. Era beneficiat de la seu tarragonina, però quan, l’any 1684, va morir el rector de Pradell, mossèn Bertran va quedar-se d’ecònom al seu poble tot esperant que es convoquessin oposicions per a la plaça de rector. Aquestes es van fer públiques i mossèn Bertran, que s’hi va presentar, les va guanyar i va prendre possessió de la rectoria el dia 14 de gener de 1685.

Només feia dos anys que era capellà i ja el tenim de rector vitalici, ja que, segons els costums eclesiàstics d’aquell temps, una rectoria en propietat era per a tota la vida si expressament no s’hi renunciava. A més de rector de Pradell ho era també de la Torre de Fontaubella i va ser-ho vint-i-sis anys. A pesar de tenir la casa pairal on vivien els seus pares i un germà, el rector va anar a viure a l’abadia amb una majordoma com a serventa.

I què té a veure el rector del Pradell amb el comerç marítim que hem anat comentant? Doncs que mossèn Bertran era un home molt curiós que anotava en els llibres parroquials tota mena d’incidència que es produís al poble, no solament en l’orde estrictament eclesiàstic sinó també el que era més aviat propi d’aspectes socials o econòmics, a mesura que s’anaven produint.

Entre altres coses, el rector explica com anaven les collites i el temps. Si hi havia sequera o si plovia i les dificultats dels pagesos quan aquestes anaven malament. Els conreus més corrents eren els de secà: blat, ordi, civada, cigrons i guixes i, en arbres, ametlles, avellanes, nous, i una mica de vinya i olivers, així com algun petit hort on es plantava una mica de verdura. Cal tenir present, però, que el terreny és muntanyenc i que alguns hiverns el fred és molt fort i les glaçades eren, i ho són encara avui, enemics mortals de plantes i arbres. Furgador que era l’home, comparava els preus dels productes, especialment del blat, que era essencial per a la vida de la gent de muntanya en aquell temps. Per això, quan en el terme propi les collites no anaven prou bé i no donaven per abastar l’any, la gent s’havia d’espavilar i baixaven als ports de Cambrils i de l’Esquirol on arribaven els vaixells portant «el blat bo de l’Alguer» i on es podia comprar als preus de 6 lliures i 10 sous la quartera, preus una mica cars segons el criteri del capellà.

Això passava l’any 1710, i l’home es queixava que els esmentats ports fossin els que marcaven el preu del blat que, quan l’havien de comprar, els resultava car i quan el venien, era barat. Així ho expressava el rector del Pradell: «Y al no ésser la mar aniria molt més car, que al Asquirol, que és entre Salou i Cambrils, fins vuy no hi ha mancat». Aquí Maristany posa una nota a peu de pàgina on diu que «El port de l’Esquirol, situat prop de la desembocadura de la riera de Maspujols, fou especialment actiu al final del XVII i al llarg de tot el segle XVIII». Mossèn Bertran, després d’anotar els preus del blat, faves, cigrons, fesols, ordi i civada, deia que hi havia «a més d’això molta pesca salada, com és abadejo, arengades i formatge que era lo més barato de tot lo quey avia».

Maristany fa notar especialment el paper decisiu de Reus en el comerç de fruita seca, però també la importància del port de Cambrils i de les seves activitats quan, al primer terç del segle XVIII, el comú de Reus i el de Cambrils s’hagueren d’enfrontar per causa dels cobraments dels drets d’embarcament a les platges cambrilenques

Dues anotacions més expliquen com «El primer de gener del 1729, després d’haver estat varat el buc a Vilanova, fou carregat a Cambrils amb 4 bótes d’aiguardent anisat... i 50 sacs d’avellanes... Ambdós productes procedien de Riudecanyes». També «el 6 de desembre del 1729, la totalitat de la càrrega la formaven 150 quarteres d’avellanes, procedents igualment de Riudecanyes».

Maristany fa notar especialment el paper decisiu de Reus en el comerç de fruita seca, però també la importància del port de Cambrils i de les seves activitats quan, al primer terç del segle XVIII, el comú de Reus i el de Cambrils s’hagueren d’enfrontar per causa dels cobraments dels drets d’embarcament a les platges cambrilenques, afegint que «són nombroses les referències als embarcaments a Cambrils i a l’Esquirol al llarg dels segles XVI al XVIII», especificant que «pel desembre del 1644 i gener del 1645, en plena guerra dels Segadors, els jurats de Riudecanyes comissionaren dues persones de la vila per comprar blat i n’adquireixen 300 faneques a un patró de Blanes que és a Cambrils».

Cal agrair a Carles Maristany el fruit de les seves investigacions, que han donat com a resultat, interessantíssim per al coneixement de les activitats del comerç marítim cambrilenc, les dades desconegudes que fan llum en el nostre passat i a la vegada obren camins als estudiosos de molts aspectes de la vida cambrilenca, especialment els que es refereixen a la mar, que, fora de la pesca i del bany, són força ignorats.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques