La cambrilenca Anna Fité i el montbrionenc Carles Sanchez són els pares del Martí, del Guim i la Queralt –tres fills–, però només poden abraçar-ne dos. L'any 2014, el Martí va néixer amb només 25 setmanes d'embaràs (al voltant dels sis mesos), però després d'estar 23 dies ingressat a l'UCI de l'hospital Joan XXIII de Tarragona va morir. El seu buit va portar els seus pares a cercar ajuda i van tenir la sort de conèixer un grup de pares que havien passat pel mateix: perdre un fill durant la gestió o poc després de néixer. El passat 15 d'octubre es va commemorar el Dia Internacional de la mort gestacional o perinatal –es considera mort perinatal els 28 primers dies de vida–.

"Trobes un espai on te sents identificat com un igual, on saps que la gent t'entén, t'acompanyen i ja està. Són com la teva colla d'amics en aquest moment del procés"

L'Anna Fité ha explicat a revistacambrils.cat que, "quan et succeeix una cosa d'aquestes com és una mort dins d'un àmbit tabú –perquè socialment no se'n parla–, la resposta general és: 'ja en tindràs un altre, no pateixis...' Nosaltres –el Carles i jo– ens vam sentir molt desgraciats i a través d'una bona amiga ens va passar el contacte d'una associació de Barcelona que es diu Petits amb Llum. A la setmana de la mort del Martí just va coincidir que hi havia una trobada de grup i vam anar a Barcelona –hi anàvem una vegada al mes i ens va ajudar moltíssim–. És un espai en el què et trobes amb gent igual. Nosaltres anem a un GAM que és un Grup d'Ajuda Mútua –no hi ha un terapeuta ni un psicòleg professional–, sinó que és un grup de pares amb unes normes molt bàsiques de confidencialitat, respecte, no opinar del que diuen els altres... Trobes un espai on te sents identificat com un igual, on saps que la gent t'entén, t'acompanyen i ja està. Són com la teva colla d'amics en aquest moment del procés".

"Són unes fotos precioses (de la Norma Grau) que simbolitzen la foto de família general que mai no podràs tenir, sobretot si la mort ha estat durant l'embaràs"

Des del primer dia, tal com ha explicat Fité, "tornant en cotxe des de Barcelona, el Carles va pensar que per aquí a Tarragona no hi ha res. El Carles va pensar que algun havíem de muntar una associació similar aquí, a Reus. Va passar el temps i em vaig tornar a quedar embarassada. Quan va néixer el nostre segon fill –el Guim–, la gent ens volia fer regals i vam decidir que els diners que recollíssim serien per a projectes de suport a famílies com la nostra, en dol. Amb aquests diners vam contactar amb una fotògrafa, la Norma Grau, que té un projecte fotogràfic de dol i de record dels fills que s'han mort, ja sigui durant l'embaràs o quan ja han nascut. Són unes fotos precioses que simbolitzen la foto de família general que mai no podràs tenir, sobretot si la mort ha estat durant l'embaràs".

Des del maig de 2017, ens reunim el tercer dimecres de cada mes en un centre cívic de Reus". Així va néixer el grup Dol d'estels

 

Segons ha explicat Fité, "la fotògrafa Norma Grau ha aconseguit entrar a l'hospital Clínic i fer fotografies precioses del bebè mort. També fa formació perquè les llevadores i els professionals sanitaris et puguin fer una foto molt maca del moment, tenint molta cura de com es veu l'infant. Nosaltres el que vam fer va ser demanar-li l'exposició de fotos –cedida gratuïtament– i amb els diners vam imprimir les fotos. Vam fer una primera exposició al Casal de les Dones de Reus, perquè primer havíem de prendre el pols de com està aquesta necessitat aquí abans de llançar-nos a muntar res. Vam fer l'exposició, va ser molt ben acollida... i allà ja es van acostar un parell de famílies interessades en el tema. Això va ser el febrer de 2017 i el maig de 2017 encetàvem el primer grup. Des del maig de 2017, ens reunim el tercer dimecres de cada mes en un centre cívic de Reus i hem copiat el model del que nosaltres vam fer a Barcelona".

Així va néixer el grup Dol d'estels, de la mà del Carles i de l'Anna, juntament amb un altre grup de 5 o 6 famílies. "Som un grup de pares i mares que ens trobem i parlem del tema. També fem uns tallers per Nadal. Són unes dates molt sensibles i hem de saber com omplir aquest buit que no hi és. A banda, pels voltants del Dia Internacional de la mort gestacional o perinatal fem una trobada amb una enlairada simbòlica de globus i un manifest". Enguany, donada la situació sanitària actual no s'ha pogut fer cap acte.

El grup d'ajuda mútua Dol d'estels està obert a qualsevol família de la demarcació que ho necessiti

El grup d'ajuda mútua Dol d'estels està obert a qualsevol família que ho necessiti. En aquests 3 anys de trajectòria han acompanyat una trentena de famílies d'arreu de la demarcació de Tarragona. Tal com ha apuntat Fité, "el grup fluctua molt: hem arribat a ser 12 famílies o hem arribat a ser 3. Depèn del moment. Hi ha famílies que han tingut la pèrdua i te truquen a les dues setmanes, d'altres que contacten uns mesos després, n'hi ha que van venir el primer dia i continuen venint. Està obert a famílies de tota la demarcació. Crec que ara s'està muntant alguna cosa a Tortosa, mentre que l'hospital Joan XXIII de Tarragona també comença a haver-hi algun acompanyament professional".

Segons Fité, anys enrere era un tema que no es treballava gens i ara es treballa molt més. "Nosaltres també hem contactat amb professionals dels hospitals perquè coneguin l'altre costat i tinguin estratègies per a poder canviar. Intentem crear una mica de xarxa, per compartir, perquè els professionals també se senten molt sols. Per a les famílies és una 'superputada', perquè ningú et vol escoltar. Tu has parit un fill. Tenim el cas d'una mare que a la setmana 39 el nadó estava mort. Aquesta persona ha viscut 9 mesos d'embaràs, ha viscut tota la il·lusió, tot el projecte... i això es queda en res, és un res que socialment no se't reconeix. No tens el llibre de família ni res... Tot és: 'ja en tindràs un altre'. És un context de dol tabú".

"Si a tu se't mor un fill durant l'embaràs, et recomanaran que el pareixis: que tinguis un part vaginal perquè és millor per tu i per a garantir la teva reproductivitat posterior. A banda, quan l'hagis parit, et recomanaran que li facis una foto, que te'l posis als braços, que sentis la seva pell... Tot això, si se'n parlés, si se n'informés; en el moment en què t'hi trobes no seria tan dur

Amb informació i preparació, segons ha explicat Fité, "si a tu se't mor un fill durant l'embaràs, et recomanaran que el pareixis: que tinguis un part vaginal perquè és millor per tu i per a garantir la teva reproductivitat posterior. A banda, quan l'hagis parit, et recomanaran que li facis una foto, que te'l posis als braços, que sentis la seva pell... Tot això, si se'n parlés, si se n'informés; en el moment en què t'hi trobes no seria tan dur. La gestió d'això no seria el primer cop que ho penses".

De fet, l'Anna ha comentat el cas d'uns pares que, "els van dir si volien fer-se una foto i van dir que no i en 3 anys el que es retreuen és: com pot ser que no tingui una foto de la meva filla perquè se m'està esborrant la carona que tenia. En aquell moment, el primer que et passa pel cap és: com li he de fer una foto al meu fill mort. Nosaltres creiem que sense por, ni horror ni rebuig, ni perdre la il·lusió dels embarassos i els fills, caldria tenir informació objectiva per si això et passa. De fet, en aquell moment estàs venut i et quedes en xoc. Ara comença a haver-hi una mica de sensibilitat en l'acompanyament, però fins ara no hi ha res. Hi ha una mare que el seu fill es va morir fa 11 anys i va ser horrorós, perquè són pares en dol tota la vida. Hi ha gent que passa pàgina i segueix endavant, però és important que hi hagi espai per a tothom. Cal entendre que si li fas una foto al teu fill mort és perquè després necessitaràs recordar-lo".