Estampes cambrilenques / Novembre de 2002

S’ha de reconèixer que en aquesta secció de la Revista mai no s’havia parlat del pare Gené, com popularment se’l coneixia a Cambrils, si bé el seu nom i els fets més rellevants de la seva vida sí que havien sortit en diverses ocasions, amb motiu de la seva defunció i diferents homenatges que la nostra vila li havia ofert. Ara, en l’avinentesa de col·locar-se el seu bust a la sala de plens de la casa de la vila, en la conjuntura de la Festa Major de la Puríssima, és hora de remarcar una vegada més la seva personalitat, especialment en la seva faceta d’infatigable missioner.

El pare Gené va pertànyer a la Congregació de Fills de la Sagrada Família, fundada per l’ara beat pare Josep Manyanet, a Tremp, l’any 1870. El pare Manyanet, d’acord amb el canonge cambrilenc Benet Vidal i Gimbernat, que havia fet construir l’edifici que avui és el col·legi La Salle per a l’educació de la mainada de la vila uns anys abans, va portar a Cambrils, l’any 1887, una comunitat d’aquests religiosos perquè s’ocupessin de la instrucció dels nens, ja que la de les nenes s’havia encarregat a una congregació religiosa femenina, les Vedrunes com són conegudes avui, ja que llavors l’escola mixta era impensable.

L’any 1930 el pare Gené va presidir la primera expedició de missioners als Estats Units per prendre la direcció de les missions de la Santa Cruz, de la diòcesi de Santa Fe a l’estat de Nuevo Méjico

Així és com el petit Salvador Gené, que havia nascut a Cambrils el 1880, als set anys va començar a anar a l’escola dels Pares. Pocs anys més tard el noi va sentir dins seu un ferm desig de consagrar-se a Déu en la vida religiosa i es va decantar per la congregació de la Sagrada Família, que ja tenia annex a l’escola un noviciat. Allí va entrar l’adolescent que, amb els estudis pertinents, va vestir l’hàbit el 1893 i va fer els primers vots a Reus el 1897 i els perpetus el 1903 a Vilafranca del Penedès. Va rebre els ordes menors a Barcelona i va acabar la carrera eclesiàstica l’any 1905, essent ordenat prevere a Vic, pel bisbe d’aquella diòcesi Dr. Josep Torras i Bages, avui en procés de beatificació. Molt jove encara va ser nomenat superior del col·legi de Jesús, Maria i Josep, de Vilafranca del Penedès, i més tard del col·legi de Sant Pere Apòstol, de Reus.

Quan només tenia trenta-tres anys, el pare Gené va ser escollit per fer-se càrrec de les missions de Durango, als Estats Units d’Amèrica, el 1913. Retornat a Europa el 1916, va anar a Roma en comissió oficial de la congregació i en el capítol general celebrat el mateix any va ser nomenat consultor general i director del col·legi de Sant Pere Apòstol, de Reus, encara que per no gaire temps, ja que l’any 1930 va presidir la primera expedició de missioners als Estats Units per prendre la direcció de les missions de la Santa Cruz, de la diòcesi de Santa Fe a l’estat de Nuevo Méjico. Aquella podríem dir que va ser la destinació definitiva del pare Gené, que, encara que va retornar en diverses ocasions al seu país natal per qüestions de la congregació i per fer una visita a la família, el seu pensament i el seu cor el tenia a la seva estimada parròquia de la Santa Cruz.

La tasca missional del pare Gené en aquell indret americà va ser ingent. La parròquia de la Santa Cruz comprenia un territori grandíssim, més que el d’alguna diòcesi de les nostres. A aquesta parròquia hi pertanyien 24 pobles, alguns d’ells habitats només per tribus de pells roges, els clàssics indis dels Estats Units. El pare Salvador i els seus ajudants atenien pastoralment els diferents poblats de la parròquia comptant només amb dues tartanes enganxades a dues eugues amb les quals havien de recórrer molts quilòmetres per camins desèrtics, polsosos i plens de barracons que canviaven de direcció i de lloc després de cada tempesta. El pare Gené, de vida pietosa, bon predicador, amb ànima d’apòstol i amb una manera de treballar metòdica i eficient, defugia escarafalls de cap classe. Va haver de prendre molta paciència per tractar amb la població indígena, molt diferent en la cultura i les maneres de fer i de pensar, però amb la seva actuació i el seu consell va arribar a canviar espiritualment i cultural l’extens territori que tenia encomanat, i va haver de fer moltes vegades de fer moltes vegades d’àrbitre en les disputes tribals dels indis.

D’acord amb aquest concepte de fe i cultura va aixecar vuit esglésies noves i diverses capelles, al costat de les quals hi posava també l’escola. A la parròquia de la Santa Cruz va treballar-hi incansablement des del 1920 fins al 1956. Cal dir també que dins el territori parroquial va sorgir, després de la guerra mundial del 1939-1945, el centre d’experimentació atòmic de Los Álamos, on es van fer les proves per a la fabricació de la bomba atòmica. També d’aquesta experiència negativa pel seu efecte destructiu va treure’n profit el pare Gené, que va sol·licitar, i obtenir, diversos espais, sales i instal·lacions per a les finalitats culturals que promovia el sacerdot cambrilenc.

En un altre aspecte de la seva vida cal remarcar que el pare Gené va retornar a Catalunya diverses vegades, especialment per assistir als diversos capítols generals de la congregació celebrats entre el 1922 i el 1952, vuit en total, en un dels quals va ser nomenat superior delegat del Pare General per a Amèrica del Nord.

Després d’una vida tan treballada i atrafegada, la salut del pare Salvador va començar a ressentir-se. Els metges i els superiors van recomanar-li el retorn a casa per reposar i millorar el seu estat. Va restar tres mesos a Barcelona, amb les corresponents visites als seus germans i nebots de Cambrils. Però el seu esperit missioner restava intacte i el seu cap i el seu cor eren permanentment amb els seus fidels de la Santa Cruz, això va fer-li demanar als superiors que li permetessin de retornar a Amèrica. Van concedir-li-ho i va agafar l’avió a Barcelona, acomiadat pels seus companys religiosos i els seus familiars, conscients que era un acomiadament definitiu.

En efecte, en baixar de l’avió a Nova York, es va trobar malament i pocs minuts després, assegut en una cadira al mateix aeroport, va morir víctima d’un atac de cor. El va assistir espiritualment el pare Ruensa, que l’havia anat a esperar. Revestit amb els ornaments sacerdotals, el taüt amb el seu cos va recórrer en tren els quasi quatre mil quilòmetres que separen Nova York de Santa Cruz, per ser enterrat en el cementiri de la seva estimada parròquia.

El dia de la seva mort era el 5 de desembre de 1956. Tenia 76 anys.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques