La Generalitat va presentar ahir el pla de reobertura que permetrà, entre altres mesures, l’alleujament de les restriccions esportives a partir del proper dilluns 23 de novembre. S'obren les instal·lacions i equipaments esportius a l'aire lliure, amb un aforament màxim del 50% i control d'accés. També s'obren les instal·lacions i equipaments esportius en espais tancats amb un aforament màxim del 30%, amb cita prèvia sense vestidors, excepte en el cas de l'ús de piscines. D'altra banda, es mantenen suspeses les competicions.

Clubs i esportistes en formació aturats

Des de meitat del passat octubre fins ara, l'activitat esportiva, menys l'estrictament personal, ha quedat paralitzada per als clubs i per una gran quantitat d'esportistes en formació. Són temps difícils, es miri per on es miri, però si es fa l’exercici d’intentar fer-ho des dels ulls d’un nen, potser ens sorprenen les inquietuds i inseguretats que amaguen. D'altra banda, presidents, coordinadors, i entrenadors de diverses entitats de la vila coincideixen en reivindicar la necessitat de mantenir totes les instal·lacions obertes. Tots ells coincideixen en el fet que no són un sector enemic, sinó més aviat al contrari: són part de la solució.

Han sigut, segons dades de la regidoria d’esports cambrilenca, uns 1300 nens i nenes els que s’han vist afectats per les mesures restrictives durant aquestes últimes setmanes. Amb delicadesa, els entrenadors expliquen que el nombre de contagis dins les instal·lacions ha sigut nul. Han necessitat molts mesos de preparació i coordinació entre les persones responsables per poder garantir el correcte funcionament de l’activitat física de cara a l'actual temporada. La realitat, però, els deparava el camí del tancament.

Rubén Martínez (CB Cambrils): «la feina s’ha fet bé, i el fet que no hi hagi hagut cap classe de contagi, ho corrobora»

El Rubén Martínez és entrenador del Club Bàsquet Cambrils, i, alhora, coordina l’Escola Bàsquet. Amb la tranquil·litat de qui sap de què parla, explica que des que es va reobrir l’activitat esportiva al juny no han tingut cap mena de problema: «hem seguit i creat protocols per complir la normativa i garantir la seguretat de tots els que estem vinculats al club. La feina s’ha fet bé, i crec que, el fet que no hi hagi hagut cap classe de contagi, ho corrobora». El que sí que vol remarcar, però, és el rol que els nens han assumit: «han respost genial, són molt conscients de la gravetat de la situació. Des d’aquest prisma et preguntes fins a quin punt era totalment necessari suspendre l’activitat esportiva de base, que es porta a terme mitjançant grups bombolla més reduïts que a l’escola i amb uns controls sanitaris molt estrictes». El Rubén vol remarcar que l’esport és un bé necessari que funciona com a complement essencial en el dia a dia dels infants: «per molts d’ells, el bàsquet i els partits són la seva manera d’entendre la vida. Enguany, però, és evident que tot ha anat diferent. Ens preguntaven a principis de temporada quan podrien competir, però se’ls va explicar minuciosament i ho van entendre sense cap problema. Se’ls ha de felicitar, perquè realment són ells els que donen l’exemple de com ens hem de comportar. Al final, el que volen és seguir amb la rutina que ja tenen interioritzada: venir, entrenar, i gaudir».

Oriol Branchart (Cambrils Unió): «com a mínim, fins fa unes setmanes tenien un espai on sentir-se lliures»

L’Oriol Branchart és coordinador de futbol 7 del Cambrils Unió, i, a part, és mestre d’educació primària. Coneix bé les rutines i els comportaments dels nens, i assegura que, per ells, ha sigut un cop molt dur haver de patir aquest segon tancament: «com a mínim, fins fa unes setmanes tenien un espai on sentir-se lliures i desconnectar de la situació que ens ha tocat viure. Els veies dins el camp de futbol amb un aire de lleugeresa i desconnexió increïble». Explicar a un nen què passa, afirma, és molt complicat. La implicació psicològica que han patit ha sigut molt forta, i molts d’ells tenen por. Por i respecte al virus. «Si ara, que sembla que tot pot tornar una miqueta més a la normalitat, els prives de les estones que tenen per gaudir i sortir del bucle, no sabran com encaixar», afegeix.

Montse Sangenís (Club Patí Cambrils): «Ha estat un cop dur. Les nenes estaven a punt de participar en campionats, s’havien preparat molt»

L’organització diària ha sigut una de les principals pèrdues dels nens durant la pandèmia. La Montse Sangenís, presidenta del Club Patí Cambrils, explica que la disciplina és molt important pel patinatge: «ha estat un cop dur. Les nenes estaven a punt de participar en campionats, s’havien preparat molt. El patinatge és un esport que necessita molta preparació prèvia i moltíssima disciplina, i, d’un dia per l’altre, se’ns ha paralitzat tot. Per dur a terme el patinatge, la infraestructura ha d’estar garantida». Així és com la Marina Couset, patinadora del club, tímidament explica que nota molt la pèrdua de l’hàbit: diu que li costa molt més agafar el ritme. Amb una mica de nostàlgia a la veu, explica que té moltíssimes ganes de tornar a patinar. Per la seva banda, la Mar Macià, de 8 anys, també patinadora del club, comenta, vergonyosa i conscient, que sap que el motiu pel qual han decidit tancar és ferm i és necessari. Tot i això, amb una mirada tendríssima, li esclata de dins: «però no ens podem posar els patins». La seva mare, la Maripau, des de lluny, apunta que el que més preocupa als pares és que les nenes es desmotivin. La Montse reprèn la paraula: «el patinatge no és un esport acumulatiu. Es necessita un entrenament diari per no perdre la pràctica. Des del tancament del març s’ha vist com han tornat molt desgastades, i això ens ha fet començar des de zero. Això les desmotiva molt».

Pere Ferrando (Club Atletisme Cambrils): «Com a club, ens hem esforçat molt perquè els nostres atletes tinguessin les garanties assegurades»

A hores d’ara, quan sembla que el proper dilluns 23 de novembre es podrà reprendre l’activitat esportiva a l’aire lliure, les paraules de Pere Ferrando, president i entrenador del Club d’Atletisme Cambrils, ressonen amb més raó que mai: «que el risc és baixíssim és una cosa que s’ha comprovat durant tots aquests mesos. Ens hem adaptat a la situació tal com ens demanaven i hem fet bé la nostra feina. De fet, tot i aquesta situació hem tingut alumnes que han quedat medallistes a campionats de Catalunya. Com a club, ens hem esforçat molt perquè els nostres atletes tinguessin les garanties assegurades».

Tots els clubs coincideixen en el fet que el protocol sanitari estava molt ben treballat com per evitar el tancament. El risc de contagi, apunten per unanimitat, estava sota mínims. La Montse Sangenís, reivindica la necessitat de mantenir obertes les instal·lacions poliesportives i comenta: «esperàvem que les pistes descobertes ens salvessin la temporada, però no ens han donat ni tan sols aquest marge». Amb aquesta frase es deixa veure com el tancament no agafava per sorpresa al Club Patí Cambrils. Tampoc al Rubén Martínez, que conscientment comenta que el cop brusc va ser al març, no ara: «el missatge que es donava des del principi era el d’aprofitar cada entrenament i gaudir-lo el màxim possible, perquè havíem de fer entendre als nens que era molt probable que ens tornessin a confinar». D’aquí a deu anys, comenta, serà quan es vegi la repercussió; hi haurà molts nens que per culpa d’aquesta falta de tècnica i la desmotivació que comporta es veuran totalment abocats al fracàs esportiu, i els serà molt difícil aterrar a l’alta competició.

L’Oriol Branchart explica, per la seva banda, que els nens van entendre la situació perfectament i van assumir les normes rigorosament. Apunta que els jugadors del club han respectat la normativa imposada i han sigut molt disciplinats. A la seva vora, el Denis Moldovan, jugador aleví del Cambrils Unió, diu tímidament que li sembla injust el tancament dels camps de futbol: «voldria que els tornessin a obrir, perquè s’ha demostrat que no hi ha molts contagis. Ens hem portat bé, entrenàvem seguint les indicacions dels entrenadors. Tenia moltes ganes de tornar, ho trobava molt a faltar». L’Oriol, mentre el mira, argumenta que el que més afecta els nens és la inactivitat, perquè perden els hàbits que per ells són tan importants. També afegeix que el problema d’aquesta temporada ha sigut que la majoria de nens han arribat molt afectats psicològicament: «el que els feia desconnectar era el joc, trobar-se amb els companys d’equip, sortir de la dinàmica que han vist durant tots aquests mesos. Si no poden entrenar, a part de no poder fer el que els agrada, perden els vincles amb els companys». En aquesta mateixa línia, el Rubén Martínez apunta que, per un motiu o un altre, tant si és per veure els amics o per practicar l’esport que t’omple, amb el tancament de l’activitat esportiva s’han vist privats de tenir aquesta hora i mitja de ser ells mateixos, de mostrar-se tal com són.