Els agents dels Mossos d'Esquadra que van repel·lir l'atac dels gihadistes a Cambrils el 18 d'agost del 2017 han explicat, avui a l'Audiència Nacional, com van viure aquells moments tan crucials. El mosso que va abatre quatre terroristes al passeig Marítim de Cambrils aquella matinada ha relatat els fets viscuts al judici a l'Audiència Nacional. Ha explicat que una de les persones amb armilles que semblaven portar explosius se li va acostar corrent amb una destral tot cridant 'Al·là Akbar' (Al·là és gran). Després, sense munició al fusell, va agafar la pistola mentre se li acostaven els altres tres. "Quan ja els tenia a sobre no vaig tenir temps de fer res més que obrir foc contra ells". L'agent, a qui el jutge no ha permès declarar com a testimoni protegit, ha explicat que no ha estat reconegut com a víctima del terrorisme i que té "un sentiment de culpa molt gran" per com afecta la situació a la seva família. L'agent ha explicat que a la una de la matinada del 18 d'agost era davant l'entrada al Club Nàutic del passeig Marítim de Cambrils, davant d'un espai on se celebrava una festa i que el vehicle policial permetia el pas tant per la vorera com per la via. "Veig que ve un vehicle a gran velocitat, encara la rodona que teníem just al davant, veig que ve contra nosaltres, em llanço a terra a l'esquerra i m'adono que la companya havia estat atropellada", ha explicat.

Després va veure com el cotxe que els havia envestit bolcava darrere d'ells. Del vehicle van començar a sortir-ne persones amb armilles amb cinta americana que semblaven armilles bomba. "Només de girar-me veig que un ve corrent vers mi amb una destral a la mà, cridant 'Al·là Akbar', i no vaig tenir més temps de preparar-me i quan el tenia a pocs metres disparar per abatre'l", ha relatat. "Quan la persona cau, venen tres persones més corrent vers la meva posició per atacar-me. En aquell moment jo em desplaço corrent a la dreta perquè no tenia munició al subfusell. Aconsegueixo posar-me'l al coll. Agafo la meva arma reglamentària, ja els tenia a sobre, cridant 'Al·là Akbar' i venint vers mi. No sé què portaven a les mans", ha explicat. Després els va abatre.

Després es va sentir "en estat de xoc" i amb la sensació que tot havia anat "molt de pressa". Va sentir cridar algunes persones, una amb sang demanant ajuda i altres ferides a terra on també hi havia la seva companya. Un ciutadà li va deixar el telèfon per telefonar i demanar ambulàncies i reforços, ja que no trobava l'emissora. L'agent ha explicat que considera que els terroristes es van acostar cap aquella zona perquè és on hi havia més afluència de gent. "Hi havia unes 70 persones ballant gaudint de la vetllada, i per això crec que van anar al lloc, per cometre el màxim dany possible", ha exposat.

Des del moment dels atacs l'agent ha explicat que li han reconegut un "trastorn per estrès posttraumàtic greu", que ha patit diversos episodis de depressió en què necessita aïllar-se, així com un "estat d'alerta" permanent. "Tinc por que se'm reconegui i tornin a atacar-me". Ha afegit que no ha rebut cap indemnització ni per part del Ministeri de l'Interior ni de la Generalitat de Catalunya. Tampoc ha estat reconegut com a víctima de terrorisme, qüestió que ha dit que està en tràmit. No s'ha pogut reincorporar a la feina després de tres anys.

Agent dels Mossos ferida al ser envestida pel vehicle dels gihadistes; "en aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta"

L'agent dels Mossos d'Esquadra que va ser ferida en l'atac ha explicat que va témer per la seva vida. "En aquell moment vaig pensar que em quedava allà, morta. Quan em vaig aixecar no sabia si era un somni", ha recordat. L'agent ha declarat com a testimoni protegit. La mossa d'esquadra ha relatat com el vehicle Audi A3 amb els cinc membres de la cèl·lula de Ripoll que van ser abatuts aquella nit es va dirigir directament cap a ells i va impactar contra les seves cames. "Em passa per damunt sense que pugui fer res. Tot seguit perdo el coneixement", recorda. L'agent diu que encara té seqüeles psicològiques. "El següent que recordo és estar estirada a terra, intento aixecar-me", ha dit l'agent, que complia tasques de seguretat ciutadana a Cambrils. Amb sang al cap i sense una sabata, veu "una dona estesa a terra" i individus també a terra amb "una mena de cinturó agafat al tòrax amb ampolles de plàstic i paper d'alumini" enganxats al cos. "És en aquell moment que veig clarament que ha estat un atemptat en tota regla" i "trec l'arma i començo a disparar" quan un d'ells es mou, ha explicat. "Veig un altre individu que em passa pel costat, continuo disparant i em quedo sense munició". Un altre dels atacants se li planta al davant i ella li demana que no avanci més. Ell parla, però no pot sentir què diu perquè li "xiulaven les orelles" per l'impacte.

A partir d'aquest moment, recorda sentir-se "marejada" i no veu el seu company, que va abatre quatre dels terroristes. "Es podia escoltar un silenci aterridor", afirma. L'agent ferida comunica per ràdio als Mossos que "hi ha hagut un atemptat, intercanvi de trets" i que està ferida i va demanar una ambulància. "Veig que comença a arribar gent del passeig Marítim, entre ells un home amb una ferida a la cara i li dic que no es preocupi, que els serveis d'emergència estan arribant. Vaig intentar tranquil·litzar les persones ferides", explica. Un company dels Mossos de reforç, que va arribar moments més tard, la va dur en cotxe perquè l'atenguessin els serveis mèdics.

La testimoni al judici del 17-A ha explicat que va estar una setmana ingressada a l'hospital. Tenia un traumatisme cranioencefàlic i trencament de tíbia i esquinç de turmell. Tres anys després encara té estrès posttraumàtic pels fets i rep atenció psicològica i psiquiàtrica. Ha estat reconeguda per un jutjat de Tarragona amb una incapacitat permanent. Està de baixa i no treballa com a mosso d'esquadra. "No puc fer coses que feia abans", ja que ha de "bregar amb l'ansietat". "M'estressa haver de córrer, és com una amenaça per mi", ha dit. "Quan tens nens petits a càrrec, es passa malament", ha afirmat.

Agent que va disparar contra l'atacant a l'avinguda de la Diputació; "la seva mirada era de 'm'és igual morir si et mato abans'"

Un dels agents dels Mossos que van disparar contra Omar Hichamy, que va caure abatut a l'avinguda de la Diputació, ha explicat en la seva declaració que va percebre que l'atacant volia morir matant. "La seva mirada era de 'm'és igual morir si et mato abans'", ha dit. El testimoni és un dels agents de paisà que es van enfrontar primer al terrorista. L'agent ha relatat que quan encara no tenien reforços van demanar a Omar Hichamy que estigués quiet i s'estirés a terra. "Feia cas omís", ha dit, i es dirigia cap a ells. "Vaig disparar contra ell i va caure. Es torna a aixecar, em mira i torno a disparar. Segueix venint, es col·loca a sis metres, em mira fixament i riu dient 'al·lahu-àkbar'", ha explicat. "Em deia amb la mirada: 'Et mataré'", ha assegurat el testimoni, que diu que malgrat els trets Omar Hichamy seguia fent passes cap a ells. L'atacant cau a terra, encara conscient, i el mosso d'esquadra explica que "desconeixia si anava a fer explotar el dispositiu que tenia a l'abdomen".

El testimoni recorda que Omar Hichamy portava un "cinturó bomba" de color gris i un "objecte negre a la mà dreta que semblava ser un detonador". A l'inici s'acrediten com a policia, però l'atacant no s'atura. Qui els avisa de la ubicació de l'atacant és un home que s'identifica com a policia local de Valls fora de servei. Quan ja havia disparat diversos cops contra Omar Hichamy arriben reforços. "Se'm va fer etern que arribessin", recorda. Els agents de l'ARRO li demanen que marxi de la línia de foc per si hi ha una explosió. L'atacant prova d'aixecar-se un altre cop i són els companys que han arribat de reforç els que disparen aquest cop.

El testimoni remarca que al voltant del lloc dels fets hi havia "molta gent" i pensaven que podia explotar el cinturó. L'acusació particular del sindicat de Mossos USPAC ha demanat que declarés com a testimoni protegit però el president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, ho ha rebutjat. Tres anys després, l'agent ha explicat que ha patit estrès posttraumàtic i va necessitar 187 dies de curació. Entre les seqüeles, "ansietat", "somnis recurrents" i "no poder llegir cap llibre on hi hagi enfrontaments armats", ha explicat. No ha estat ni indemnitzat ni reconegut com a víctima.