Estampes cambrilenques / Octubre de 2000

Aquest mes (octubre de 2000) es commemora el 508è aniversari del descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom i encara que la diada del 12 d’octubre se l’ha revestit de tota una sèrie d’afegits d’un patrioterisme desfasat i que intenta reviure conceptes que la immensa majoria dels ciutadans del nostre país rebutgem, la commemoració no deixa, en si mateixa, de tenir una bona rellevància històrica.

Colom, en un moment donat, va descobrir una porció de món desconeguda fins llavors per una gran part de la humanitat i això certament fou i és important. Altra cosa és el que va venir al darrere, que tampoc, i és just de reconèixer-ho, no tot va ser dolent. Com totes les coses d’aquest món el descobriment va tenir la seva part positiva i la seva part negativa, aquesta més aviat lligada a la colonització, no sempre conduïda, ni de bon tros, amb el grau d’humanitat que hauria calgut, encara que també va haver-hi excepcions dignes d’encomi, com les del sevillà Bartolomé de las Casas o el català sant Pere Claver, que van lluitar moltíssim a favor dels indis nadius o dels esclaus negres portats de l’Àfrica.

Ha estat un preludi potser una mica necessari per entrar en matèria.

Luis Ibáñez Jiménez exposa la seva opinió que Colom era d’origen cambrilenc basant-se en les investigacions d’un amic seu, Jacinto Francisco Garcia, un cubà nascut a l’Havana, navegant de cabotatge en el mar Carib

Fa uns mesos em van fer a mà una documentació que en el seu dia va aixecar força polseguera, encara que no crec que la nostra revista se’n fes ressò. He consultat les revistes de l’època i no hi he trobat res. Es tracta d’un escrit provinent de Huelva, amb data del 5 de març de 1988 i adreçat a l’alcalde de la vila. El signava el senyor Luis Ibáñez Jiménez.

La documentació comprèn dos escrits. L’un, la lletra original d’Ibáñez, en què exposa la seva opinió que Colom era d’origen cambrilenc basant-se en les investigacions d’un amic seu, Jacinto Francisco Garcia, un cubà nascut a l’Havana, navegant de cabotatge en el mar Carib, que bona part de la seva vida l’havia dedicat, a part de la seva feina professional, a esbrinar en arxius públics i documentació privada la procedència de la família i del mateix Colom, de qui afirmava que era català i que podia ser fill de Cambrils, encara que arrelat a Barcelona i a l’illa d’Eivissa, a la vegada que assegurava que era d’origen jueu.
El comunicat diu també que Jacinto Francisco Garcia va morir en començar els anys cinquanta a Tenerife i que, com que era solter i no tenia fills, ningú no es va preocupar de salvar la documentació que havia arreplegat sobre els assumptes colombins i que bona part dels papers s’havien perdut de manera que Ibáñez, que també era navegant, no els havia pogut aconseguir.

El segon dels escrits intenta demostrar les asseveracions de Garcia, basant-se, això sí, només en el record de les converses mantingudes sobre el tema amb el seu amic i els pocs papers salvats de la dispersió, en el sentit que en principi totes les ajudes aconseguides per Colom procedien de jueus i entre elles les proporcionades pel tresorer dels Reis Catòlics, Luis de Santángel, un valencià també amb arrels jueves.
Afirma que la posterior persecució que van sofrir els jueus va obligar a Colom a amagar la seva raça i el lloc de naixement per tal d’evitar possibles investigacions que potser l’haurien perjudicat. Jacinto Francisco Garcia sembla que havia fet les indagacions esmentades a Santo Domingo, La Havana, San Agustín —Florida—, Ponce —Puerto Rico— a Amèrica i ja aquí a Lisboa, Sevilla, Trigueros —Huelva—, Valladolid, Burgos, Eivissa, Barcelona, Tarragona i Cambrils. Més tard va fer investigacions a Gènova i Savona, llocs en els quals no va trobar indicis fefaents que Colom o la seva família haguessin viscut en aquells indrets.

Tampoc no explica la seva deducció que el navegant hagués nascut a la nostra vila. Només diu que, consultat l’arxiu parroquial, va trobar el cognom de Colón, catalanitzat com a Colom, cosa certa perquè a Cambrils aquest cognom ha estat sempre popular des de segles, però la dada és del tot insuficient per demostrar res. Es basa només en deduccions. Per exemple, diu que les primeres dades que va conèixer provenien de Luperón —illa de Santo Domingo— i es referien a unes finques que havien pertangut a Colom i els seus descendents i que eren conegudes com Oleastrum, nom lligat a la nostra costa catalana prop de Cambrils. És tot un detall.

Segons sembla, Garcia, en la seva investigació sobre els papers de Colom, diu que havia trobat escrits en català, encara que altres estudiosos afirmen que els escrits ho són en castellà arcaic. Sembla que Colom era un bon llatinista i que en els seus escrits hi intercalava paraules i frases en llatí per fer, diu, «ostentació de cultura». En alguna ocasió, segurament en els manuscrits antics sempre es barregen la llengua llatina amb la catalana i castellana, que en són filles, però mai va trobar cap escrit en italià signat per Colom.

Curiosament Ibáñez Jiménez diu que, en el seu intent de trobar els orígens del Colón jueu, Jacinto Francisco Garcia havia escorcollat l’Arxiu Diocesà de Tarragona en l’apartat de la documentació sefardita sense segurament resultats pràctics. En canvi, ell suggereix que si l’Ajuntament de Cambrils està interessat en el tema podria reclamar l’ajuda de l’ambaixador d’Israel a Madrid, si es tenen en compte els antecedents de raça a la qual, segons Garcia, pertanyia el famós descobridor. Insinuació que jo crec una mica desorbitada atès el caire aleatori i les imprecisions que denota aquest afer, amb total manca de fonaments històrics i basat només en suposicions i en dades ambigües.

Com hem dit, Revista Cambrils no es va fer ressò d’aquesta lletra adreçada a l’ajuntament cambrilenc, però sí que la va captar el periodista Josep Ribas, que la va reflectir en un article al Diari de Tarragona, en el qual també recollia les impressions de la casa de la vila al respecte i encara que els components del consistori «es mostraven escèptics», també insinuava que es podria encarregar «al Centre d’Estudis Cambrilencs el seguiment d’aquesta hipòtesi», ja que es tractava d’un «tema d’estudi interessant».

Han passat més de dotze anys d’aquell març de 1988 i mai més no s’ha tornat a parlar, que jo sàpiga, d’aquest tema, l’estudi del qual no crec que s’arribés a encarregar al CEC i el més probable és que s’arxivés definitivament per les dificultats que comportava una investigació d’aquest tipus. Com sempre, continuem quedant-nos sense saber del cert on va néixer Cristòfol Colom.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques