Dos agents de la comissaria d'informació dels Mossos d'Esquadra van explicar en la sessió del judici d'ahir a l'Audiència Nacional que veien "molt probable" que el vídeo en el qual apareixen tres membres de la cèl·lula de Ripoll fabricant explosius i que van trobar en una targeta SD del xalet d'Alcanar estigués pensat com a "reivindicació" dels atemptats i com a propaganda. La hipòtesi dels pèrits experts en jihadisme és que els autors dels atacs pretenien enviar el vídeo a Daesh perquè l'organització terrorista fes un "gran comunicat de l'atac". En el vídeo, que es va emetre en la primera sessió del judici del 17-A, apareixien Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Youssef Aalla fabricant explosius, rient i parlant a càmera. Qui els gravava és el principal acusat al judici i supervivent a l'explosió d'Alcanar, Mohamed Houli. Un dels agents va explicar a la sessió d'aquest dijous que justament la deflagració del xalet va fer que "probablement" no es pogués enviar el vídeo. El pèrit va afirmar que la "simbologia, la narrativa, el discurs i la forma de comunicar-se" del vídeo feia pensar que volia que s'utilitzés com a propaganda.

Un agent va explicar que la cèl·lula de Ripoll encaixa en un "tercer nivell" de l'estructura organitzativa de Daesh, que està format per "xarxes de base o terroristes individuals" que no tenen per què formar sempre "part integral de l'organització" però n'assumeixen els objectius i busquen actuar "en la mesura de les seves possibilitats per assolir-los". El testimoni ha analitzat els missatges que va emetre Daesh després dels atemptats. El primer, emès per l'agència Amaq vinculada a l'organització terrorista el mateix 17 d'agost a les 21 hores, assumeix que els autors són "soldats de l'Estat Islàmic". Daesh emet un segon comunicat dies després en el qual dona dades errònies que els Mossos atribueixen a la voluntat de "magnificar" l'atac, però també al fet que recullen informació de les xarxes socials.

Els atemptats també apareixen a la revista Rumiyah, lligada a Daesh, i l'agent va destacar que només l'atac de novembre de 2015 a París va ocupar tant d'espai a la publicació com ho va fer el de Barcelona i Cambrils al qual dediquen la portada, el pròleg, una secció, una infografia i la contraportada. "La part propagandística és tan important com el fet de l'atemptat" per a l'organització, va dir, i d'aquí que Daesh se "n'apropiï" per causar terror i animar a atacar. Segons els agents d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra, Daesh accepta "qualsevol mètode per fer mal" per molt que situa com a prioritari l'ús d'explosius.

Dubtes sobre l'anàlisi de l'ADN

A la sessió d'aquest dijous del judici del 17-A també han testificat funcionaris de laboratori dels Mossos d'Esquadra que van analitzar mostres d'ADN dels autors materials dels atemptats. L'advocat de Driss Oukabir, Luis Álvarez, va plantejar dubtes sobre les proves d'ADN fetes pels Mossos d'Esquadra perquè considera que podrien haver-se usat kits caducats i, per tant, els resultats podrien no ser "suficientment determinants". Álvarez ha explicat que hi ha una investigació sobre l'ús entre 2016 i 2018 de reactius d'ADN caducats per part de laboratoris de Mossos d'Esquadra al jutjat d'instrucció 3 de Sabadell, però que va tenir coneixement d'això quan ja havia començat el judici. L'advocat ha demanat la compareixença del responsable dels laboratoris de Mossos i dels proveïdors de reactius.

El president del tribunal, Félix Alfonso Guevara, va admetre parcialment la petició i dilluns de la setmana que ve testificarà el responsable dels laboratoris de Mossos. Els pèrits dels Mossos d'Esquadra s'han desvinculat del control de les dates de caducitat perquè no són responsables de gestionar l'entrada i estat dels reactius, però alguns van defensar que "tot el que s'estava utilitzant és perquè està en bones condicions" i "dona resultat a dades fiables".