Cultura

Història

Revista Cambrils publica un suplement amb el treball històric «Carles Bertrolà: un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou», d'Àngel Vallverdú

El suplement té un total de 16 pàgines i es distribuïrà conjuntament amb l'edició de desembre de Revista Cambrils

Per Lluís Rovira i Barenys

Portada del suplement "Carles Bertrolà: un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou", d'Àngel Vallverdú
Portada del suplement "Carles Bertrolà: un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou", d'Àngel Vallverdú | Redacció

Revista Cambrils, en motiu de les dates en les que es commemora el Setge, publica un Suplement especial amb un reportatge inèdit sobre el aquest episodi històric cambrilenc, elaborat per Àngel Vallverdú i que porta per títol "Carles Bertrolà: un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou". El suplement, editat amb el suport del Departament de Cultura de l'Ajuntament de Cambrils, té un total de 16 pàgines i es repartirà conjuntament amb l'edició de desembre de la Revista Cambrils, a la venda en totes les llibreries i quioscos cambrilencs. No cal dir que els subscriptors rebran el suplement a la seva llar conjuntament amb l'edició d'aquest mes.

Segon reportatge del Setge consecutiu

Revista Cambrils ha volgut seguir amb la publicació de reportatges històrics i, per segon any consecutiu, se'n publica un altre relacionat amb el Setge que va patir Cambrils el 1640. L'any passat va ser "Josep Andria, el primer cronista cambrilenc del Setge", a càrrec de Jordi Moreno. Enguany, el treball d'Àngel Vallverdú desvetlla un episodi inèdit ja que com ell mateix destaca ren el text, "sempre ha estat destacat el fet despietat de l'execució d'Antoni d'Armengol, Jacint Vilossa i Carles Bertrolà i de Calders però aquest darrer personatge, amb la consulta de noves fonts bibliogràfiques, sembla que no va ser mort en aquell moment i va viure uns quants anys més". I això s'ha pogut demostrar amb la consulta del llegat de la família Bertrolà dipositat a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona. Segons Vallverdú "estirant el fil s'ha pogut reforçar la demostració fent-ne aflorar el testament dipositat a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona i datat el febrer de 1651".

Comenta aquest article