L’Ajuntament de Cambrils i la Fundació Amics de la Gent Gran van organitzar, ahir al matí, una xerrada sobre la "Soledat no desitjada durant la vellesa, un fenomen social", en el marc del conveni de col·laboració entre les dues institucions. La conferència es va oferir en format telemàtic a causa de la pandèmia i hi van participar 35 persones. L’estudi que es va presentar es pot consultar al següent enllaç https://drive.google.com/file/d/1AQIon4MAdAGKlEyD1Hru9BvR14gZ_8-S/view.

La regidora de Benestar Social, Drets i Salut, Hélène Arcelin, va presentar la ponència i va explicar que l’Ajuntament de Cambrils porta 21 anys comptant amb el voluntariat dels Amics de la Gent Gran, que ha desenvolupat projectes socials de diferents tipus i ofert suport social, emocional, relacional i comunitari a la gent gran cambrilenca que es troba en situació de solitud. "Projectes com la Bufanda de la Iaia, els acompanyaments a domicili i esporàdics, les trucades o les celebracions han servit i serveixen per millorar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu tant valuós", va afirmar la regidora. 

A Catalunya, 334.000 persones de més de 65 anys viuen soles

La conferència va anar a càrrec de la Coordinadora de l’Observatori de la Soledat d’Amics de la Gent Gran –Elisa Sala–, que elaborat un estudi que analitza la soledat no desitjada durant la vellesa, posant de manifest la importància de situar-la com a element central de les polítiques socials. A Catalunya, 334.000 persones de més de 65 anys viuen soles i és precisament aquest perfil, persones de més edat i més fràgils, el que es troba en situació de major risc de patir aïllament social i soledat no desitjada. Es tracta d’un fenomen complex, divers i plural, que fa que hi hagi tantes soledats com persones que la senten.

L’estudi posa de manifest que no parlem només de l’impacte en la salut i la qualitat de vida individual i personal, sinó que és un indicador social i de salut comunitària. Per això, la ponent va assegurar que és necessari que les administracions públiques capacitin i dotin d’estructura i recursos als equips d’atenció primària, perquè puguin incorporar l’acció comunitària com a part essencial de la intervenció social.

A més, per continuar donant resposta a la soledat no desitjada i l’aïllament social, cal incloure la perspectiva de gènere per fer igualitàries les intervencions. De la mateixa manera que cal reconèixer a les persones grans com a subjectes actius.