Estampes cambrilenques / Gener de 1996

Ens hem queixat moltes vegades de l’escassa bibliografia que existeix sobre la nostra vila. Certament que en aquesta queixa hi ha un bon toc de veritat, sobretot si tenim en compte la sempre important demografia cambrilenca, relativa, s’entén, a la vàlua de les seves bones comunicacions i la seva llarga història com a poble. És cert, doncs, que la bibliografia cambrilenca no està en relació amb la categoria que ha tingut Cambrils en l’esdevenir dels segles i això encara assoleix un major relleu quan comparem la nostra vila amb altres poblacions de menys consideració, i naturalment que amb aquesta paraula no pretenc menystenir ningú, perquè cada poble per petit que sigui té la seva pròpia consideració. Però, concreto, que hi ha pobles ben petits que posseeixen un fons bibliogràfic molt més notable que el nostre.

La bibliografia, en tots els casos, i també a Cambrils, té dos aspectes, i ja puntualitzant en el nostre: els llibres, els opuscles o assaigs escrits sobre Cambrils o escrits per cambrilencs sobre temes locals.

Fent història de tots dos aspectes, val a dir que en un i altre cas el material era minso abans del nostre segle XX, limitant-se a la monografia d’en Salvador Rovira, Opúsculo histórico de la villa de Cambrils, editat l’any 1886. A part d’això, només uns apunts històrics sobre el santuari i la imatge de la Mare de Déu del Camí apareguts en el llibre El jardín de María, del pare Narcís Camós, dominic, del segle passat, del qual se’n feu una reedició l’any 1949.

Ja en el nostre segle i sobre el mateix tema de la patrona de Cambrils es troben notes en els llibres Historia de las Ermitas del Arzobispado de Tarragona de Francesc Gras i Elias, de l’any 1909, i Santuaris marians de la Diòcesi de Tarragona de Francesc Blasi i Vallespinosa, del 1933.

A més del tema apuntat, dos arguments relacionats amb Cambrils han acaparat l’atenció de nombrosos escriptors i historiadors. Són els corresponents a les figures senyeres de dos cambrilencs il·lustres: el Dr. Gimbernat i Arbós i el cardenal Vidal i Barraquer, sobre els quals molts autors han fet estudis molt aprofundits. Referent al primer hem d’esmentar els següents llibres: Suscinta noticia del Sr. D. Antonio de Gimbernat, escrita pel seu propi fill Agustí, editada a Barcelona el 1828 i que va ser la primera biografia escrita sobre el gran cirurgià cambrilenc. Cal anotar també Biografía científica de Antonio Gimbernat de J. Arechaga, Barcelona, 1977. Gimbernat. Proyección internacional de su nombre de Castillo de Lucas, Madrid, 1956. Homenatge fet a Gimbernat per la Universitat de Granada de Víctor Escribano, Barcelona, 1918. Noticia sobre la vida y la obra del Sr. D. Antonio Gimbernat de Diego Ferrer, Barcelona, 1964. En Antoni de Gimbernat de Joan Freixas i Freixas, Barcelona, 1916. Biografía de Antonio de Gimbernat de Francisco Llagostera y Sala, Barcelona, 1948. Antoni Gimbernat, fundador del Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Jaume Pi-Sunyer Bayo, Barcelona, 1936. Obras de Antonio de Gimbernat (dos tomos) de Enrique Salcedo y Ginestal, Madrid, 1926-1927. Dos aspectos poco conocidos en la obra de Antonio Gimbernat de Juan R. Zaragoza, Madrid, 1963.

A més, convindria fer notar les nombrosíssimes referències que al Dr. Gimbernat es fan en una molt important llista de llibres que tracten de la medicina al nostre país, cap dels quals no s’està de remarcar l’enorme tasca realitzada pel científic cambrilenc i la gran influència que els seus escrits i les seves lliçons van tenir dins el camp de la medicina i encara més de la cirurgia, especialment en la segona meitat del segle XVIII. Podríem posar per exemple del que diem el llibre Pedro Virgili del Dr. Diego Ferrer, Barcelona, 1963.

Sobre l’altra personalitat cambrilenca, el Dr. Vidal i Barraquer, a pesar de ser molt més propera a nosaltres, també comença ja a ser notable el nombre dels llibres que s’han escrit en base a la seva vida, apassionant i controvertida a la vegada. Cal enumerar en primer lloc la biografia que pot considerar-se bàsica dins del que fins ara s’ha escrit: Vidal i Barraquer, Cardenal de la Pau de Mn. Ramon Muntanyola, Barcelona, 1969. L’han seguida Gomà-Vidal i Barraquer, dues visions antagòniques de l’Església del 1939 del pare Ramon Comas, Barcelona, 1974 i Vidal i Barraquer, síntesi biogràfica Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977, del mateix autor. Dos cardenals catalans: Vidal i Barraquer, prelat patrici - Anselm Arbreda, prefecte de la Vaticana i historiador del pare Miquel Batllori, Barcelona 1975. Les llàgrimes del Cardenal Vidal i Barraquer de Francesc Picas, Barcelona, 1993. Salvador Rial, Vicari del Cardenal de la Pau del pare Hilari Ragüer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993 i Francesc Vidal i Barraquer de Mn. Josep Raventós, Barcelona, 1993. El pare Batllori, juntament amb Víctor M. Arbeloa, ha estat qui ha portat a bon terme el recull de l’Arxiu Vidal i Barraquer que ha anat publicant l’Abadia de Montserrat els anys 1971-1991. També, com en el cas de Gimbernat, altres autors que han tractat temes afins s’han ocupat del nostre cardenal, per exemple, el bisbe Anastasio Granados en el seu llibre El cardenal Gomá, Primado de España, Madrid, 1969.

En un ordre més ampli d’una bibliografia generalitzada hi intervingué d’una manera decisiva l’ajuntament del poble en crear l’any 1984 els premis d’assaig «Vila de Cambrils», que van tenir un bon punt de sortida però que, llastimosament, no van tenir la continuïtat desitjada en no portar-hi gaires concursants ni tenir les obres presentades la brillantor que era d’esperar, de manera que els darrers anys el jurat va declarar desert l’atorgament del premi. De totes maneres, els llibres premiats i editats formen un conjunt força aprofitable, d’una variada temàtica i que, almenys, desbrossen qüestions que de cara a la comunitat local mai no s’havien tractat i menys d’una manera monogràfica.

Del Premi se’n feren vuit edicions amb sis llibres guardonats i tres accèssits, tots els quals van ser editats en el seu moment. Per ordre cronològic aquests van ser els premis i, en el seu cas, els accèssits:

• Els Gimbernat i el Cambrils del segle XVIII de Laureà Pagarolas, 1985.
• Senyoria i població al camp de Tarragona: la Vila de Cambrils (segles XII-XVII) de Carles Maristany, 1986.
• Aquesta edició tingué un accèssit que fou concedit al llibre La Mare de Déu del Camí i el seu Santuari del qui firma i l’únic dels llibres publicats del que se n’han fet dues edicions, el 1986 i el 1987, ja que la primera s’esgotà al cap de poques setmanes d’estar a la venda.
• Sexenni revolucionari a la Vila de Cambrils de Josep Bertran Coders, 1987.
• Evolució econòmica de Cambrils (1930-1981) de M. Montserrat Esporrín, 1988.
• Cambrils, Dictadura i República (1923-1939) de Josep Bertran Coders, 1989. Aquesta edició tingué un accèssit atorgat a Josep M. Vidal i Mas pel seu llibre El llarg camí d’un poble (Cròniques cambrilenques), 1990.
• El terme de Cambrils a l’antiguitat. Una aproximació arqueològica de Manuel Jaume Massó i Carballido, 1990.
• El premi de la setena edició restà desert, i s’atorgà un accèssit al llibre Història gràfica de Cambrils de Ramon Ortiga, 1991.
• Aspectes sòcioeconòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils de Josep Bertran Coders, 1992.

Aquí l’Ajuntament va acordar de donar un gir a la matèria, optant per crear una beca a la recerca històrica, a la primera convocatòria de la qual s’han presentat diverses opcions sense que, fins al moment present, s’hagi fet públic el resultat definitiu de la contesa.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques