Societat

Reportatge

Trempat, la trajectòria d’una botiga dedicada a la pesca

Els orígens de Cal Trempat, però, es troben en el sector de la restauració, cap els anys 30, en un local situat entre els carrers de Sant Jordi, Ramon Llull i la plaça de Catalunya

Per Maria Vidal

Personal de Cal Trempat al pati del darrera de la botiga, en la nevada de principis del mes de febrer de l'any 1963
Personal de Cal Trempat al pati del darrera de la botiga, en la nevada de principis del mes de febrer de l'any 1963

El Trempat és un dels comerços que, des de fa dècades, caracteritza la façana marítima de Cambrils. Amb anys d’història darrere, és un exemple de negoci que s’ha adaptat a les necessitats dels seus clients i ha evolucionat tal com ho feia el turisme cambrilenc. Recentment, el local que tenien al carrer Consolat de Mar, reformat als anys 50, ha tancat i el Trempat ha passat a situar-se al carrer Sant Antoni. Amb el canvi d’ubicació, Guillem Roquet, qui actualment està al capdavant del negoci, i el seu pare, Antonio Roquet, repassen la trajectòria d’aquest comerç que l’han regentat quatre generacions.

Els orígens de Cal Trempat es troben en la restauració, cap els anys 30

Realment, com expliquen pare i fill, els orígens de Cal Trempat els trobem en la restauració. Els besavis materns del Guillem van obrir, als anys 30, un bar situat en el que es coneixia popularment com “la isla”, l’illa de cases entre els carrers Sant Jordi, Ramon Llull i l’inici de la plaça Catalunya. En aquest local, la besàvia se n’encarregava de fer menjars mentre el seu marit, en Joan Llobet Orts, anava a la mar.
Ben aviat, el bar es va convertir en un lloc concorregut tant per pescadors, que hi anaven a fer el cigaló després d’una jornada “a bordo”, com per viatjants que es trobaven per Cambrils. Així doncs, aprofitant que els visitaven persones d’arreu, els propietaris del bar els deien que els deixessin una mica del “gènero” que portaven per vendre’l entre la població cambrilenca i, quan tornessin pel poble, “ja passarien comptes”, tal com exposa Antonio Roquet. Aquesta estratègia va funcionar i, d’aquesta manera, el bar es va acabar convertint en una de les primeres botigues que va aixecar la persiana a Cambrils.

A l’hora d’escollir el nom del negoci, la família va decidir posar-li el seu renom: Trempat. Segurament, els veïns del poble els anomenaven així perquè un dels seus avantpassats va ser dels pocs supervivents de l’Any de les Desgràcies. Segons comenten els Roquet, l’any 1911 el seu familiar tenia 11 anys i era un dels pescadors més joves. Quan, a causa del fort temporal on van perdre la vida 15 cambrilencs, la seva barca va bolcar, ell va refugiar-s’hi a sota fins que la tempesta es va calmar, va poder sortir-hi i, finalment, va arribar nedant a la platja.

El comerç de Cal Trempat va iniciar-se venent tot allò que necessitaven els pescadors. Des d’un primer moment, estava situat en una de les cases velles del carrer Consolat de Mar. Pocs anys més tard de la seva obertura, però, va esclatar la Guerra Civil i, mantenint la botiga de Cambrils, la família en va obrir una a Tarragona. Posteriorment, la Fina, la filla del matrimoni i l’àvia del Guillem Roquet es va casar, amb el Josep Maria Mallol i, aprofitant la celebració, els Trempat van reformar el local, que va ser inaugurat el 23 de setembre de 1953.

Agulles de remendar de cal Trempat / Foto: cedida

Fàbrica d'agulles de remendar

“Menys aliments, tot el que necessitava una barca ho trobaven a Cal Trempat, era una ferreteria especialitzada en coses per la mar”, comenta l’Antonio Roquet. La nova botiga dels anys 50 comptava, fins i tot, amb un pati al final de l’establiment que es va convertir en una fàbrica d’agulles de remendar les sàrcies. D’entre els seus productes, hi havia timons, cordes, cables, oli o querosè, un tipus de combustible molt utilitzat després de la Guerra Civil. Però Cal Trempat va haver d’evolucionar a mesura que ho feia el sector pesquer, passant de vendre veles a vendre motors, per exemple. Més endavant, van aconseguir la representació d’una marca de xarxes per tot el Mediterrani, de manera que es van convertir en distribuïdors per molts ports d’Europa.

L'arribada dels primers turistes

D’altra banda, amb l’arribada dels primers turistes a Cambrils, l’activitat de la botiga també va canviar. Així doncs, les noies que durant l’any fabricaven les agulles de remendar, durant l’època estival venien bikinis o souvenirs. A Cal Trempat les dones del poble també acostumaven a comprar-hi roba a metres quan es casaven per fer-se l’aixovar però, amb la transformació que va suposar el turisme i els nous temps, es va passar a comercialitzar roba esportiva i decoració. Tot i això, al Trempat mai s’han deixat de vendre coses per la gent que es dedica a la mar i a la pesca. En aquests anys de creixement, la família del Trempat també va obrir una nova botiga a l’Ametlla de Mar i va mantenir la de Tarragona, exclusivament destinades a la venda per pescadors, ja que es tractava de zones molt menys turístiques que Cambrils.

Actualment, i després de quatre generacions, el negoci segueix obert amb Guillem Roquet al capdavant, qui l’ha heretat dels seus pares Maria Adela Mallol i Antonio Roquet. En els darrers anys, s’han seguit adaptant a les demandes de la clientela, ja no remenden xarxes i venen més aviat productes per pesca esportiva que no pas per pesca professional. Tanmateix, des del mes de setembre, la botiga es troba en un nou local al carrer Sant Antoni, i no al tradicional local del carrer Consolat de Mar. El motiu del traspàs és perquè fa temps una altra empresa es va interessar pel local i la proposta els va semblar interessant, de manera que, un any després, el canvi s’ha fet efectiu. Segons manifesten els Roquet, “si no s’hagués donat aquesta circumstància, seguiríem estant al carrer Consolar de Mar”.
En definitiva, Cal Trempat és un negoci de petit comerç que sempre ha anat de la mà de la tradició pesquera cambrilenca i, sent dels primers que va aixecar la persiana al municipi, ha subsistit als canvis de la professió i del món mariner gràcies a la seva capacitat de reinventar-se.

 

Comenta aquest article