Estampes cambrilenques / Desembre de 1988

Alguna vegada i des d'aquestes mateixes pàgines he evocat les festes nadalenques a través prisma de dècades anteriors i en els diversos vessants que ens marca el costumari cambrilenc, que en realitat no difereix pas massa del de la resta de pobles de les nostres contrades: pessebres, tió, home dels nassos, cançoner, Missa del Gall, cuina i també, encara que de passada, Pastorets i festa dels Reis. En aquestes festes joioses i casolanes, llegir quelcom que ens retardi a èpoques passades no deixa de ser una ajuda a viure encara amb més intensitat tot allò que hem heretat i que ens sentim cofois de traspassar a les generacions futures, encara que sigui introduint-hi les noves modes que són pràcticament inevitables a mida que passen els anys.

Ara feia temps que em ballava pel cap d'aprofundir una mica en els orígens, a casa nostra, de dues coses tan entranyables com són els Pastorets i els Reis, totes dues fortament vinculades al cicle de les festes nadalenques. La immensa majoria dels veïns de Cambrils hem vist tota la nostra vida i any rere any les representacions teatrals dels Pastorets i també l'arribada dels Reis d'Orient, però és evident que ambdues coses algun dia havien de començar a realitzar-se. Altra cosa és saber com i quan. Per altra part, tots hem sentit a parlar amb un sentit una mica mític de certs cambrilencs que havien encarnat els papers principals, i, llastimosament perquè és llei de vida, tots han anat desapareixent del món dels vius, de manera que molts d'ells ni tan sols no els hem arribat a conèixer.

Per això em va semblar que faria bé de posar-me en contacte amb algú que pogués fer d'arxiu vivent, amb els suficients anys i amb prou memòria perquè ens expliqués com anaven aquestes coses a començaments de segle. I certament que la persona més idònia era Josep Ferré i Bassedas, un home que reuneix les condicions assenyalades i encara dues més no menys importants: ser fill de Cambrils i haver estat molt vinculat a les coses dels "Hermanos", que era "l'olla" on s'havien institucionalitzat les realitzacions que volem comentar.

Josep Ferré és, per a la gent del nostre entorn, el Pepito de l'Esperanceta, un home conegudíssim, nascut l'any 1901, que manté una vitalitat física i mental certament envejables... i tant de bo li durin molts anys!

Així doncs, sembla que va ser sobre els anys 1912 o 1913 que es va organitzar per primera vegada una cavalcada de Reis

Un capvespre del mes passat, al caliu de l'estufa i amb l'amable companyia de la seva esposa, vam anar desgranant, en una xerrada més interessant, tot un seguit de records, dades i anècdotes sobre els Pastorets i els Reis, i ara jo tinc la missió de fer-ne el millor resum que pugui pel servei del lector.

Vam començar parlant de la festa de l'arribada dels Reis d'Orient els primers anys de la seva realització, i vam fer una composició de lloc: els germans de les Escoles Cristianes, recentment arribats a Cambrils (1900), la Congregació Mariana, fundada com un objectiu de formació cristiana, apostòlica i social (1907), i la necessitat de crear espais per a un clima d'amistat, convivència i esbarjo.

I d'aquesta necessitat va venir el fet de posar en marxa aquestes activitats de signe associatiu i d'acció comunitària.

Així doncs, sembla que va ser sobre els anys 1912 o 1913 que es va organitzar per primera vegada una cavalcada de Reis. A la comunitat del hi havia llavors el germà Hilari i el germà Miquel, tots dos francesos, ja que és ben conegut el fet que les primeres comunitats dels germans de La Salle a Catalunya eren formades per germans francesos que, en un temps de forta persecució religiosa, els governants del país veí havien expulsat de França. El director era el germà Pau, que més tard va fer allò que llavors en deien "penjar els hàbits" i que ara se'n diu secularització, i que es va casar amb una cambrilenca.

Per aquells anys actuava com a directiu Antoni Cros, el qual tothom coneixia per l'Enredo, un comerciant si no adinerat sí amb mitjans de vida balders i que per motius de negocis viatjava molt. Com que era curiós i emprenedor, va anar prenent lendes del que s'anava fent en altres llocs i va anar implantant-ho a Cambrils.

A la cavalcada figuraven també un parell de carrosses, una d'elles feta sobre un pesat carro de torn (que servien per al transport dels bocois de vi), al qual hi posaven un enfustat i unes escales al darrera. En aquest carro era on s'exhibia un pessebre vivent juntament amb pastors i angelets; a l'altre carro es posaven caixons i capses representant els obsequis, obsequis que, per cert, els primers anys no es repartien pas a domicili: van passar uns anys fins que es va anar agafant aquest costum que ja no s'ha deixat més

Els Reis van començar sortint del Mas del Vivó, conegut també després pel Mas de l'Oliveró, que era la masia d'un ric propietari que hi havia en la finca que és avui la Casa de Sant Josep del germans de La Salle. Sembla que d'allí va sortit una cavalcada només un any, potser perquè era una mica lluny, i posteriorment sortí del mas de la senyora Conxita Bassedas, existent encara avui, al costat de l'Hort del Manescal i també del xalet Sant Josep, derruït actualment, i que era propietat de la família dels Gimbernat, pràcticament quasi al davant de l'altra, però una mica més acostat al poble. La cosa tenia una certa alternança ja que també, com ara, alguns anys arribaven per via marítima. Sembla que la primera vegada de venir per mar va ser l'any 1921, i es va fer servir una barca dels Pepis, si bé sembla també que no es donava pas cap tomb pels carrers del port (minúscul llavors), sinó que en arribar a la platja desembarcaven com i on podien, ja que no hi havia el moll, i pujaven directament cap al poble. Anaven a canviar-se de roba al xalet dels Dolça.

La cavalcada era composta pels Reis d'Orient, patges i un abanderat, tots amb cavalcadures però també hi anaven patges a peu i els acompanyaven també sis o vuit xicots vestits amb túniques i portant atxes enceses, ja que l'enllumenat públic era llavors molt deficient. A la cavalcada figuraven també un parell de carrosses, una d'elles feta sobre un pesat carro de torn (que servien per al transport dels bocois de vi), al qual hi posaven un enfustat i unes escales al darrera. En aquest carro era on s'exhibia un pessebre vivent juntament amb pastors i angelets; a l'altre carro es posaven caixons i capses representant els obsequis, obsequis que, per cert, els primers anys no es repartien pas a domicili: van passar uns anys fins que es va anar agafant aquest costum que ja no s'ha deixat més. També algun dels primers anys van incorporar-se els "armats" a la cavalcada i, això sí, sempre una banda de música que, quan s'acabava la festa, donava un petit concert al pati dels germans, que sembla que no intervenien pas directament en l'organització dels Reis, ni tampoc en les representacions dels Pastorets.

Molts dels vestits eren els mateixos dels Pastorets, però alguns eren llogats i les despeses generals eren cobertes amb els beneficis dels Pastorets, ja que eren els mateixos els qui organitzaven una cosa i l'altra.

Les representacions dels Pastorets es van començar a realitzar bastant abans que els Reis d'Orient, sobre els anys 1907 o 1908. Els primers anys es posava en escena una de les obres clàssiques d'aquest tipus, però aviat es van de decantar per "L'estel de Natzaret", la popular obra de Ramon Pàmies que, a Cambrils, tothom sap quasi de memòria. Un dels primers repartiments d'aquesta obra, si no el primer, va ser el següent: Satanàs, Antoni Cros "Enredo"; sant Miquel, Paco Barrado, que era fill del tinent de Carrabiners; Naïm, Joan Miralles i Moretó; Jonàs i Mataties, per aquest ordre, Pepito Cabré i Joan Vidiella, tal com figuren en la fotografia que il·lustra aquesta "estampa"; Jehú, Joanet Cros, també "Enredo"; Abdaró, Miquel Pellicé; Asverus i Somiel, Joan Ardèvol i segurament Josep Colom i Bas; Benjamí, Josep Bertran (Pepito Secu); Mare de Déu, un fill de Josep Calduch, del qual no sabem el nom de pila; i sant Gabriel, el propi Josep Ferré, que és, de tota aquesta colla, l'únic que és viu i que ens ho pot contar.

Anys més tard, el paper de Naïm el va representar Salvador Ortoneda, que també va fer-ho excepcionalment, de manera que Miralles i Ortoneda van marcar la pauta i van fer història d'aquest paper.

Les representacions dels Pastorets es feien al Centre Catòlic i els actuants des de darrera el teló també van establir un record de popularitat. Feia d'apuntador el vell "Bufa" (en Josep Colom) que llavors, naturalment, no era tan vell, i els tramoistes eren el Josep Ferré (el Mà Ferré) i en Josep Balatià, sogre d'en Baldomer Alvarez, que també més tard el va succeir en aquesta tasca. L'Anton "Enredo" era el director d'escena i l'encarregat dels assaigs, mentre que els mateixos afeccionats i altres artistes locals anaven realitzant i pintant els decorats.

La darrer paraula ha de ser per a la música. La que ara tots els cambrilencs coneixem bé de memòria no era pas la música original. La que ara es canta va venir bastant més tard i és deguda als inspiradíssims dots de compositor del germà Gervasi, un gran músic, no fa pas massa anys traspassat. Certament, sigui el cantàbil que sigui: cors de dimoni, duo Gabriel-Maria, la mort de l'ase, les noces al temple, la cançó d'en Benjamí, els cors de pastors, o totes plegades, són un vertader monument de música popular i folklòrica que, sens dubte, ha contribuït a augmentar el patrimoni cultural de Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques