Els mestres i professors cambrilencs han reprès la tornada a les classes d’aquest segon trimestre desitjant que vagi tan bé com l’anterior. Els professionals de l’educació qualifiquen d’excel·lent els esforços dedicats i celebren haver superat un primer trimestre «intens, estrany i molt complicat.»

Lourdes Sánchez, mestra de P3 del col·legi Mas Clariana; «les coses s’han fet molt bé i els nens no han vingut a classe amb por, que era el que ens preocupava.»

En un curs marcat per la COVID-19 i en ple inici del segon trimestre, els docents s’enorgulleixen de la feina feta els primers tres mesos del curs escolar, i no és per menys. Amb les adaptacions sanitàries pertinents i complint les mesures de protecció han aconseguit el que des del principi ha sigut el seu objectiu: ensenyar i aprendre. Sense dubte, la batalla guanyada contra la pandèmia ha sigut la de l’educació; si el teixit humà que conforma les aules no hagués estat al peu del canó per reivindicar la seva funció –que remarcarem essencial–, aquesta hauria sigut una tasca dificilíssima. Queda corroborat, doncs, com sí que és veritat que la voluntat mou muntanyes.

La Lourdes Sánchez és mestra de P3 del col·legi Mas Clariana. Ella, com molts dels seus companys, afirma que ha sigut plena la confiança dipositada en els mètodes de protecció i les mesures de seguretat: «ens hi hem acostumat de pressa, tant mestres com alumnes. Les coses s’han fet molt bé i els nens no han vingut a classe amb por, que era el que ens preocupava.» En aquest context, explica que els nens van arribar al setembre i van trobar-se amb una situació radicalment canviada de la que havien deixat al març. Feia patir als mestres l’adaptació, el seguiment de les normes i la pèrdua dels hàbits, però, segons ens explica la Lourdes, els infants «ho han fet de 10».

La mestra de P3 també parla d’exigència, i corrobora que enguany les coses no s’han fet diferent dels altres cursos. En aquest context, malgrat tot, qualifica de «bonica» la implicació dels nens i l’ajuda que han prestat als seus companys durant aquesta situació. «Van arribar al setembre i van trobar-se davant una escola radicalment canviada, amb grups bombolla i restriccions per tot arreu. Però s’han adaptat molt bé i no se’ls ha sentit queixar mai, en cap moment.» La valoració, per tant, és positiva: «el que ens ha fet lluitar per seguir on som i no perdre la il·lusió ha sigut creure en la naturalesa humana. Tot i aquesta situació tan desesperant, s’ha vist com els nens no han deixat mai de somriure, ni en un sol moment. La felicitat innocent que porten incorporada ens està salvant a tots els mestres.»

Maria Riera Vilà, Cap d'Estudis de Primària del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer: «si podem qualificar d’exitosa la primera part del curs, ha sigut per la implicació innegable de l’equip docent.»

Per altra banda, i en l’àmbit de l’Educació Primària, la Maria Riera Vilà, Cap d’Estudis de Primària del Col·legi Cardenal Vidal i Barraquer, vol destacar la capacitat d’adaptació de tota la xarxa educativa: «si podem qualificar d’exitosa la primera part del curs, ha sigut per la implicació innegable de l’equip docent.» En aquest sentit, la Maria Riera fa al·lusió a la feina incansable, també, de l’equip directiu: parla de reunions llarguíssimes, planificacions específiques per cursos i seguiment dels alumnes individualment: «ha quedat demostrat que els alumnes i les famílies s’han adaptat molt bé. L’èxit ha vingut perquè tots hem fet mans i mànigues per fer funcionar el sistema, s’han acceptat les limitacions i s’ha col·laborat absolutament amb tot.» Per la seva banda, afegeix, els docents de l’escola han fet buidatge dels continguts essencials que no s’havien acabat de donar el curs passat. D’aquesta manera, s’han pogut reforçar els continguts “perduts” durant aquest primer trimestre, per poder anivellar la balança. Sobretot, reitera la Cap d’Estudis, s’ha incidit molt en els hàbits: «hem notat molt més dèficit en l’assentament dels hàbits d’estudi que en els continguts en si.» La pèrdua d’aquesta rutina ha quedat lluny de ser un problema gràcies a la implicació dels mestres i la capacitat de reacció dels alumnes, i així ho sentencia la Maria Riera.

Quan parlem de contagis, podem confirmar que dins l’escola no hi ha hagut cap cas de contagi comunitari. Dels 3 grups confinats, cap nen s’ha contagiat. «L’escola és el lloc, després de casa meva, on més segura em sento», afirma, contundent, la Maria Riera. Apunta que s’ha estat a l’altura del que es demanava des del departament d’educació, i que s’ha vetllat contínuament per la seguretat de la comunitat educativa. Una cosa que sí que puntualitza és el canvi de paradigma de l’ensenyament: «aquesta situació ha provocat un canvi de mirada total, els docents hem hagut de millorar metodològicament les nostres capacitats.» Posa accent en la idea del treball en equip, ja que, segons afirma, ha sigut l’única manera de tirar endavant. La solidaritat, assegura, ha sigut un punt clau en l’assoliment de l’èxit.

Maria José Carrillo, coordinadora de l'ESO i cap d'Estudis del col·legi Cardenal Vidal i Barraquer; «és evident que s’ha fet una bona feina, i que les classes han pogut seguir amb la relativa normalitat que tots esperàvem.»

La María José Carrillo és coordinadora de l’ESO i Cap d’Estudis del Vidal i Barraquer. Ella imparteix les assignatures de matemàtiques i tecnologia. Destaca, sobretot, el canvi dels alumnes que han passat de sisè de primària a primer de l’ESO. Ha explicat a la revistacambrils.cat que, en aquest curs, les ràtios s’han aconseguit disminuir; en aquest sentit, s’ha passat d’haver-hi tres classes de sisè de primària el curs passat a repartir els alumnes en quatre classes el curs actual, perquè, segons afirma, «són els que més necessiten atenció i acompanyament.»

«La pèrdua de la part humana ha sigut la més evident», comenta, «però també és evident que s’ha fet una bona feina, i que les classes han pogut seguir amb la relativa normalitat que tots esperàvem.» «Estic molt més preocupada ara» afirma la María José, fent referència a aquest segon trimestre que just acaba de començar, «com podrem assumir fer classes normals amb unes temperatures sota mínims i les finestres obertes?». Tenint en compte que el curs comença amb una ràtio de contagis molt més elevada que quan van marxar de vacances, les precaucions ara han de ser molt més minucioses i controlar més les responsabilitats individuals.

Òscar Mascarell, Cap d’Estudis de l’Institut Cambrils: «aquest és un curs on hem vingut més valents»

Batxillerat, per la seva banda, ha sigut un dels clars exemples de superació. Si ja de per si és un cicle on el temps gira a contrarellotge, enguany la pandèmia ha suposat una dificultat afegida per tots els que es presenten als exàmens de selectivitat. Els professors, amb clara predisposició per ajudar, n’han sigut conscients en tot moment. «Enmig d’un curs dificilíssim, s’ha aconseguit, contra tot pronòstic, seguir les línies marcades.», explica l’Òscar Mascarell, Cap d’Estudis i professors de matemàtiques de l’Institut Cambrils. «Els professors que fem batxillerat estem sota una pressió afegida, perquè els alumnes confien en la nostra preparació per poder accedir a la Universitat.» «Sí que és veritat que aquest curs he vist moltíssima més ansietat i moltíssim més patiment entre els alumnes», assegura el Cap d’Estudis, i és per això que, tant aquest curs com l’anterior –en plena primera onada–, els professors han lluitat per renovar la seva metodologia i que l’eficiència fos la mateixa que a dins les aules. Les deficiències acadèmiques, segons comenta l’Òscar, s’han pogut solucionar i els alumnes poden recuperar la tranquil·litat perquè segueixen estant molt preparats.

En aquest sentit, però, explica que des de l’equip docent s’ha treballat sempre amb la mirada posada al confinament: «això ens ha servit per estar més preparats, per assolir competències que, com a docents, abans no teníem.» Ser aliens a les dificultats no és quelcom que ajudi a la millora, al contrari. És per això que el Cap d’Estudis afirma que «aquest és un curs on hem vingut més valents», perquè creu que la preparació prèvia i la lluita a contratemps de l’anterior els ha fet madurar més professionalment, i també créixer com a equip docent. El model híbrid que des de Salut s’ha recomanat a les classes de batxillerat ha fet que l’equip docent s’hagi reinventat. En aquest sentit, explica l’Òscar, s’han adaptat les aules amb càmeres perquè els professors tinguin facilitat a l’hora de fer les classes a distància: «quan un grup es partia per la meitat, mitja classe venia presencialment i l’altra mitja es connectava per streaming». L’Òscar també recalca que, a diferència d’altres grups com l’ESO o primària, els cursos de batxillerat són on més costa fer complir les normes de seguretat.

Tots ells han intentat adaptar-se el millor possible a la situació, i els resultats i les estadístiques corroboren com l’esforç titànic no ha sigut en va. Primer de tot, no es pot parlar de cap contagi grupal ni de transmissions entre els grups bombolla, i, per altra banda, les classes i el curs escolar s’ha aconseguit fer rutllar en tot moment. La responsabilitat individual ha sigut una eina indispensable per fer que, tant alumnes com professors, acabessin un primer trimestre d’excel·lent.