Ahir a la tarda els veïns i veïnes de Tarragona es van concentrar per reclamar justícia, un any després de l’explosió d’un reactor de la planta de l’empresa química IQOXE, al Polígon Sud de la ciutat. En aquest context, els ciutadans tarragonins al·leguen seguir patint les seqüeles d’un accident que, encara a hores d’ara, té moltes qüestions per resoldre: víctimes mortals, sirenes mudes i poca –molt poca– informació al respecte.

Pau Ricomà, alcalde de Tarragona: «és inadmissible deixar que el temps faci caure en l’oblit una situació com la que s’ha viscut»

La plaça de la Font de Tarragona va acollir al voltant d’un centenar de persones que van decidir alçar la veu en el primer aniversari de l’accident. Banderes sindicalistes i cartells es van fer ressò de la problemàtica que encara és latent. En aquesta manifestació convocada, entre d'altres, per l'Ajuntament de Tarragona i la Federació d'Associacions de Veïns de la ciutat, l’alcalde de la ciutat, Pau Ricomà, va al·legar que «és inadmissible deixar que el temps faci caure en l’oblit una situació com la que s’ha viscut». En aquest sentit, doncs, Ricomà apuntava que «això ha de suposar un canvi de paradigma, perquè sí que és veritat que s’ha recuperat el PLASEQTA, però ens falten molts altres recursos, com ara la garantia de seguretat i l’accés transparent i directe a la informació».

Minut de silenci a l'hora de l'accident

A l'hora en punt en la que es va produir l'accident, les 18:40 h, es va fer un minut de silenci per recordar les tres víctimes mortals que van perdre la vida: dos treballadors i un veí de Torreforta, al qual una gran planxa d’acer va sorprendre entrant per la finestra del seu domicili. Després del parlament del president de l’Associació de Veïns de Tarragona, Alfonso López, en el que exigia seguretat i informació, ell mateix va exclamar que «no podem oblidar-nos d’un accident així, perquè la nostra seguretat no està en venda». Els tarragonins concentrats davant el consistori secundaven un discurs que, lluny de dramatisme i victimisme, exigeix més seguretat ciutadana. En aquest sentit, Alfonso López explicava als micròfons –amb certa tristor– que, un any després, Tarragona encara no té respostes. En aquesta mateixa línia declarava que «la ciutat es mereix una vida segura, i els seus treballadors també». Va lamentar que «l’únic que ha passat en aquest any ha sigut el temps», i també que «hi ha persones que, per desgràcia, ja no estan entre nosaltres. Ens preocupa perquè tenim por i no podem dormir tranquils». D'altra banda, a l’ambient d'ahir es respirava certa tristor i cansament, després d’un any amb imprudències i negligències sense resoldre, una causa judicial sense esclarir i amb un seguit d’informes contradictoris. Els veïns de Tarragona tenen la sensació que sembla que els 365 dies han passat gairebé en va.

Malgrat la pandèmia de la COVID-19, van ser un centenar les persones que van voler sortir a manifestar-se i a recordar les víctimes. I així es van esperar, de peu davant l’Ajuntament, contra el fred i la humitat de la ciutat marinera, a què comencés la convocatòria de la Plataforma Cel Net, una hora després de la primera manifestació. Després de la performance teatral de la mà del grup Tornavís Teatre, es va llegir un manifest per deixar en evidència, altra vegada, la desprotecció, la incertesa i el malestar dels tarragonins i tarragonines. L’acte va acabar quan ja tocaven les vuit amb una actuació musical.

Concentració a Bonavista fent sonar les sirenes

A les 18h de la tarda, per la seva banda, l’Associació de veïns de Bonavista va convocar una altra manifestació per reivindicar la falta d’explicacions. També, en aquest context, es va ressaltar la necessitat de recordar que els afectats i les víctimes mortals encara són molt presents. Mentre a la plaça de la Font es guardava el minut de silenci en record a les víctimes mortals, a Bonavista es van fer sonar les sirenes amb la voluntat de reivindicar que l’any passat, quan de veritat es necessitava, van quedar-se mudes.

Totes les convocatòries celebrades ahir van voler reivindicar a l’uníson el mateix: que les sirenes no hagin de sonar mai més. Tenen clar que la ciutat de Tarragona no pot permetre’s més accidents d’aquest caire, i per això necessiten compromisos i suport per part de les institucions. Sobretot, tenir amb qui lluitar per garantir la seguretat i minimitzar l’impacte, tant en l’entorn com en la societat.