Estampes cambrilenques / Abril de 2005

M’ha semblat interessant i fins i tot convenient de posar en aquestes dues «estampes» una relació completa dels llibres escrits expressament sobre Cambrils per tal de facilitar el catàleg d’existències sobre temàtica local en uns moments molt importants de barreja de població on abunden els nouvinguts, normalment força desorientats sobre el lloc on han decidit d’establir-se provisionalment o per sempre. El lloc on es viu s’aprecia més si es coneix més. Però també als cambrilencs de sempre ens cal aprofundir en el coneixement del que ha sigut o és el nostre poble. Per això ens ha plagut de posar al dia el contingut de la bibliografia local, amb l’esperança que sigui com més utilitzada millor.

Encara hi ha un tercer grup de la bibliografia referida a Cambrils. Són tots els llibres que en el curs dels anys s’han escrit sobre les dues figures més populars i alhora més importants de totes les persones nascudes a Cambrils, que, indiscutiblement, són el Dr. Antoni de Gimbernat i Arbós, i Francesc Vidal i Barraquer

Cal dir que, a més de les obres publicades i d’aquelles de les quals fèiem esment el mes passat, existeix també un fons d’escrits inèdits que molt difícilment veurem en lletra impresa, ja que, morts els seus autors, les respectives famílies els han guardat amb estima i al mateix temps els han obert, alguns, als estudiosos de les coses de la vila, que —jo també m’hi compto— n’hem tret un bon profit, no pas amb cap sentit egoista, sinó com ho he fet jo en el bon intent de donar-los a conèixer i fer que de la seva divulgació se’n servís el poble, al mateix temps que es donava el degut relleu a les persones que els van escriure.

Encara hi ha un tercer grup de la bibliografia referida a Cambrils. Són tots els llibres que en el curs dels anys s’han escrit sobre les dues figures més populars i alhora més importants de totes les persones nascudes a Cambrils, que, indiscutiblement, són el Dr. Antoni de Gimbernat i Arbós, i Francesc Vidal i Barraquer. Cadascú en el seu camp va descollar d’una manera extraordinària fins a assolir un nom internacionalment reconegut en l’ensenyament i la pràctica de la medicina i la cirurgia, el primer, i de convertir-se en una de les més grans i prestigioses figures de l’Església espanyola de la primera meitat del segle XX, el segon.

Precisament per l’enorme relleu de les seves vides i la seva obra han merescut l’atenció de molts escriptors que han esmerçat la seva capacitat i saber fer en referir les biografies respectives. De tots dos se n’han publicat un bon nombre, a càrrec de prestigioses plomes, que s’han escarrassat en la tasca d’enaltir aquests cambrilencs de renom universal.

De cap manera podríem assegurar que la llista que anem a donar sigui del tot exhaustiva. Pot ser que alguna cosa se’ns hagi fet escàpola. Els que coneixem són aquests, apuntats en l’ordre cronològic de la seva edició.

De Gimbernat:

• Suscinta noticia del Sr. Antonio de Gimbernat, d’Agustí Gimbernat, Imprenta de Sierra y Martí, 1828.
• Obras de D. Antonio de Gimbernat, d’Enrique Salcedo y Ginestal, Imprenta de Cosano, 1926 primer volum, 1928 segon volum.
• Tres treballs premiats en el concurs d’homenatge a Gimbernat, editat a Perpinyà, 1936.
• Gimbernat en la Galeria de Catalans Il·lustres, edició de l’Ajuntament de Barcelona, 1948.
• Figures de Catalunya, de Carles Soldevila, Editorial Aedos, Barcelona, 1948.
• Pedro Virgili, del Dr. Diego Ferrer, Tipografia Emporium, edició patrocinada pel Col·legi Oficial de Metges de la província de Barcelona, 1963.
• Cirujanos del Camp en el siglo XVIII, del Dr. Diego Ferrer, Associació d’Estudis Reusencs, 1968.

De Vidal i Barraquer:

• Vidal i Barraquer, cardenal de la Pau, de Ramon Muntanyola, Editorial Estela, Barcelona, 1970.
• Església i Estat durant la segona República Espanyola, de Miquel Batllori i Víctor M. Arbeloa, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1971.
• Gomà-Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església del 1939, de Ramon Comas, Editorial Laia, Barcelona, 1974.
• Dos cardenals catalans: Vidal i Barraquer, prelat i patrici i Anselm M. Albareda, prefecte de la Vaticana i historiador, de Miquel Batllori, Editorial Vicens-Vives, Barcelona, 1975.
• Vidal i Barraquer, síntesi biogràfica, de Ramon Comas, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.
• L’Església clandestina a Catalunya durant la guerra civil (1936-1939), d’Albert Manent i Josep Raventós, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984.
• Les llàgrimes del cardenal Vidal i Barraquer, de Francesc A. Picas, Arts Gràfiques Canigó, Figueres, 1993.
• Francesc Vidal i Barraquer, de Josep Raventós i Giralt, Editorial Labor, 1993.
• Salvador Rial, Vicari del cardenal de la Pau, d’Hilari Raguer, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.
• Vidal i Barraquer, una biografia inèdita, de Francesc A. Picas, Arts Gràfiques Canigó, 1994.
• Vidal i Barraquer, de la República al franquisme, de Josep M. Tarragona, Columna Edicions, 1998.

S’ha acabat el segle XX, la darrera dècada del qual va ser prolífica en la publicació de llibres biogràfics sobre el prelat cambrilenc, prova de l’interès que, a pesar dels més de seixanta anys de la seva mort, desperta la seva figura entre els estudiosos del nostre país. Evidentment que això no ha acabat encara i sabem que la cambrilenca Dra. Margarida Mauri i Àlvarez està preparant l’edició d’un llibre fruit de la seva tasca d’estudiosa i que sembla que es titularà L’aspecte moral de la vida del cardenal Vidal i Barraquer. No asseguro pas que aquest sigui exactament el títol del nou llibre, però la cosa va per aquest solc.

Resta clar que fer uns estudis a fons sobre la vida dels grans homes que han honorat el poble que els ha vist néixer només està a les mans de persones especialitzades, a més de sentir algun tipus d’afecte, d’interès o de curiositat per la persona biografiada. Només això dona ànims per realitzar una tasca que no deixa de ser feixuga i plena d’entrebancs com és la d’entrevistar persones, escorcollar arxius o treure la pols de documentació que no sempre està a l’abast, i això no sempre és fàcil.

Gràcies a Déu, com dèiem ja el mes passat en iniciar aquest tema sobre la bibliografia cambrilenca, cada dia hi ha a la nostra vila gent més preparada per dur a bon terme la tasca de portar a la impremta algun treball dels que interessen a la ciutadania i amb això poder anar incrementant les fonts de consulta sobre tot allò que és o ha estat la vida d’un poble que, com Cambrils, compta amb molts anys d’història, amb fets i persones rellevants o amb una notable empenta social i econòmica que dona per escriure encara molts llibres.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques