Salut
Salut divideix el sistema hospitalari en cinc grans clústers territorials per coordinar decisions i fluxos de pacients
Aquesta setmana, amb 705 pacients a les UCI per coronavirus, s'ha desprogramat entre un 25% i un 30% d'activitat no covid-19
Salut ha dividit el sistema hospitalari en cinc grans clústers territorials per coordinar decisions i fluxos de pacients. L'objectiu és una atenció equitativa al ciutadà i també que la pressió assistencial estigui compartida. D'aquesta forma, si un hospital té una situació complicada per la covid, pot derivar certes intervencions urgents a altres centres del seu clúster que no estiguin tan sobrecarregats. Aquest cap de setmana es van poder recol·locar 60 pacients en altres hospitals gràcies a aquest nou sistema de coordinació. Els cinc àmbits són Nord-Lleida (Vall d'Hebron com a coordinador), Barcelona Dreta Litoral i Anoia (Hospital de Sant Pau), Nord-Girona (Can Ruti), C-17 (amb el Clínic com a coordinador) i Sud-Tarragona (Bellvitge). Aquesta setmana, amb 705 pacients a les UCI per coronavirus, s'ha desprogramat entre un 25% i un 30% d'activitat no covid-19.
Organització del sistema hospitalari a Catalunya
Els responsables del Sistema Català de la Salut (CatSalut) van presentar, ahir dimecres, la nova organització del sistema hospitalari a Catalunya, que va començar a funcionar a finals de l'any passat, davant de la tercera onada. Aquesta organització es mantindrà, almenys, fins que acabi la pandèmia i segurament en un primer tram per recuperar l'activitat no covid-19 que no s'hagi pogut fer durant aquests mesos.
Els objectius d'aquesta organització són mantenir al màxim la dualitat de l'atenció entre els pacients covid-19 i els que tenen altres patologies; millorar l'assistència i l'accessibilitat als centres sanitaris tot i la pandèmia i potenciar la coordinació entre els centres davant de la immediatesa i l'exigència que requereix la gestió del coronavirus. "Es tracta d'organitzar el sistema a gran escala perquè ens interessa molt seguir donant resposta a l'atenció de la covid-19 però també a la no covid-19, especialment la més greu, de forma equitativa arreu del territori", ha recalcat el director del CatSalut, Adrià Comella. Comella ha indicat que històricament s'han traslladat pacients, però que en un escenari de "màxima tensió" com és el de la pandèmia els fluxos han de funcionar "com un rellotge". Els responsables del CatSalut han destacat que aquest cap de setmana es van poder recol·locar 60 pacients en altres hospitals gràcies a aquest nou sistema de coordinació.
A tall d'exemple del que ha de permetre aquesta organització, la directora de l'Àrea assistencial, Xènia Acebes, ha exposat: "Ens podem trobar que un hospital està valorant desprogramar una cirurgia oncològica perquè no té llits i un altre hospital del mateix clúster pot seguir fent intervencions d'hèrnies inguinals. Això no hauria de passar. S'haurien de compartir els recursos de manera que el conjunt de procediments de màxima criticitat no s'arribi a desprogramar a cap lloc del clúster".
L'organització territorial en xarxa s'ha dividit en els següents àmbits. El clúster Nord-Lleida, amb Vall d'Hebron com a coordinador, té 3.118 llits convencionals i 200 llits de crítics per a una població de d'1.667.188 de persones; el de Barcelona Dreta Litoral i Anoia, té l'Hospital de Sant Pau com a coordinador, 1.262 llits convencionals i 66 d'UCI (població de 731.258); el de Nord-Girona, el coordina l'Hospital Germans Trias i Pujol, amb 2.315 llits convencionals i 119 de crítics (població de 1.314.110); l'anomenat C-17, el coordina el Clínic, té 1.651 llits convencionals i 81 de crítics (977.678) i el clúster Sud-Tarragona, amb Bellvitge, 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics (1.820.078). En aquesta organització, també es tenen en compte els recursos de la xarxa d'hospitals privats.
A més dels cinc hospitals satèl·lit que s'obriran en les properes setmanes, també es preveu posar en marxa espais adjacents als CAP en els propers dies. El CatSalut ha invertit 2.106 milions d'euros (milions d'euros) el 2020 per fer front a la pandèmia i preveu superar els 1.500 milions d'euros el 2021.
A tall d'exemple del que ha de permetre aquesta organització, la directora de l'Àrea assistencial, Xènia Acebes, ha exposat: "Ens podem trobar que un hospital està valorant desprogramar una cirurgia oncològica perquè no té llits i un altre hospital del mateix clúster pot seguir fent intervencions d'hèrnies inguinals. Això no hauria de passar. S'haurien de compartir els recursos de manera que el conjunt de procediments de màxima criticitat no s'arribi a desprogramar a cap lloc del clúster".
L'organització territorial en xarxa s'ha dividit en els següents àmbits. El clúster Nord-Lleida, amb Vall d'Hebron com a coordinador, té 3.118 llits convencionals i 200 llits de crítics per a una població de d'1.667.188 de persones; el de Barcelona Dreta Litoral i Anoia, té l'Hospital de Sant Pau com a coordinador, 1.262 llits convencionals i 66 d'UCI (població de 731.258); el de Nord-Girona, el coordina l'Hospital Germans Trias i Pujol, amb 2.315 llits convencionals i 119 de crítics (població de 1.314.110); l'anomenat C-17, el coordina el Clínic, té 1.651 llits convencionals i 81 de crítics (977.678) i el clúster Sud-Tarragona, amb Bellvitge, 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics (1.820.078). En aquesta organització, també es tenen en compte els recursos de la xarxa d'hospitals privats.
A més dels cinc hospitals satèl·lit que s'obriran en les properes setmanes, també es preveu posar en marxa espais adjacents als CAP en els propers dies. El CatSalut ha invertit 2.106 milions d'euros (milions d'euros) el 2020 per fer front a la pandèmia i preveu superar els 1.500 milions d'euros el 2021.
La desprogramació no afecta cirurgies crítiques de moment
Els responsables del CatSalut han indicat que aquesta setmana s'ha hagut de desprogramar entorn del 25% i el 30% d'activitat assistencial no relacionada amb la covid-19. Segons l'última actualització del Departament de Salut, hi ha 705 pacients a les UCI a causa del coronavirus. Abans de la pandèmia, a Catalunya hi havia 575 llits de crítics per a totes les patologies.
La desprogramació afecta cirurgies de menys criticitat, sobretot aquelles que necessiten més recursos hospitalaris. De moment no s'han hagut d'ajornar els procediments més crítics, com els oncològics, però els responsables del CatSalut no descarten que pugui acabar passant en aquesta tercera onada. "Si la pressió segueix pujant, podria passar", ha reconegut Acebes.
Segons ha indicat en diverses ocasions Salut, a partir de 400 llits d'UCI amb pacients amb covid-19, l'activitat assistencial pot començar-se a veure afectada i es donen desprogramacions en alguns centres. A partir dels 500 llits de crítics, la desprogramació pot ser generalitzada, amb criteris de priorització clínica, i, a partir dels 650, els processos urgents, com els oncològics, poden veure's afectats.
La desprogramació afecta cirurgies de menys criticitat, sobretot aquelles que necessiten més recursos hospitalaris. De moment no s'han hagut d'ajornar els procediments més crítics, com els oncològics, però els responsables del CatSalut no descarten que pugui acabar passant en aquesta tercera onada. "Si la pressió segueix pujant, podria passar", ha reconegut Acebes.
Segons ha indicat en diverses ocasions Salut, a partir de 400 llits d'UCI amb pacients amb covid-19, l'activitat assistencial pot començar-se a veure afectada i es donen desprogramacions en alguns centres. A partir dels 500 llits de crítics, la desprogramació pot ser generalitzada, amb criteris de priorització clínica, i, a partir dels 650, els processos urgents, com els oncològics, poden veure's afectats.
Nova variant
Preguntat sobre per quin impacte pot tenir la variant britànica del coronavirus en el sistema sanitari en les properes setmanes, Comella ha assenyalat que la nova organització permetrà fer "aflorar nous recursos" dels hospitals i "de manera més coordinada", però ha advertit que la flexibilitat és "finita". El director del CatSalut ha destacat que, amb una pressió assistencial "elevada" com l'actual, si augmentessin els casos de coronavirus per la variant més contagiosa, el sistema es trobaria en "franca amenaça" i seria "imprescindible" prendre noves mesures.