Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes de juny de 2002

Antoni Gaudí i Cornet

La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda (1923-2011)

Estampes cambrilenques / Juny de 2002

Antoni Gaudí, l’arquitecte creador d’art i de volums, està d’una extraordinària actualitat en celebrar-se aquest any 2002 el 150è aniversari del seu naixement, no sabem si a Riudoms o a Reus perquè cap dels historiadors ni biògrafs del personatge no ho tenen clar amb seguretat i no seré jo qui em posi malament, donant parers, amb els ciutadans dels nostres municipis veïns que s’escarrassen, amb bona lògica, per tal d’imposar el seu criteri respectiu escombrant cap a casa.

A Cambrils, hem tingut la sorpresa de saber que uns ascendents de l’arquitecte, concretament els avis paterns, estan relacionats amb la nostra vila a resultes del seu casament a la parròquia de Santa Maria, fet esdevingut el 23 de novembre del 1811

És precisament aquest mes de juny el que commemora el doble aniversari del naixement i de la mort del genial arquitecte: va néixer el dia 6 del 1852 i va morir el dia 10 del 1926. Per això hem triat aquest mes per dedicar el nostre homenatge, el meu i el de la nostra revista, al geni que va idear aquest inimitable monument arquitectònic que és el temple de la Sagrada Família, de Barcelona, entre molts altres edificis i obres d’una rellevant categoria que embadaleixen avui els seus multitudinaris admiradors d’arreu del món, especialment en aquest any que se l’hi ha dedicat amb el nom d’Any Gaudí.

És en ocasió d’aquesta data commemorativa del naixement d’en Gaudí que, a Cambrils, hem tingut la sorpresa de saber que uns ascendents de l’arquitecte, concretament els avis paterns, estan relacionats amb la nostra vila a resultes del seu casament a la parròquia de Santa Maria, fet esdevingut el 23 de novembre del 1811, segons consta en el foli 65 del sisè llibre de casaments de la parròquia, conservat actualment a l’arxiu històric arxidiocesà de Tarragona. En el corresponent assentament s’hi remarca que van contraure matrimoni el Francesc Gaudí i Salvany, d’ofici calderer, fill de Francesc i Antònia i nascut a Riudoms, amb la Rosa Serra i Torroja, filla de Josep i (no es llegeix el nom de la mare), nascuda a Reus. Segons sembla l’àvia Rosa va quedar òrfena de molt joveneta i va ser criada per la seva tia Tecla Cortiella i Cabré, que residia a Cambrils, i és per això que la noia va viure a la nostra vila fins al moment del seu casament amb en Gaudí, del qual també consten les capitulacions matrimonials.

És un fet anecdòtic, però que avui té un cert relleu quan l’any Gaudí té una ressonància que depassa les fronteres del nostre país per convertir-se en un esdeveniment universal, i qualsevol cosa que ateny el personatge és un reclam més per afegir a la seva biografia, en ordre a un més ample coneixement de la seva vida i de la seva obra.

Gaudí, que en vida va ser un home modest, profundament religiós, d’una intel·ligència privilegiada, una gran intuïció per l’art i un esperit creador d’una força extraordinària, va fer els estudis elementals i el batxillerat a Reus, es va graduar a Barcelona, on va estudiar la carrera d’arquitecte a la seva universitat. Va treballar durant algun temps amb companys de gremi, però la seva robusta personalitat el va portar cap als camps de la innovació, la creació i la investigació que, amb el temps, van resultar un dels millors exponents del corrent modernista. La seva vida va desenvolupar-se pràcticament sempre a Barcelona i és allí on va construir la major part de la seva obra i, sens dubte, la més important.

Va repartir el seu geni creador en obra civil i obra religiosa. Els seus contactes amb l’Eusebi Güell i Bacigalupi, científic, industrial i home de grans recursos econòmics, van prestigiar Gaudí en els ambients barcelonins encarregant-li tota una sèrie d’obres, especialment el palau Güell i el parc que el comte va fer construir al nord del barri de Gràcia. Treballador incansable, Gaudí va continuar ideant i bastint obres que, encara avui, sorprenen els estudiosos de tot el món: Casa Vicens, Casa Calvet, Casa Batlló, Casa Milà, Casa Bellesguard i el convent de les Teresianes, totes a Barcelona.

Encara que no gaire, va treballar també a fora: el Caprici de Comillas a Cantàbria, i el palau episcopal d’Astorga, encarregat pel bisbe d’aquella diòcesi, el Dr. Grau, un eclesiàstic reusenc, contemporani del mateix Gaudí, i que no va poder veure acabat, per la qual cosa el seu successor va desestimar el magnífic edifici com a palau del bisbe i no hi va viure mai i així l’obra gaudiniana es va convertir, i ho és encara, en el museu diocesà. També va construir un bellíssim edifici urbà al bell mig de la ciutat de Lleó, a la capital d’aquell antic regne, la Casa Botines, de visita obligada per a la gent, especialment catalans, que passen per aquella ciutat. També va assumir la reforma interior de la catedral de Palma, a Mallorca.

Amb el pas dels anys l’obra de Gaudí és cada vegada més admirada i valorada, no solament a casa nostra, sinó en bona part del món. L’allau de visitants al seu faïment artístic, especialment el temple de la Sagrada Família, avui de projecció universal, és cada dia més important. Són centenars de milers les persones que passen per Barcelona cada any per admirar l’obra gaudiniana, embadalint-se en l’agosarada inspiració del geni. Cal remarcar que, a més de la gent de casa, són multitud els visitants provinents especialment d’Europa i encara amb més interès dels Estats Units i particularment del Japó, país que s’ha convertit en el prototipus de la fascinació per la fantasia de l’obra de Gaudí.

Sant d’altar o sant sense reconeixement oficial, el cert és que Gaudí va gaudir, dins la seva modèstia, d’una merescuda fama d’home íntegre i a la vegada d’un esperit creador del tot extraordinari, i això és el que val

Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, a tot Catalunya, però amb més incidència a Barcelona i també a Reus i Riudoms, localitats que es disputen el seu bressol, s’han programat nombrosos i importants actes culturals d’enaltiment de Gaudí que se succeeixen amb molt d’interès i participació. També, encara que només sigui de passada, cal remarcar que l’Església catòlica ha iniciat oficialment el procés de beatificació de la persona d’Antoni Gaudí, home de fe, d’un gran ascetisme i d’una religiositat intensament demostrada, un procés que evidentment serà llarg i possiblement discutit pels diferents punts de vista que puguin tenir sobre el personatge els qui estan a favor o en contra d’aquesta proclamació eclesial.

Sant d’altar o sant sense reconeixement oficial, el cert és que Gaudí va gaudir, dins la seva modèstia, d’una merescuda fama d’home íntegre i a la vegada d’un esperit creador del tot extraordinari, i això és el que val. Així ho ha entès el món sencer, especialment el que professionalment o només per gust artístic valora com cal la brillantíssima executòria del gran artista del Baix Camp. Gaudí, en vida, va ser un home d’una gran humilitat i d’una discreció a tota prova. Ara, en canvi, el seu nom és enaltit i la seva obra proclamada com a excepcional pels més entesos en matèria arquitectònica i artística de tot el món.

Cambrils, que fa anys va dedicar-li un carrer del seu nucli urbà, s’honora ara d’afegir-se a l’esclat universal d’admiració per la seva persona i la seva obra.

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article