L’advocat de diversos mossos d’Esquadra, José Antonio Bitos, va assegurar ahir dimecres a l’Audiència Nacional que hi ha molts dubtes que els gihadistes del 17-A volguessin atemptar realment al Camp Nou durant el partit Barça-Betis del 20 d’agost, ja que hi sol haver molta seguretat. En canvi, creu que un dels objectius principals ja era la Rambla de la capital catalana, que havien visitat pocs dies abans dels fets. Per això, creu que Driss Oukabir i Mohamed Houli sabien que l’objectiu era el que va acabar perpetrant Younes Abouyaqoub, i caldria condemnar-los per col·laboració en l’assassinat massiu.
Bitos, lletrat del sindicat de Mossos USPAC, va criticar la fiscalia per fer de “defensa” dels acusats pel que fa a la cooperació necessària en assassinat. Així, va intentar argumentar que els dos principals acusats en aquest judici sabien que l’atropellament era una possibilitat força probable per cometre els atemptats. Va posar en dubte la “deducció” dels pèrits dels Mossos d’Esquadra que van apuntar que els tres objectius del grup eren el Camp Nou, la Sagrada Família i la Torre Eiffel de París. Segons Bitos, atemptar al Camp Nou era molt difícil en dia de partit pel fort perímetre policial que hi solia haver.

De fet, va recordar que setmanes abans dels fets quatre dels terroristes van passejar durant hores, per parelles i parlant per telèfon entre ells per la Rambla, i també van buscar per internet festes com la Tomatina de Bunyol o l’edifici de l’Audiència Nacional. També van estar amb ganivets pocs dies abans dels fets al Casino de Salou, a pocs quilòmetres del passeig marítim de Cambrils on van acabar cinc dels gihadistes atemptant. També es va trobar a casa de Saïd Aalla un plànol de l’atemptat amb camió a Niça. “Mai sabrem què volien fer, però el que volien era matar, com fos” i utilitzant qualsevol mètode disponible, ha dit. Per això van buscar ferreteries online per comprar ganivets.

Els advocats de l'Associació 11-M consideren que els atemptats no van ser improvisats

La principal acusació de víctimes exercida per l'Associació 11-M va afirmar, en la mateixa línia, que els atemptats no eren improvisats, ja que els actes estaven "plenament planificats" encara que hi pogués haver "precipitació" arran de l'explosió. L'advocat Antonio Garcia ha remarcat que el tribunal "no pot quedar-se a Alcanar" i subscriure la tesi de la fiscalia, segons la qual el judici és dels fets fins a l'explosió. "Creiem que la sala no pot quedar-se en aquest punt en relació amb la condemna", va dir García, que també va rebutjar l'argument de la defensa de Driss Oukabir sobre el seu estil de vida per allunyar-lo de la cèl·lula. García també va vincular Houli amb els atropellaments i va defensar que havia fet cerques per facilitar la fugida de Younes Abouyaaqoub.

Per la seva banda, l'acusació de l'Ajuntament de Barcelona va remarcar que l'objectiu de la Rambla "no era a l'atzar". "Estava pensat, parlat" per la cèl·lula terrorista, va afirmar l'advocada, que va argumentar que la Rambla assegurava "publicitat mediàtica a tot el món", ja que és un punt neuràlgic de Barcelona" en el qual s'agrupen "multiplicitat de nacionalitats". La lletrada també va remarcar que Mohamed Houli i Driss Oukabir eren membres de la cèl·lula i que l'atemptat s'inicia no només des de l'explosió d'Alcanar sinó també amb el lloguer de furgonetes.

Un dels advocats ha reiterat que quatre dels terroristes van passejar per la Rambla, de mar a muntanya el vespre del 17 de juliol, entre les 7 de la tarda i les 11 de la nit, caminant per parelles i parlant entre ells per telèfon mòbil, cosa que té “poca explicació lògica”. A més, Houli al jutjat no es va estranyar quan li van preguntar pels atropellaments, sinó que ja se’ls esperava. De fet, aquest lletrat va explicar que Houli va dir als seus companys que no oblidessin adjuntar metralla als artefactes explosius per poder fer més mal, cosa que contradiu la seva versió que ell només volia atemptar contra monuments de nit i sense ferir persones. També ha recordat que era el que tenia més coneixements d’electricista.

L’advocada de la dona assaltada per Abouyaqoub en un hipermercat de Sant Pere Molanta dies després de l’atropellament massiu també va reiterar que l’objectiu de tota la cèl·lula era matar com fos, independentment de la manera. Per això, va recordar que la mateixa Audiència Nacional i el Tribunal Suprem van condemnar per col·laboració en assassinat terrorista l’home que va proporcionar els explosius a la cèl·lula dels atemptats de l’11-M del 2004 a Madrid. Els explosius van ser usats pels terroristes per immolar-se en un pis de Leganés, explosió que va matar un policia. El subministrador dels explosius va ser condemnat per aquesta mort com a cooperador necessari encara que no sabés per què els volien, ha recordat. De fet, creu que Saïd ben Iaza també ha de ser condemnat perquè la jurisprudència pena el principi d’indiferència o la ignorància deliberada.

D’altra banda, un dels lletrats va argumentar que Younes Abouyaqoub va fugir cap a l’Alt Penedès després de l’atropellament a la Rambla perquè prèviament el mateix Houli havia buscat cases rurals per aquella zona, fins i tot a Subirats mateix, on va ser finalment abatut pels Mossos d’Esquadra. Altres advocats van reclamar indemnitzacions per a persones que eren a la Rambla en el moment de l’atropellament massiu i que pateixen estrès posttraumàtic des d’aleshores.