Demà, 8 de març, es commemora el Dia Internacional de la Dona. Aquest any, la commemoració arriba marcada per un context social excepcional a tot el món. L'Observatori de la Igualtat de Gènere –òrgan adscrit a l'Institut Català de les Dones– ha presentat el dossier “L’impacte de gènere de la COVID-19 en dades”. En aquest es recullen un seguit de dades estadístiques que permeten elaborar un esbós de l’impacte que aquesta pandèmia ha tingut sobre les dones, en termes de desigualtat de gènere. La crisi sobrevinguda de la covid-19, no ha estat únicament una crisi sanitària, sinó que també ha tingut greus conseqüències en altres àmbits com el social i l’econòmic.

Les repercussions que han provocat el context de crisi i les mesures que s’estan adoptant per a la contenció de la mateixa, han tingut un impacte directe en els diferents àmbits i dimensions de la vida de les persones i s’han manifestat d’una manera diferent en les dones i els homes. Des d’aquesta òptica es poden observar diferents dimensions de la vida de les dones en les quals la desigualtat s’ha fet més patent. En l’àmbit de la salut les dades mostren que les dones han patit i pateixen un risc major de malaltia, que es relaciona amb una segona dimensió: el treball. En aquest sentit, les dades mostren que algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció de la crisi de la covid-19 són professions majoritàriament feminitzades i precaritzades, com ara infermeres, personal farmacèutic, professionals de la cura de la gent gran i persones malaltes, professionals de serveis socials, personal de neteja en establiments i personal de venda de productes bàsics com ara d’alimentació.

Desigualtat en la distribució del temps

A més, l’impacte de la covid-19 ha tingut efectes directes en la dimensió de l’ús del temps, en el que la desigualtat en la distribució i el temps invertit en el treball domèstic no remunerat i les feines de cures s’ha vist agreujada degut al tancament de les escoles i el confinament i ha recaigut encara més en les dones. Aquest confinament també ha provocat que moltes dones que es troben en situació de violència masclista hagin hagut de conviure constantment amb l’agressor.

També cal tenir en compte que les crisis tenen més impacte sobre els grups més vulnerabilitzats per la societat com són, entre d’altres, les persones migrades i les persones amb diversitat funcional. Les discriminacions que pateixen aquests col·lectius interseccionen amb les desigualtats pròpies dels gèneres agreujant encara més la seva situació. Totes aquestes dimensions es recullen en el present dossier d’una manera detallada i es distribueixen en quatre apartats: salut, temps, treball i violències masclistes.

Covid-19, salut i gènere: Incidència de la malaltia per gènere

Des de l’inici de la pandèmia ja són més de 14.000 les morts a Catalunya a causa de la covid-19 i més d’1.860.000 persones han estat casos positius i sospitosos. Aquestes xifres demostren la gran dimensió d’aquesta crisi sanitària a la qual s’enfronta la societat en el seu conjunt i de manera prioritària aquelles persones que es troben en primera fila d’intervenció contra la covid-19 com són el personal sanitari i farmacèutic, el personal de neteja i de venda de productes bàsics entre d’altres, sectors integrats majoritàriament per dones.

La crisi sanitària ha posat de manifest la importància de les feines que tenen a veure amb la cura de les persones, que històricament han estat relegades a les dones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones. Durant la pandèmia s’ha observat que aquelles ocupacions remunerades que cobren especial rellevància per fer front a la COVID-19 són les ocupacions més feminitzades, fruit de la segregació horitzontal del mercat de treball, com ara el personal sanitari i farmacèutic on el 70% han estat dones, residències de gent gran (84%), personal de serveis socials (80%), personal de neteja en establiments (86%), entre d’altres.

Aquesta situació, entre probablement d’altres efectes de la desigualtat de gènere, ha provocat que les dones hagin patit un major risc d’exposició a la malaltia que els homes, i així ho demostren les dades fins al dia d’avui.

Casos positius en covid-19 més nombrós en les dones

A Catalunya, el nombre de casos que han donat positiu a la prova diagnostica de la covid-19 així com, el nombre de casos sospitosos, ha estat notablement més alt en les dones. El 54,45% dels casos positius i sospitosos de covid-19 a Catalunya fins a l’1 de novembre són dones. Des d’una perspectiva de gènere aquest fet, mostra com les dones han estat i continuen estant més exposades al contagi del virus. Aquesta situació, probablement té relació directa amb la feminització i la precarietat de les feines relacionades amb les cures, el treball directe amb les persones o la cura de persones dependents i acaba tenint un impacte directe en la salut de les dones durant la pandèmia, entre d’altres possibles factors.

51,16% de dones mortes per covid-19 i 48,84% d'homes

Pel que fa al nombre de decessos a Catalunya, la distribució percentual entre dones i homes ha estat del 51,16% i del 48,84%, respectivament fins al dia 1 de novembre de 2020. Quant a la concentració de defuncions per edat, la proporció més alta de dones mortes a causa de la COVID-19 es concentra en la població de 90 anys i més.

Impacte en la salut mental i emocional de la situació de la covid-19

La situació produïda per la covid-19 també ha tingut impactes en la salut mental i emocional de les persones. Encara que faltarà veure les conseqüències sobre la salut mental de forma perllongada en el temps, les dades de l’Enquesta sobre l’impacte de la covid-19 del Centre d’Estudis d’Opinió esbossen els primers efectes. En general, en els sentiments de por, incertesa, tristesa i angoixa, les dones puntuen de mitjana més que els homes en l’autopercepció d’aquests estats d’ànim durant el confinament.

Del total de persones que han marcat que l’angoixa ha estat un sentiment molt recurrent en el període de confinament, el 65,4% són dones. Si ens fixem en els percentatge dins de cada sexe, també el percentatge és més alt: un 12,8% de dones s’han sentit molt angoixades durant el confinament, front un 6,20% d’homes

El covid-19 i la violència masclista

Segons el dossier estadístic de violències masclistes de l’any 2020 produït per l’Observatori de la Igualtat de Gènere, s’ha pogut detectar que la situació de confinament ha agreujat més encara la posició de vulnerabilitat de les dones en situació de violència masclista i dels seus fills i filles, i les ha exposat a un major risc de patir-la, degut a l’aïllament social i la convivència contínua amb l’agressor.

Així ho demostren les dades: durant el 2020 segons les dades disponibles fins al mes de setembre, es van produir 9.002 trucades al telèfon 900 900 120 per motiu de violència masclista, gairebé les mateixes trucades que durant tot l’any 2019. En termes globals, durant el temps de pandèmia de la covid-19 s’està observant un increment de les violències masclistes i gran part dels feminicidis s’estan cometent per persones properes i conegudes de les dones en els espais més íntims. Aquesta situació demostra que moltes de les mesures preses contra la covid-19, entre d’elles la del confinament com a mesura més restrictiva, tot i haver estat molt beneficioses en termes sanitaris no contemplen l’alt impacte que poden tenir en el cas de les dones que es troben en situació de violència masclista. És per això essencial que la perspectiva de gènere estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que sorgeixin

Les trucades del telèfon 900 900 120, han experimentat un fort creixement a partir de la setmana de l’11 al 17 de març, coincidint amb l’inici del confinament, passant de 165 trucades en la primera setmana de confinament a 279 trucades en la segona setmana, amb un increment de gairebé del 70%. Durant les següents setmanes de confinament el nombre de trucades al telèfon 900 900 120 va continuar en augment, fins arribar a les 407 en la setmana del 22 al 28 d’abril, moment al qual comença la desescalada del confinament i al qual la tendència en les trucades comença a disminuir. Aquesta tendència a la baixa es manté fins la darrera setmana d’octubre, moment al qual es retorna als valors normalitzats del nombre de trucades anteriors al confinament. Probablement, aquest increment tan elevat de les trucades rebudes, està relacionat amb el fet que el telèfon 900 900 120 ha estat el recurs de més fàcil accés que han tingut a l’abast les dones.