Covid-19
El cap de setmana en què tot va canviar, ara fa un any
El coronavirus ens va ensenyar que existia "una altra manera de viure", en aquest cas, de manera forçada (CONTÉ GALERIA FOTOGRÀFICA DEL CAMBRILS CONFINAT)
El coronavirus ens va ensenyar, ara fa un any, que existia "una altra manera de viure", en aquest cas, de manera forçada. Dos nous conceptes, estat d'alarma i confinament, van caure de sobte damunt les nostres vides i de la nit al dia ens vam trobar engabiats a les nostres llars i havent d'aplicar un reguitzell de mesures preventives referents a la neteja i la desinfecció que dies abans no ens hauríem imaginat.
Carrers deserts el 15 de març de 2020
Segur que tothom té ben clar com va viure aquell cap de setmana del 14 i 15 de març de 2020, ara fa un any. S'havia decretat a cuita corrents l'estat d'alarma i el tancament de tots els anomenats comerços o establiments no essencials. La Policia Local va haver d'advertir a 55 establiments de bars i d'oci que tanquessin portes el matí del dissabte 14 de març. El segon dia de confinament, el 15 de març, els carrers de la vila i del port oferien una imatge desèrtica, talment com si fos un mas robat. Durant el matí del diumenge 15 de març algunes persones encara s'havien fet el propòsit de realitzar la passejada vora el mar però la Policia Local, a través del servei de megafonia dels seus vehicles, avisava a la gent que marxés cap a casa. Al migdia i a la tarda gairebé no es veia ni una ànima pels carrers, amb l'excepció de les persones que passejaven gossos. En aquest sentit, un dels punts de confluència va ser la gespa de la riera d'Alforja. En aquest cas també es va poder observar, en algun moment, com la Policia Local advertia la gent que hi havia en aquest indret que no s'acostessin massa els uns als altres, també a través de la megafonia mòbil.
D'altra banda el mateix dissabte 14 de març de 2020 a les 22 h ja es va fer el primer aplaudiment des dels balcons de les cases per reconèixer la feina del personal dels serveis sanitaris. L'endemà, diumenge, l'aplaudiment es va fer a les 20 h i en els dies successius va seguir fent-se en aquest horari i, en alguns casos, amb acompanyament musical. Encetàvem així un període que en principi havia de ser de quinze dies però que, en aquesta primera onada de la pandèmia, es va allargar fins a poc més de tres mesos.