Una veïna denuncia els problemes d'accessibilitat que pateix la seva filla que va en cadira de rodes
 | |
| L'Ainhoa es troba amb molts impediments per a poder circular per les voreres |
Juntament amb la seva família viu als habitatges socials protegits del número 3 del carrer de Gabriel Ferrater del barri de Nou Cambrils. La seva mare, María José Godall s'ha adreçat a Revista Cambrils Diari Digital per llançar una crida a l'administració davant els importants problemes de mobilitat i accessibilitat que se'ls hi presenten cada vegada que han de sortir al carrer, especialment quan la seva filla s'ha de desplaçar al seu institut, l'IES Cambrils, a gairebé dos quilòmetres del seu domicili. Segons va detallar la seva mare, el recorregut que ha de fer l'Ainhoa fins a l'escola està ple d'entrebancs arquitectònics i físics. "Hi ha moltes zones que ha d'anar per la carretera, perquè potser sí troba una vorera amb rampa per baixar, però no n'hi ha cap altra de pujada. El tros que ha d'anar per la carretera és un perill".
Barreres arquitectòniques i mancança de transport
Ambdues expliquen que utilitzen el bus interurbà que circula per Cambrils, però que en el seu cas, la parada més propera a casa seva es troba a l'entrada de Nou Cambrils, lloc força allunyat del seu domicili. Segons comenta la mare de l'Ainhoa, "a partir d'allí és on el tros de carretera està pitjor per pujar", ja que hi ha molts esborancs, està mal asfaltat i en el darrer tram no hi ha cap vorera. La familia comenta, que des de Benestar Social se'ls hi ha facilitat una noia que s'encarrega cada matí de portar caminant a la jove fins a l'institut, tot i que es troben en el mateix problema, i més d'una vegada ha caigut de la seva cadira de rodes. Fins i tot, en els dies de pluja, el trajecte encara es complica molt més, segons expliquen.
"Cambrils no és accessible"
La mare d'aquesta jove reclama que l'autobús interurbà tingui com a mínim una parada més, més propera al seu domicili, per tal d'evitar haver de recórrer a peu, un tram tan llarg i en tan males condicions, "la part de la riera és horrible, i per anar al poble és el camí més curt, i sí que hi passem, però sempre ha d'anar amb algú. Podria anar sola si estigués millor, però em dóna por que li pugui passar alguna cosa, és perillós".
A més, pel matí tampoc poden fer ús de l'autobús interurbà per qüestions d'horari i demanen que el servei s'ampliï i que pugui recollir a la noia de bon de matí per arribar a classe.
Quant a l'autobús adaptat adquirit per l'Ajuntament i cedit a Creu Roja pel seu ús, María José Godall afirma que en té coneixement del mateix, però li van dir que "a la seva filla no li pertany, perquè és per portar a gent a fora. A mi em diuen que per a l'altre autobús no hi ha pressupost i que aquest altre transport no li correspon".
Fanals al mig de la vorera
Un altre dels problemes amb els què es troba l'Ainhoa a l'hora de sortir al carrer de casa seva són els fanals. A la mateixa vorera del portal de casa seva hi ha diversos fanals que es troben just al mig de la vorera, sense que hi hagi el mínim espai per passar, tant per un costat com per l'altre. A més, per baixar de la vorera abans ha de baixar a la carretera, perquè no pot accedir al pas de vianants. Segons explicava María José Godall, tot i ser pisos adaptats, hi ha una sèrie de detalls que dificulten els moviments de la jove.