Demà dimecres 21 d’abril, a només dos dies del dia del llibre per excel·lència, la Gessamí Caramés presentarà a la nostra vila, a les 17 h a la llibreria Torrevisca, el seu nou exemplar: «Los postres de Gessa». Ferma defensora de la seva terra —l’Ametlla de Mar— ha popularitzat per les cases de tot Catalunya la seva mítica frase: «això és meleta de romer!», expressió que aprofita per subtitular el seu llibre i consolidar la seva marca personal.

Amb una espontaneïtat dolcíssima, la Gessamí respon a l’altra banda del telèfon, amable i propera, tot allò que se li pregunta. Una tendra conversa que destapa des del seu recorregut més vital fins a les petites coses que l’han fet créixer, tan personal com professionalment. Exalumna de l’Escola d’Hoteleria, recorda Cambrils sobretot per les oportunitats laborals i acadèmiques.  

-Per començar, ens agradaria saber qui és la Gessamí. De quina manera comença aquesta passió pel món culinari?

A mi des de ben petita m’ha agradat cuinar, sempre buscava receptes i feia proves amb el que hi havia per casa: cuinava per a mi, pels meus germans... però no m’hi havia ficat mai de ple. Per mi era com un hobby.

-De fet, comences la carrera de Comunicació Audiovisual a la URV, un camí bastant allunyat del món de la cuina i les postres.

Sí, realment és mentre estudio la carrera que començo a adonar-me del meu interès per la cuina. Tenia moltíssims llibres de cuina i al pis sempre hi havia el Canal Cocina posat... jo sabia que la passió que sentien els meus companys per la comunicació audiovisual no era la mateixa que la meva. A mi em movien altres coses. Al món de la cuina, realment, hi entro de forma bastant autodidacta. Amb una amiga, fins i tot, vam intentar engegar una fira de dolços.
Un cop vaig acabar la carrera em vaig plantejar estudiar Nutrició Humana i Dietètica. El meu pare, veient el rumb errant que portava la meva vida estudiantil, em va posar al cap començar el cicle mitjà de Formació Professional de Cuina i Serveis a Cambrils. Jo, al principi, m’hi vaig negar una mica: «com he de començar, ara, un cicle mitjà?», i actualment penso que és el millor que he fet a la meva vida: començar de zero amb gent que començava de zero amb mi.

-Què et va aportar, Cambrils?

Cambrils m’ho ha donat tot. Vaig aprendre tantíssim... jo sabia que havia d’anar a per totes, que ho havia d’esprémer al màxim; la meva ment anava a mil per hora, sempre volia saber més. La gent, els companys i els professors ara són com la meva família. L’Escola d’Hoteleria té professionals excel·lents que desprenen moltíssima familiaritat. Em va ajudar moltíssim i ho vaig aprofitar molt bé.
També és veritat que jo estudiava mentre treballava: vaig ser l’ajudant d’un professor de Cambrils, a una xocolateria, treballant a un restaurant de “La Cala”, i les pràctiques les vaig fer a França. Sempre he sigut una treballadora incansable, i va ser paral·lelament mentre treballava que em va sortir l’oportunitat laboral de TV3.

-Explica’ns una miqueta com va anar, això d’entrar al ‘Cuines’...

La veritat és que va ser, per així dir-ho, un cop de sort. El Marc va fer un programa a un restaurant del poble, i allà, a “La Cala”, jo ja era bastant coneguda per publicar receptes al Facebook. El Marc, que necessitava un perfil com el meu, va arribar a mi a través d’una familiar meva. Em va trucar ell mateix per si m’interessava anar a fer el càsting, i al cap d’unes setmanes em van fer la prova que s’emetria per televisió; i mira, ja porto gairebé tres anys dins el plató.

-Davant de càmera ets un personatge artístic molt autèntic. Ho ets també a la vida real?

Jo soc així totalment. Potser al programa soc més formal, fins i tot; però a mi m’agrada molt fer bromes, i en definitiva ser propera amb les persones. També és evident que m’apassiona la docència i que busco que la gent entengui allò que vull explicar. Explico les coses com a mi m’agradaria que me les expliquessin. A vegades faig tallers i gairebé et diria que gaudeixo més que davant de càmera.

-Pràcticament ets un referent cultural de les Terres de l’Ebre a la TV pública catalana, ja que et defineix aquest dialecte tan característic i un accent molt marcat.

Estic molt agraïda amb TV3 per permetre-ho i per mantenir-ho. Sí que hi ha coses que m’han fet canviar, com per exemple barbarismes i castellanismes, i que jo, personalment, no tocaria. Però, tret d’això, estic molt contenta de fer arribar frases tan típiques com el “meleta de romer” que tant es diu al meu poble com a les cases d’arreu Catalunya. Sobretot, i això ho vull remarcar, el que sempre he intentat és no perdre la meva essència.

-T’ha canviat la vida el fet de sortir a la televisió?

Sí, és evident. Però no d’una manera mediàtica, diguem. Sí que pel poble em paren, o si coincidim més de dues o tres vegades per Barcelona se n’adonen i em pregunten, directament, si soc “la del ‘Cuines’”. No crec, però, que m’hagi canviat la vida: simplement m’ha fet evolucionar com a professional, per l’experiència que he guanyat i tot el treball que comporta.

-Com és el teu estil culinari?

Considero que encara no tinc un estil culinari molt marcat. Estic aprenent, realment fa només tres anys que he sortit de l’escola. Tinc molt poc recorregut professional, tot i que he intentat anar a passos de gegant, i això em fa ser totalment conscient que em falta moltíssim per aprendre. Sé què m’agrada i què no m’agrada, però fins que no tingui el meu propi negoci no tindré el meu estil definit.

-Parla’m una miqueta del llibre. Què ens trobarem, els lectors?

És un recull de receptes tècniques i explicacions que faciliten entendre la pastisseria des de les seves bases, així com la manera de fer i de treballar el món de les postres. La meva intenció és que la gent ho llegeixi i es tregui la por a cuinar.
El llibre comença amb un apartat de bases de pastisseria —masses, cremes i farcits— i   a partir d’aquí us trobareu receptes de postres per ocasions especials, apartats de cup cake, dolços típics de les Terres de l’Ebre, begudes, especials per al·lèrgics...  tot això seguint una línia senzilla i accessible per a tothom. Volia passar una mica per tots els punts i intentar apropar el meu món a tot aquell que li interessi.