Article publicat a Revista Cambrils el mes d'abril de 1973
La capella del Roser
La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Abril de 1973
No és que el temple parroquial de Santa Maria tingui artísticament massa cosa destacable. Ni sigui massa antic. L'empobreix l'absència de materials nobles en la seva fabricació, si bé, de presència, el dignifica l'elegant façana neogòtica amb notable timpà, obra de l'escultor D. Renart. És criteri dels que s'han ocupat de les coses del Cambrils antic que l'església de la Mare de Déu de Gràcia fou la primera parròquia de la nostra vila.
Després de l'heroica defensa que feren els frares de Sant Agustí el 1640, de l'església i del convent enfront de les forces del marquès de Los Vélez, i que els valgué que molts d'ells morissin degollats, es comprèn que l'edificació quedaria molt malmesa i s'habilità com església el local de la Cavallerissa en el carrer que encara avui porta aquest nom i que seria propietat del comú de la vila fins que amb la desamortització de Mendizàbal se'n féu càrrec l'Estat, que el vengué a un particular. Segurament el fet de fer servir la Cavallerissa com a església només seria com a cosa provisional, ja que de les notes que tenim a mà es pot deduir clarament que d'aquesta època (segona meitat del segle XVII) data la construcció del temple actual.
Veiem com al llarg del segle XVIII s'anaren bastint en les capelles de la Parròquia de Santa Maria els diferents retaules i altars, molts dels quals han anat canviant de titular en el curs d'aquests tres segles
Com és natural, no tot es faria en el mateix temps. Completada l'obra de fabricació, la resta s'aniria arreglant segons les possibilitats de la parròquia i així veiem com al llarg del segle XVIII s'anaren bastint en les capelles els diferents retaules i altars, molts dels quals han anat canviant de titular en el curs d'aquests tres segles.
Comptant amb la valuosa col·laboració i el gust artístic, fotogràficament molt notable, d'en Lluís Domingo, s'han pogut treure aquesta darrera temporada precioses reproduccions de les claus de volta del temple, el detall de les quals no es pot veure a simple vista. Dues d'elles representen escenes de la vida de la Mare de Déu (l'Anunciació i la Coronació) i s'han tret també reproduccions de les pintures murals de la capella del Roser, segurament d'autor anònim del segle XVIII, i que representen els quatre primers misteris del Dolor, una de les quals ens plau que acompanyi aquest treball.
L'extraordinària importància i predomini que en aquella època tenia a Cambrils la congregació de la Puríssima Sang i de la Mare de Déu dels Dolors pogueren influir segurament en la inspiració de l'artista, que escollí els misteris del Dolor i deixà a part els de Goig o els de Glòria. Aquestes pintures pogueren superar la darrera guerra i emmarquen encara avui el modern retaule del Roser que beneí el cardenal Arce i Ochotorena en el curs de l'única visita que féu a la parròquia durant el seu curt pontificat.
Aquesta capella del Roser és de les més antigues, probablement del temps de la construcció del temple, i el 1686 fou dedicada a sant Isidre i, encara que el 25 de gener de 1799 es dedicà la capella a la Mare de Déu del Roser, substituint-se el retaule, en la mateixa es conservà fins als nostres dies una pedra picada amb una retlla i una podadora, que donaven fe de la seva primera dedicació.
