Estampes cambrilenques / Abril de 1956

Contràriament al que creiem molts cambrilencs, Isidor Frias no era fill de la nostra vila per naturalesa. Sí que ho és d'ànima i de cor el seu fill Alexandre Frias i Roig, el benemèrit fundador i director de l'Institut de Puericultura de Reus, a qui agraeixo públicament des d'aquestes pàgines les infinites atencions que ha tingut amb mi tots els cops que l'he visitat per qüestions d'interès per a la nostra revista.

El doctor Frias i Fontanilles era natural del Vendrell, on nasqué el 8 d'abril de 1847. Amb tot, el nom del doctor Frias està estretament vinculat al de Cambrils perquè hi va viure en èpoques senceres de la seva vida i el va estimar entranyablement. Per a molts que coneixeran poc la seva història, donem a continuació una breu semblança biogràfica. Com dèiem, Isidor va néixer al Vendrell el 1847; cursà brillantment les carreres de perit agrònom, Filosofia i Lletres, Dret Civil i Canònic, i es doctorà en Filosofia i Lletres el 1875, als 27 anys. El 1876 va guanyar per oposició la càtedra de psicologia, lògica i ètica a l'Institut de Conca. L'utilitzà en virtut al concurs el 1877, com també la de retòrica i poètica. Excel·lent literat i poeta inspirat.

Va publicar un gran nombre d'obres sobre filosofia, destacant un magnífic estudi sobre Sèneca, retòrica i educació. Va escriure obres de teatre en vers i llibres de sarsueles, així com diferents volums de poesies en castellà i català, que foren molt celebrades perquè en elles es troba un alt sentit d'espiritualitat, d'amor, de sentiment i de veritat; en fi, poesia constructiva totalment. Conec molt bé dos d'aquests llibres i, quasi a l'atzar, trio dues poesies curtes perquè encaixin amb el volum de l'article, però molt sucoses, amb les quals el lector podrà fer-se una petita idea de l'obra poètica del biografiat:

Del bordell
De certa casa 'non santa'
se'n surt un jove distret,
que, a l'anarse'n dret a dret,
veu a un home que l'espanta.
I reculant ple de por,
no és en amagàs tan destre,
que, Sócrates, el seu mestre,
ni li pogués dir això:
En els bordells, està clar,
que l'únic que has de sentir
no és por quan vulguis sortir,
!sinó vergonya al entrar!
 

I aquesta altra:

Dos hipòtesis
Si el cor ens poguéssim veure
portant el pit de cristall,
de tan ple de fel i llàgrimes
rès s'hi veuria ben clar;
més si amb una urna de vidre
portéssim el seny guardat,
mirant a molts, res veuríem
doncs molts tenen vuit el cap.

El doctor Frias i Fontanilles va ser un home eminentment popular, de caràcter franc, senzill i alegre; podem trobar la prova de la seva modèstia en la seva renúncia a la partícula 'de' que havia acompanyat els seus cognoms, Isidor de Frias i de Fontanilles, com li corresponia per la noblesa dels seus avantpassats.

Era amic dels humils, amb els quals li agradava de conviure. En les seves llargues temporades d'estada a Cambrils, sobretot als estius, li agradava organitzar al Cafè del Manso divertides vetllades en les quals ell mateix tocava i recitava. Quants vells recordaran, sens dubte, les hores amables passades amb el doctor Frias, aquell home de gran cor que finí a Reus el 3 de gener de 1890, deixant al seu pas per Cambrils el perfum de les seves elevades virtuts.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques