Política
Josep Capella, el cambrilenc que informa de la batalla política per Madrid
Capella, corresponsal de TV3 a Madrid i actual president de l'Associació Cultural Revista Cambrils, es troba en posició immillorable per donar les claus respecte a les eleccions del pròxim 4 de maig
Una de les veus de 'TV3' més veteranes a la capital d'Espanya és la del periodista cambrilenc Josep Capella (1960). Lligat al territori malgrat el pas dels anys i la distància, mantenint la seva condició de president de l'Associació Cultural Revista Cambrils i amb intuïció com pocs per jutjar la societat madrilenya, es troba en posició immillorable per donar les claus respecte a les eleccions del pròxim 4 de maig. "He notat en cercles pròxims a mi, persones que tenen un negoci i d'àmbit progressista, que et diuen allò de ‘gràcies a Ayuso no he tancat’. I no és perquè volien anar a fer canyes a una terrassa", alerta.
Com és el dia a dia de fer el seguiment informatiu d'aquesta campanya tan convulsa?
És complicat, perquè a més a més patim l'efecte de les mesures anticovid. Per tant, molt poc personalitzada. No té res a veure amb les desenes de campanyes que he cobert habitualment. Es fa estrany no poder anar a un acte perquè tot és tan acotat i limitat pel que fa al nombre de periodistes i assistents que ho fa molt difícil. Per tant, la gran majoria de mitjans rebem les imatges i les intervencions a través dels partits en línia. Alguna vegada pots traslladar alguna pregunta, però poques. Per tant, la campanya acaba sent molt freda i molt distant.
Amb Covid o sense Covid, això als partits els va molt bé perquè, a més de no necessitar mobilitzar els seus perquè bona part dels assistents són quadres, els actes estan dissenyats exclusivament per emetre missatges per sortir als mitjans de comunicació. En tot cas, res a veure amb les campanyes tradicionals de caravanes de periodistes en cotxes, autobusos i avions com les estatals d'abans. L'única semblança és d'establir cada dia un missatge de campanya.
Gairebé cada dia la campanya fa uns girs destacats.
Sí. L'altre dia entrevistava un politicòleg i em comentava un canvi d'estratègia que em va sobtar. Em deia que canviar d'estratègia en plena campanya és molt complicat i no és recomanable des del punt de vista de la teoria política. Però això, a Madrid, ara es dóna. Per exemple, en l'intent d'Ángel Gabilondo de centrar-se a captar vots de desencantats amb Ciudadanos a favor del PSOE. Aquest politòleg em reconeixia que els socialistes havien vist que les enquestes no reflectien resultats i que això no funcionava. Però és clar, en aquesta campanya no hi ha hagut només girs sinó tombs radicals d'estratègies i, a més, de forma constant.
Des de fora fa la impressió que tota la premsa de Madrid és d'un sol color, més enllà d'alguns diaris digitals.
Sí. Ara faig un exercici a la nit. Quan rebo un avís al mòbil amb els titulars dels diaris de l'endemà. En veig tres a Madrid amb una línia clara. I quan els contrastes amb els de Barcelona, et preguntes on vivim? Vivim en països diferents? A Madrid tot està molt polaritzat en una determinada banda de l'espectre, i no és l'esquerra.