Estampes cambrilenques / Maig de 1963

Estic escrivint quan ja la ginesta flairosa amb el seu esclat daurat ens anuncia la proximitat de la gran diada que el poble fidel dedica a honorar i exaltar el bell misteri d'amor que és Jesús en l'Eucaristia: la festa del Corpus Christi, la festa del Cos de Crist.

Aquesta diada, un dels "tres jueves que relucen rnás que el sol", és una de les que més profunda arrel havia agafat en el cor popular dels nostres pobles. Dissortadament hem de reconèixer que avui en la nostra vila queda una mica apagada la celebració d'aquesta diada. La invasió turística que cada any per aquestes dates pren ja carta de naturalesa i l'afany d'anar als banys, que cada any s'accentua més, han anat restant categoria i to sobretot als actes del matí. Sempre la diada del Corpus havia estat una festa 'd'anar a ofici', a aquell solemne i cerimoniós ofici on amb els textos de sant Tomàs i entre la flaire de les flors i de l'encens es retia el degut homenatge al Santíssim exposat.

No content el poble amb la solemne celebració de la diada de Corpus, va tenir la idea de celebrar amb la mateixa solemnitat tota la vuitada i, perquè no fos tan pesat ni tan llarga la vacació, es va inventar el sistema que aquesta lluïda celebració de la vuitada es fes per barriades, fent correspondre cada dia a un diferent nucli de població

Avui, per altra part, també les noves orientacions litúrgiques de l'Església han canviat una mica el to de la diada, llevant-li un xic d'aquest sentit d'adoració passiva que fins ara se li havia donat, per fer comprendre al poble cristià que Jesús en l'Eucaristia, més que ésser passivament adorat, vol ser participat en el Sacrifici i sobretot en la Comunió.

Anys endarrera, ultra l'ofici que ja hem comentat, era característica també de la diada la processó de la tarda. Gràcies a Déu aquesta encara es conserva bastant i, si bé l'assistència no és tan nombrosa com seria de desitjar, no és tampoc tan migrada com per fer-ne escarafalls.

Ja comprendrà el lector que no és pas pel terreny litúrgic, ni teològic, per on vull portar-lo (no són coses de la meva incumbència), sinó pel terreny popular i en aquest sentit, com deia al començament, la diada del Corpus hi està molt aferrada.

D'aquesta manera, no content el poble amb la solemne celebració de la diada, va tenir la idea de celebrar amb la mateixa solemnitat tota la vuitada i, perquè no fos tan pesat ni tan llarga la vacació, es va inventar el sistema que aquesta lluïda celebració de la vuitada es fes per barriades, fent correspondre cada dia a un diferent nucli de població. Heus aquí l'origen de la festa dels barris, festa que des de fa més de vint anys no es celebra ja a Cambrils i de la qual per tant, no té ja memòria el nostre jovent.

La seva celebració avui, suprimida ja oficialment —com si diguéssim— la vuitada de Corpus per l'Església, no tindria cap sentit, i, a més, les dificultats que s'hi oposarien no serien gens petites. Primer, el desfici de la feina que a tots ens té empresonats; segueix el ràpid engrandiment del nostre poble, amb barriades de gran extensió completament noves; i, per acabar-ho d'arrodonir, el sentit de comoditat i de laxitud que envaeix un gran nombre de les esferes socials de la nostra vila, i la presència entre nosaltres de grans nuclis de població forana que, com és natural, ni senten ni pensen com nosaltres. Resultaria, doncs, molt dificultós d'introduir-los i d'adaptar-los a aquestes coses de tan nostra i entranyable arrel popular.

Cada barri celebrava la seva festa el dia que tradicionalment tenia assenyalat: el carrer Major, el dissabte; el carrer de la Fira (cardenal Vidal i Barraquer), el diumenge; el carrer de les Creus, el dimarts, i la Plaça, el dimecres. Com és de suposar, cada un d'aquests carrers punta agafava els carrers que, en llenguatge d'avui, podríem anomenar satèl·lits. Els actes més sobresortits eren en el llançament de sorolloses traques i els jocs de carretilles, el solemne ofici, l'àpat familiar, on no hi faltaven gran nombre de convidats, i el que, sens dubte, constituïa la nota més caracteritzada: el cafè de germanor, pres al carrer en companyia de tots els veïns. Acabava la festa amb balls populars i el sorteig de tortells típics.

D'uns quants anys ençà les coses a Cambrils han canviat molt i la vila s'ha tornat cosmopolita i ha deixat una mica de banda les seves coses tradicionals per agafar els costums exòtics que ens porten la gent de més enllà de les nostres fronteres. No vull fer comparacions odioses sobre si és millor o pitjor el que és tradicionalment nostre o el que tranquil·lament importem d'altres indrets; mes és evident que tot es pot compaginar i que moltes vegades les coses tradicionals dels nostres pobles, ben realitzades i més ben preparades, poden fins i tot constituir un bon motiu d'atracció de forasters. La Patum de Berga i les catifes de Sitges i Llagostera en són una bona prova.

No es podrien, doncs, 'ressuscitar' les festes dels barris?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques