Estampes cambrilenques / Maig de 1958

El personatge cambrilenc del qual es coneixen menys dades i detalls és, sens dubte, Borràs i Grisola. Jo mateix, fins fa pocs anys, només en sabia el que sap tothom, sobre ell: que va portar a Cambrils les relíquies de sant Plàcid i que era capellà d'honor del rei de Sicília. Però fa uns quants anys em va caure a les mans un article documentadíssim del gran historiador Eduard Toda i Güell, insigne propulsor i realitzador, en bona part, de la reconstrucció de dos monestirs: un de franciscà a Escornalbou i un altre de cistercenc a Poblet. En aquest article, el senyor Toda dóna molta informació respecte de la vida agitada, turbulenta i una mica aventurera de l'il·lustre cambrilenc.

Borràs va néixer a la nostra vila el 23 de gener de 1719, segurament d'una família de certa posició, ja que el seu avi Grisola era doctor en Medicina.

De molt jove va sortir de Cambrils per estudiar el batxillerat i la carrera de Dret a la Universitat de Cervera, però sembla que ben aviat es va inclinar per la carrera militar, ja que sabem que quan el príncep Carles, fill de Felip V d'Espanya, cap el 1734, es va imposar a Nàpols i Sicília per la força de les armes, tot proclamant-se rei d'ambdues Sicílies amb el nom de Carles VIII, als seus exèrcits, formats en gran part per elements espanyols, va figurar com a oficial el nostre Borràs i Grisola. No podem concretar exactament la graduació que va assolir, però sí que sabem que el 1754 era el cap superior de la Comissió de Reclutament de soldats a les ciutats sicilianes de Fonch, Palerm i Trapani.

Durant la seva estada a Roma (1775), sembla que Borràs va sol·licitar, i va obtenir del papa Pius VI, el cos del gloriós màrtir sant Plàcid i el va traslladar i regalar a Cambrils, on fou venerat, a l'església parroquial de Santa Maria

Més endavant va entrar al servei diplomàtic del rei de Nàpols i va ser nomenat secretari de l'ambaixada a Madrid. Un cop va haver complert la seva missió, va tornar a Itàlia.

El 1758 es va ordenar sacerdot i el príncep Carles, que l'any següent havia d'ocupar el tron d'Espanya amb el nom de Carles 111, li va atorgar el títol de capellà d'honor del rei de Nàpols.

Quan va tornar a Espanya van començar les intrigues de Borràs per aconseguir una prebenda a Barcelona, que no va poder obtenir encara que tenia molta influència a la Cort, i va fer una sèrie d'al·legats a Roma. Es va passar cinc o sis anys a la nostra pàtria; però, com que no veia la manera d'aconseguir la canongia tan desitjada a la Ciutat Comtal, va tornar a Itàlia, probablement el 1773, ja que, amb aquesta data, hi ha documents de plets amb la cúria romana a fi d'obtenir el nomenament de canonge xantre de la catedral d'Osca, que tampoc va arribar a aconseguir. Evidentment, la sort no va somriure al nostre biografiat.

L'ill·lustre cambrilenc, cansat de tants fracassos, es va dedicar aleshores a imprimir les seves obres literàries. Sens dubte era un home molt estudiós i, al llarg de la seva vida, havia registrat molts arxius i recollit moltes notícies sobre temes que volia desenvolupar. Va buscar, i va trobar, benefactors que li paguessin l'edició dels seus llibres, un dels quals, potser el més important, tracta dels santuaris de Catalunya, començant pel de Santa Tecla de Tarragona i donant notícies, alhora, des de Tortosa, Cardó, Scala Dei, Montserrat, Poblet i Santa Eulàlia de Barcelona. A la portada d'aquest llibre hi ha el retrat de l'autor, gravat en coure, que reproduïm aquí.

Durant la seva estada a Roma (1775), sembla que Borràs va sol·licitar, i va obtenir del papa Pius VI, el cos del gloriós màrtir sant Plàcid i el va traslladar i regalar a Cambrils, on fou venerat, a l'església parroquial de Santa Maria, fins el 1936, quan es va destruir; gràcies a Déu, es van salvar algunes relíquies que avui són objecte de la pietosa devoció dels fidels.

Malgrat les seves llargues estades fora de la vila, fins i tot a l'estranger, Borràs sempre va conservar un bon record del seu poble natal i ho va declarar tantes vegades com va tenir ocasió de fer-ho. Per exemple, en el seva història del santuari de Santa Maria diu: "En la deliciosa Villa de Cambrils, dotada de tantas y tan irrefragables pruebas de fidelidad y amor al Soberano, como es de ver de las mercedes y prerrogativas que les han concedido y confirmado". I en altres textos seus declara que és "natural de les Real Villa de Cambrils, Principado de Cataluña".

El 1778, Borràs va imprimir a Roma un opuscle de setze pàgines, i aquesta notícia és l'última que tenim del nostre clergue-militar. Els historiadors no han pogut completar la seva biografia i no se sap a quines activitats es va dedicar els darrers anys de la seva vida. Tampoc es coneixen la data i el lloc en què va morir, encara que sembla que va ser a Roma o a Nàpols.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques