Estampes cambrilenques / Maig de 1978

El que vaig a escriure com una crònica de tres dies passats en la companyia, emocionada companyia plena de sentit i d'esperança, de les despulles mortals del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, encaixa prou bé en aquesta pàgina que, habitualment, tracta de la història antiga del poble i que avui serà una crònica viscuda en unes jornades que seran història de Cambrils avui, demà i sempre.

Els actes del retorn del cardenal de Catalunya a la seva terra tingueren el seu començament el dissabte, 13 de maig, al matí, i continuaren a primera hora de la tarda a la cartoixa de La Valsainte, i van ser molt emotius, extraordinàriament emotius.

Una nevada realment impressionant (i més encara per als ulls d'un cambrilenc, molt poc acostumat a la neu) ens va acompanyar des de Bulle fins a la cartoixa fent perillós el camí i privant-nos de veure les meravelles d'aquells paisatges d'excepció. Però essent a la cartoixa, la fredor exterior d'aquella hora primerenca de les sis del matí es va convertir en calor d'afecte i simpatia dels monjos, que ens van acollir amb un amor fratern. La missa conventual de la comunitat amb el taüt del cardenal Vidal al bell mig de l'església, il·luminat per un gros ciri enviat per l'Orfeó Laudate, de Barcelona, i amb un bell ram de flors damunt del fèretre, enviat pels catalans de Ginebra, va ser corprenedora, com corprenedora és també la pròpia litúrgia dels frares cartoixans. Amb ells, el senyor arquebisbe de Tarragona, el Dr. Joan Viladrich, els familiars i els pocs acompanyants.

Els actes del retorn del cardenal de Catalunya a la seva terra tingueren el seu començament el dissabte, 13 de maig de 1978, al matí, i continuaren a primera hora de la tarda a la cartoixa de La Valsainte, i van ser molt emotius, extraordinàriament emotius

El segon dels actes va ser a les dues de la tarda i a la capella exterior de La Valsainte a fi que hi poguessin assistir-hi les senyores. El taüt era ja llavors al davant del presbiteri de la capella. Aquesta, si bé petita, era plena de gom a gom: la família, els que havíem vingut de Cambrils i Tarragona, els catalans de Suïssa, especialment els de Ginebra i Friburg i altres representacions.

A l'altar major, el nostre senyor arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol, el senyor bisbe de Ginebra-Friburg, el prior de La Valsainte P. Nicolau Barràs, el Dr. Joan Viladrich i altres sacerdots. El vicari episcopal de Tarragona, Mn. Josep Martí, va llegir l'acta redactada que feia constar com la comunitat cartoixana lliurava el cos del cardenal i com se'n feia càrrec l'Arquebisbat de Tarragona. L'acta va ser signada damunt de l'altar per l'arquebisbe de Tarragona, el bisbe de Friburg, el prior de La Valsainte, el Dr. Viladrich i el senyor Josep Maria Vidal-Barraquer en representació de la família. Seguidament el senyor arquebisbe i la família oferiren al prior una placa de bronze amb una sentida inscripció commemorativa de l'estada del cardenal Vidal i Barraquer a La Valsainte, així com la medalla que per a aquesta ocasió ha encunyat l'escultor Ramon Ferran, medalla de què també es féu entrega al bisbe de Friburg i al senyor Sugranyes de Franch. Es féu finalment entrega al prior d'un obsequi de l'Ajuntament de Cambrils i d'un dossier amb un exemplar de l'extra de la revista "Cambrils" i documentació variada sobre els actes celebrats a Cambrils en memòria del seu fill il·lustre, el Dr. Vidal i Barraquer. Tot seguit va començar la missa amb l'emoció reflectida al rostre dels assistents i es varen vessar moltes llàgrimes quan, després de la benedicció del final de la missa que van donar conjuntament el nostre arquebisbe i el senyor bisbe de Friburg, es va entonar el Virolai montserratí, que tant diu al cor dels catalans i molt més quan s'està de temps fora de casa, com els passava a molts dels presents.

Després el fèretre va ser tret de l'església i col·locat al furgó que l'havia de transportar a Cambrils, moment en què es va entonar "L'emigrant" que, dirigit pel mestre Colomer, va cantar qui podia perquè tots plegats teníem el nus de l'emoció a la gola i els ulls espurnejants. Mentrestant, es varen col·locar damunt la caixa tot un bé de Déu de rams de flors que havien portat diversos catalans residents a Suïssa, i entre ells uns de preciosos enviats per "Casa Nostra" dels catalans de Ginebra, amb una llaçada amb la bandera catalana, i un altre enviat pel Centre Gallec amb els colors blanc i blau de la bandera de Galícia.

A la matinada del diumenge es va emprendre el viatge cap a la pàtria i, per sobre les vuit de la tarda, creuàvem la frontera: el foc de les ginesteres i les roselles dels sembrats donaven la primera benvinguda de Catalunya al Cardenal de la Pau.

Una hora després, l'abat de Santa Maria de Solius i la comunitat cistercenca acollien, en aquell bell indret de la Costa Brava, les despulles del cardenal i els seus acompanyants. Allí varen celebrar la missa vespertina de la Pentecosta i després d'unes hores de descans i de les Maitines i la missa conventual presidida per l'abat P. Edmond Maria Garreta, que va dir una bella homilia, sortia ja en direcció a Cambrils, on arribaria a l'hora prevista el fèretre amb el cos del cardenal difunt.

L'arribada al poble, amb la plaça d'Espanya plena de gom a gom, va ser impressionant i l'ovació ensordidora, unànime i del tot espontània amb què la gent va acollir el cardenal, corprenedora. El cant de la coral va fer més intensa encara l'emoció del moment i el pas fins a la casa pairal i l'església de Santa Maria va ser realment triomfal.

El fèretre va ser portat fins a la casa pairal del cardenal per consellers de l'Ajuntament, representants de la Comissió i d'altres entitats locals, i d'allí fins a l'església per membres de la família. Al davant del taüt, la clerecia oficiant i, al darrera, el governador civil Sr. Robert Graupera, el president de la Diputació Provincial, Sr. Clúa Queixalós, la corporació municipal presidida pel batlle, una amplíssima representació de les entitats culturals, econòmiques i esportives, la Comissió Cardenal Vidal i Barraquer i el poble.

L'arribada al poble, amb la plaça d'Espanya plena de gom a gom, va ser impressionant i l'ovació ensordidora, unànime i del tot espontània amb què la gent va acollir el cardenal, corprenedora

Entrada la caixa a l'església, va començar la missa concelebrada per setze sacerdots i presidida pel vicari episcopal del Baix Camp, que va dir també l'homilia en què va fer ressaltar la necessitat d'escoltar la veu del cardenal, la qual, a part de no ser escoltada al seu temps i ser condemnada a un silenci incomprensible, avui es dirigeix a tothom amb un missatge de pau, d'amor i de justícia. "Avui el cardenal retorna —digué Mn. Antoni Roquer: que retorni també el seu clam de pau per al nostre poble. Siguem tots responsables i conseqüents amb el seu missatge." Les lectures de la missa van ser llegides per un representant de la família i un de la comissió que ha tingut cura de l'organització dels actes. Les pregàries dels fidels van ser fetes per diferents membres de les comunitats parroquials de Cambrils i en elles es va demanar per l'Església de Catalunya, la reconciliació i la concòrdia entre tots els ciutadans, els emigrants i els pobles, i pels monjos de la cartoixa de La Valsainte, que durant trenta-cinc anys han tingut cura de les despulles del metropolità de Tarragona. En la part coral de la missa va intervenir-hi el poble, la coral Verge del Camí i la Capella Polifònica de Sant Pere.

Després de la celebració eucarística i ja en la plaça de l'Església es va procedir al descobriment del monument al Cardenal de la Pau (l'estàtua és obra de l'escultor Ramon Ferran) enmig de l'entusiasme, l'emoció i les ovacions del poble. Fet el silenci, el batlle, senyor Lluís Recasens i Colom, va pronunciar el següent parlament:

Acabem de rebre les despulles del cardenal Francesc Vidal i Barraquer, el Cardenal de la Pau, fill il.lustre de la nostra vila, i tenim la sensació que no rebem les despulles d'un home mort fa trenta-cinc anys. Tenim sensació de vida i de presència. Rebem un cambrilenc que va fer del seu viure un imperatiu de coherència, una síntesi entre uns principis humans i religiosos, una conjunció entre la vida, els ideals i els deures en uns moments molt faltats d'equilibri, i que, sobretot per aquest motiu, té una dimensió actualíssima entre nosaltres.

Aquí, submergit en aquest paisatge, enlluernat per aquesta llum, és on Francesc Vidal i Barraquer va descobrir per primera vegada quelcom més gran, més enllà de la llum mateixa. I és justament aquí, en aquests carrers, entre el remor de la gent, a casa seva, en aquesta casa del voltant, entre la seva família, on va sentir per primera vegada que aquesta grandesa era quelcom capaç de significar i de glorificar la vida de l'home.

Francesc Vidal i Barraquer, aquest home senzill i fort sorgit entre nosaltres, aquest home arrelat a la terra, d'ànima ampla i d'esperit independent, va esmerçar tota la seva vida en aquesta lluita. Aquest és l'únic secret de la seva grandària.

Després, des d'aquell moment d'afloraments, la seva petita pàtria no podia estar absent de la seva vida. Cambrils fou sempre casa pairal, llar d'amics, lloc per a la reflexió i el descans. Els seus camps i els seus homes continuaren essent la mida de totes les coses i el ressò més just per connectar-les a totes les contrades i a tots els homes de la seva estimada Catalunya.

El nostre poble ha sortit al carrer conscient que avui es fa història, o si voleu, que es torna a agafar el fil veritable de la història; que aquesta és una dada històrica; que el judici de la història ja s'ha produït, i que aquest monument n'és el seu testimoni

Per això, a Cambrils, va commoure la seva partença en circumstàncies tan dramàtiques, i va doldre el seu exili, perquè amb ell semblava anar-se'n el portaveu de fets i de principis tan entranyables. Per això, avui, ens encoratja la seva tornada, perquè sentim que en aquest moment s'ha superat el llarg parèntesi, un lamentable període d'incomprensions i de silencis, i que, novament, quelcom molt gran i molt nostre esdevé en el seu lloc.

Avui sentim goig a Cambrils i a tot Catalunya. El nostre poble ha sortit al carrer conscient que avui es fa història, o si voleu, que es torna a agafar el fil veritable de la història; que aquesta és una dada històrica; que el judici de la història ja s'ha produït, i que aquest monument n'és el seu testimoni.

Nosaltres hem aixecat aquest monument senzill amb l'esforç de tots, per subscripció popular. L'hem posat en aquesta plaça petita, replena de records, cara a la llum i cara al mar; dempeus sobre un bocí de la seva terra i amb un pedestal mínim perquè, més a prop de tots, s'abasti amb un tracte més directe.

Hem aixecat aquest monument perquè no hem volgut que el pas de les despulles del nostre Francesc Vidal i Barraquer per Cambrils fos només un retrobament ufanós del seu record i un esclat de joia cambrilenca, sinó que es perpetués a través de totes les generacions, com el testimoni d'unes realitats col.lectives que el país està ja assolint altra vegada, i que volem que es consolidin i que perdurin.

Visca el cardenal Vidal i Barraquer!

Visca Cambrils!

Visca Catalunya!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques