Estampes cambrilenques / Maig de 1990

És evident que estem en temps de recuperació de certs valors. Temps una mica contradictoris. Per un costat bandegem sense pensar-nos-hi poc ni gaire un seguit de festes, tradicions i maneres de fer que des de segles havien format part de la nostra pròpia manera de ser i, per l'altra, fem mans i mànigues per revifar quelcom que, essent molt nostre, s'havia vist immers en el món de l'oblit. I és que la raça humana, i nosaltres els llatins encara més, sentim com una espècie d'atracció cap a les bandes i ens costa de mantenir-nos equilibrats asserenadament.

Diem això perquè, darrerament, tota una sèrie d'aspectes de la vida d'abans, tant si es tracta del món rural com del ciutadà, està prenent una sorprenent volada. Fins i tot s'han creat una bona colla d'associacions i agrupaments, la principal activitat dels quals és revifar els costums ancestrals dels nostres pobles, oblidats de feia dècades, i que ara tornen a figurar d'una manera remarcable en els programes festius dels pobles. Grallers, gegants, castellers, estels, balls i entremesos de llocs concrets van prenent cada dia més força; s'estudien els seus orígens, se'n fa història i retornen a l'actualitat amb l'aprenentatge i la pràctica.

I a Cambrils, què? S'havia jugat a les bitlles? Quan, com i de quina manera? Doncs sí, les bitlles tenien a la nostra vila un arrelament popular molt fort, era un dels entreteniments que més es feien servir per a passar l'estona, especialment les tardes dels diumenges normals de l'any.

Ha estat un exordi, potser una mica llarg, però em sembla que convenient tant per a reflexionar sobre com van les coses com per a copsar la importància d'aquests moviments.

Quan aquesta 'estampa' vegi la llum serem damunt de la Fira, i en el programa de les festes, que són inseparables de la mostra comercial, agrària i industrial que és tota fira, hi podreu veure quelcom del tot inusual en un programa de festes a Cambrils: una exhibició del joc de les bitlles. Per a molta gent suposem que serà una autèntica novetat, però si gratem una mica en la història de l'oci a la nostra vila veurem que aquest és un joc amb una gran tradició, oblidada, sí, però no per això menys autèntica i real. És precisament per fer-ho evident per un costat i per recolzar la seva reinstauració, tal com em vaig comprometre amb el grup organitzador, que m'agradaria fer-ne una mica d'història.

Si volem començar pels seus orígens en l'aspecte general, Joan Amades, en el seu Costumari català, en diu que les bitlles, altrament anomenades `birles' en segons quines comarques, en les cultures clàssiques havien estat un joc "dels preferits de les donzelles, que li donaven un sentit eròtic i l'empraven per saber qui fóra el seu galant i el temps que trigarien a casar-se. Les bitlles equivalien a galants o a anys". I en un altre lloc insisteix en la mateixa idea en dir que "les donzelles de les civilitzacions antigues hi jugaven per saber quin dels galants que elles preferien fora llur marit. Cada una de les nou bitlles personificava un dels fadrins estimats o pretesos... Des de setanta passes de distància tiraven tres bitllots, l'un darrera de l'altre, contra el grup de les nou bitlles dretes, que formaven un grup de tres rengles de tres bitlles cada un. Enmig de la colla hi posaven la bitlla mestre. Del nombre de bitlles que queien i els pretendents que simbolitzaven deduïen quina fóra llur ventura en afers amorosos i amb qui es casarien. Encara avui, tal com es practica el joc, per a guanyar han de caure vuit bitlles i restar-ne només una de dreta... El guany és major si és la bitlla mestre la que no cau". I també diu que "el joc de les bitlles està estès per molts pobles europeus, tant entre homes com entre infants", tot afegint: "Engegar el bitllot per sota la cama té un sentit eròtic molt en consonància amb els fons del joc, com el té també el mot bitllot, emprat per a designar l'estri cònic de fusta usat amb el fi de fer caure les bitlles."

Fins aquí el que ens conta l'Amades sobre els orígens, el significat i la manera de jugar a les bitlles.

I a Cambrils, què? S'havia jugat a les bitlles? Quan, com i de quina manera? Doncs sí, les bitlles tenien a la nostra vila un arrelament popular molt fort, era un dels entreteniments que més es feien servir per a passar l'estona, especialment les tardes dels diumenges normals de l'any. Amb la variant que, contràriament a allò que apunta l'Amades, res tenien que veure les donzelles cambrilenques amb el joc de les bitlles, ja que eren precisament els homes els que portaven el joc.

Jo, en converses casolanes, havia sentit parlar els pares de l'antic joc de les bitlles per a gent gran, però s'havia de puntualitzar la cosa i aclarir quin significat tenia la denominació que sempre s'havia donat al Portal del Joc, que era el Portal (quan hi era, és clar!) que des de la riera donava entrada al carrer de l'Hospital. I certament que, per aclarir coses d'abans, res hi ha més efectiu que una conversa amb Josep Ferré (el Pepito de l'Esperanceta, perquè m'entengueu); ell és un home d'edat avançada i una memòria privilegiada, capaç de donar-te tota mena d'indicis quan es tracta de les coses del poble.

El costum de jugar a les bitlles va durar més que el de jugar a la pilota al Trinquet, però també es va anar perdent gradualment, de manera que abans del 1920 ja no s'hi jugava quasi mai. Llavors la cosa va quedar com un joc per a infants, i s'hi va anar jugant fins els temps de la guerra. Després ja res, i el joc es perdé del tot.

Primer vaig voler saber si es recordava d'haver vist jugar a la pilota al Trinquet. Cal aclarir que el Trinquet era un clos o un espai acotat per a jugar a la pilota, però no en el sentit que hi donem avui, sinó el de jugar a la pilota contra la paret, a l'estil basc. A Cambrils tenim el carrer del Trinquet i, si us hi fixeu una mica, en molts pobles un xic grans i en quasi totes les ciutats hi ha un carrer del Trinquet, ubicat més o menys on abans s'havia fet el joc de la pilota. En Ferré em va dir que sí, i que si bé no es jugava exactament en el carrer que porta aquest nom i que ell no tenia ni idea del que aquest nom significava, sí que es jugava on ara hi ha el passeig d'Albert i es llançava la pilota contra la paret del que era la muralla. Va jugar-s'hi, segons les meves apreciacions, fins aproximadament els anys 1912 o 1915. Ell és de l'any 1901.

Després vam parlar de bitlles i sí, efectivament, va fer la confirmació que el Portal del Joc portava aquesta denominació, perquè davant o al costat del Portal era on es jugava a les bitlles. Era aquest un joc eminentment popular. Es jugava en colles de cinc o sis persones i s'hi jugaven diners, normalment monedes de cinc o deu cèntims per persona, quantitat que s'emportava el guanyador. Segons ens diu el Pepito hi havia vegades que jugaven fins a sis i set colles a la vegada, i ens explica també que l'estri emprat per fer caure les bitlles podia ser un bitllot o també una bola de fusta rodona, és clar, i d'un volum determinat. El costum de jugar a les bitlles va durar més que el de jugar a la pilota al Trinquet, però també es va anar perdent gradualment, de manera que abans del 1920 ja no s'hi jugava quasi mai. Llavors la cosa va quedar com un joc per a infants, i s'hi va anar jugant fins els temps de la guerra. Després ja res, i el joc es perdé del tot.

Per això m'ha semblat adient aquest intent de revifar el joc de les bitlles a Cambrils. Avui a la nostra vila hi ha gent per a tot i, certament, entre tants esports que es practiquen també hi cap el joc de bitlles. Sabem que hi ha grups de bitllaries a Rasquera, Amposta, el Perelló, Flix, la Sènia, Deltebre, Horta de Sant Joan i la Palma d'Ebre. Les jugades d'iniciació que es faran a Cambrils per la Fira aniran a càrrec del Foment Cultural de l'Hospitalet de l'Infant. Tant de bo que aquest gest d'amistat que ens portaran els nostre veïns de municipi sigui el començament d'una nova activitat cultural i esportiva. Més que nova volíem dir renovada.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques