Ahir al vespre, a la Sala Àmbits del Centre Cultural, es va inaugurar l'exposició de pintura "Squilla mantis. La línia en acció" de la reusenca Teresa Felip. En aquesta mostra, que estarà oberta fins el 2 de juliol, l’artista presenta un conjunt de drippings (goteig o pintura vessada) de gran format, sobre paper, fusta i tela.  La galera (Squilla Mantis) és un animal versàtil i enigmàtic. La seva capacitat d’adaptació al medi submarí li permet semblar transparent, de vegades corba de vegades plana. Potent i lluitadora és capaç d'escapar dels seus enemics. Teresa Felip ha dibuixat, de manera sintètica, la forma i moviments d’un conjunt de galeres. Segons va explicar Felip a revistacambrils.cat, "la galera és animal que durant tota la meva vida de professora ha estat molt recurrent en el meu mestratge, té una forma com de cuc però també té moltes potes, molta agressivitat i s'escapa dels seus enemics. El vídeo –que es projecta a l'exposició– l'he fet amb una galera tropical, perquè és més acolorida, més efectiva i més bonic, però la que tenim aquí és més transparent perquè es camufla".

Classes de dibuix al Centre Cultural

Tal com va comentar Teresa Felip –professora de dibuix i catedràtica de l'institut Gabriel Ferrater, però jubilada actualment–, "la galera és un animal molt enigmàtic i jo el feia servir a la classe de dibuix amb els alumnes; la dibuixàvem realista però després fèiem deformacions, fèiem còmics, fèiem servir línia i taca... Dona molt de joc. De fet, va sorgir d'aquestes classes el fer aquesta col·lecció i també del confinament" –on ha tingut més temps per a dedicar-s'hi–. Des de fa uns 10 anys, Teresa Felip acudeix a classes de dibuix al Centre Cultural de Cambrils, classes que es van veure interrompudes per al covid-19. Segons va afegir, "jo venia a dibuixar aquí amb una colla d'artistes de Cambrils. Veníem a classes de dibuix a la nit, amb una model. D'aquí va sorgir la meva idea de dibuixar la model amb el dripping. Vaig participar a un concurs de dibuix internacional i vaig quedar finalista i vaig seguir investigant amb el dripping i vaig fer quatre exposicions a Reus". 

Ús de la tècnica del dripping

La tècnica del dripping –la que ha usat a l'exposició– consisteix en llançar la pintura des d'una determinada alçada i els moviments per dibuixar es fan amb el braç en comptes de fer-los amb la mà. "És menys precís i més impersonal. Fas servir el braç i el cos per dibuixar. T'obliga a tenir molt clar què vols dibuixar perquè és molt immediat ja que la pintura cau –no la pots aturar– i el resultat és diferent, és una línia de pressió; la pintura cau i s'escampa. Aquest punt d'impersonalisme a mi m'agrada. D'altra banda, el resultat de l'obra depèn de la mixtura de la pintura –que normalment la bato amb la batedora perquè agafi untuositat i sigui més elàstica–; també depèn segons la pintura, segons el material de suport –fusta, tela o paper, cartró–. Segons el que xucla queda d'una manera o d'una altra i és jugar amb tots aquests materials. Em dona la possibilitat d'experimentar molt. La gràcia és que jo vaig començar aquí fent el dripping i ara acabo amb aquesta exposició. És com el tancament del cercle; per a mi és molt bonic perquè aquí a Cambrils tenim un grup molt bonic, però per culpa de la covid-19 fa gairebé dos anys que no ens veiem. Però també durant el confinament ho he pogut fer perquè has de tenir molt de temps: embrutes molt, t'hi has de posar, les mides també són difícils, és extenuant...".