Un cop acabat el cicle de cinema solidari, restava encara una última data com a final de curs per la programació d’ACTE, el passat dijous, 10 de juny. La pel·lícula escollida per aquesta ocasió va ser Driveways: L’estiu de Cody, una obra del 2019 del director asiàtic-americà Andrew Ahn. Una peça sobre un drama humà realista, deliberadament lenta però, al mateix temps, amb un to alegre i esperançador, que va aplegar més de 40 persones al cinema Rambla de l'Art per veure-la i comentar-la. Com és habitual, l’esdeveniment va començar amb una petita introducció a la pel·lícula, on es va definir com una obra molt diferent a les mostrades pel cicle solidari, tan intenses. Finalment, desprès de projectar una petita introducció del director, on felicita als actors per una magnífica feina, va donar inici l’obra.

A L’estiu de Cody, Andrew Ahn ens mostra un petit fragment de la vida dels seus protagonistes. Arrel de la mort de la seva germana, Kathy, una jove mare soltera i el seu fill de vuit anys, Cody,  es desplacen fins a la seva casa per vendre-la, però es troben, en arribar, una casa plena fins dalt de brossa i ferralla, testimoni de la síndrome de Diògenes que patia la germana de Kathy i del que la família no en sabia res. Mentrestant la mare es fa càrrec de l'enorme tasca, física i emocional, de tornar habitable la casa amb pocs recursos. En aquest film som testimonis de l’amistat que sorgeix entre el petit Cody i el veí del costat, Del, un ancià veterà de la guerra de Korea. Cody, un nen solitari i que pateix d’ansietat social, troba en l’exmilitar suport emocional i un company comprensiu, al mateix temps que ofereix a Del un refugi de la soledat en la que es veu immers des de la mort de la seva dona i una distracció de les seves reflexions sobre la vellesa i la mort.

Amb un estil deliberadament natural i tranquil, amb llargs silencis i diàlegs que busquen el realisme, Ahn aconsegueix crear una peça que troba drama en la quotidianitat, i que a més l’expressa a través d’una perspectiva dolça i amable, tot i tractar temes com la mort, la pèrdua i les dificultats en els vincles familiars. També cal destacar les actuacions de tots tres protagonistes, que aconsegueixen donar vida a una història senzilla, amb molt pocs personatges i molt poques localitzacions, que acaba triomfant en gran mesura per la química que tots tres tenen al llarg de tota l’obra.

Un cop acabada la pel·lícula, i desprès d’alguns sons de mocadors, va donar inici el debat sobre l’obra. Si bé és cert que una part del públic no es va quedar a comentar, entre aquells que sí ho van fer va sorgir una conversa animada, i amb visions molt diferents sobre els temes que l’obra tracta, que va allargar-se tant com es va poder i on encara van quedar coses al tinter. La sessió es va acabar amb la promesa de tornar al setembre, amb noves obres per gaudir i comentar.