Entrevista a Adam Manyé, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona
 | |
| El cambrilenc Adam Manyé és el nou director dels serveis territorials de Cultura |
Aquesta és la primera vegada que estàs a ladministració pública?
Assumint un càrrec, sí. En pic em vaig treure la carrera, vaig entrar a Cultura a Tarragona i hi vaig estar uns anys dinterí, com a tècnic de normalització, i em vaig treure les oposicions el 1991. És a dir, després del 1991 sempre he treballat a ladministració pública, ja que el 1997 em vaig treure les oposicions deducació. En matèria de direcció, la primera tasca que vaig fer és a linstitut La Mar de la Frau de Cambrils. Aquesta experiència de treballar directament amb persones, primer amb adults fent classes i després amb adolescents a linstitut, mha servit ara, perquè cada dia estàs servint gent: vénen ajuntaments, col·lectius, artistes... i has de guiar-los, acompanyar-los, anar amb ells...
De totes maneres, aquesta vegada toques un àmbit diferent. Quina percepció testà donant això?
És un repte important, mho vaig pensar, no vaig dir que sí automàticament, sobretot perquè tenia un compromís amb linstitut. Quan vaig tenir encarrilat el tema de linstitut i que el projecte no es perdia, que continuava amb aquest tarannà, em vaig decidir i em vaig documentar per veure com funcionaria aquesta tasca nova. Ara mestic adonant que si tho planteges amb passió i amb moltes ganes, hi ha petits èxits que no surten als mitjans però que satisfan molt professionalment. I amb aquesta Direcció Territorial pots fer de pal de paller, de nus i consens entre administracions. Tu estàs al mig, pots acollir i fer damfitrió duna trobada i es poden desbloquejar coses que també satisfan molt.
Les tasques de cultura comprenen molts àmbits, però què és el que et trobes més en el dia a dia?
Hi ha un bloc molt important, que és el de patrimoni. Lavaluació per valorar un patrimoni arquitectònic, arqueològic, etcètera. Aquest és un volum de feina molt gran per sort, perquè al Camp de Tarragona hi ha molt patrimoni. A més, hi ha una tasca que vull fer, que són produccions pròpies, petites incidències que pots fer en el territori, perquè la cultura arribi a tothom. O quan hi hagi el teatre auditori a Cambrils, la dinamització ha de ser fantàstica, aconseguir asseure petites productores de diferents municipis, produir entre tots o fer una entesa. Molt sovint sha primat la producció i poc lexhibició o ha circulat poc.
En casos de la descoberta de patrimoni, per exemple un refugi de la Guerra Civil, recomaneu que es conservi...
Hem de mirar dajuntar cada vegada més el patrimoni amb el turisme. Per exemple en el cas dun poble de costa, shavia pensat que amb el sol i la platja ja tirava endavant, ara sha vist que no. Aquest plus del patrimoni pot servir per oferir-lo al visitant. Hi ha pobles que ho han sabut fer més bé que daltres, perquè de vegades sents alcaldes que la qüestió constructiva els ha posat una bena als ulls i no han vist que un nucli antic, que té una certa gràcia, un encant, resulta molt més valorat que si hi poses edificis nous o estèticament poc pensats.
En línies generals, quines mancances assenyalaries dins de làmbit cultural?
Mhe adonat que potser no sha pensat gaire a llarg termini i sha pensat bastant a curt termini. Si mires com està distribuït el territori, ladministració no ha sabut veure quins i quants equipaments tocaven segons la mitjana de població dels pobles. Això no sha fet, perquè potser no shi ha pensat o perquè cada municipi estava gestionat com estava. No sha fet amb uns certs criteris i està molt descompensat, en un àmbit global.
En aquesta legislatura, sha de fer el pas de posar en marxa la TDT...
El gran repte que tenim és la gestió de la TDT. Necessitem consensos i es buscaran uns grups de treball. Però hi ha problemàtiques molt diverses. Sha de pensar molt bé com es fa això, però crec que una de les virtuts del Departament és que intenta sentir la veu de tothom, perquè tothom es vegi implicat en les decisions que es prenen i en aquest cas està clar que sha danar a una.
Amb aquest nou càrrec, la teva producció literària quedarà estancada?
En principi no té per què quedar-se estancada, els dies són molt llargs... Però com que no sóc escriptor regularment, potser sí que es veurà afectada o sí que sestà veient afectada. Però la poesia és molt mental, i puc anar prenent nota amb una llibreta, com feia abans.
§ EL PERFIL Professor i poeta§ Adam Manyé Sardà va néixer al Morell, però des de fa anys viu a Cambrils. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1990). Entre el 1991 i el 1997 va treballar com a tècnic de normalització lingüística al Consorci per a la Normalització Lingüística i des de lany 1997 sha dedicat a la docència en làmbit de lensenyament secundari. Des del juliol de 2006, fins al nomenament en el nou càrrec, ha estat el director de lIES La Mar de la Frau de Cambrils. És autor de diversos llibres de poesia i narració, entre ells Entre malucs, LN-340, Garites deshabitades o El baobab, la fulla de roure i la lluna de coure (un llibre CD). Ha estat distingit amb els premis literaris Ausiàs March (1993), Marcel Sentís (1996), Pin i Soler (1997) i Miquel de Palol (2002).