Societat

Flama

La Flama del Canigó arriba a Cambrils en un acte, de nou, en format presencial (CONTÉ GALERIA FOTOGRÀFICA)

La recepció de la flama a Cambrils es va fer davant de la torre del Port, un espai que ja es va estrenar l’any passat tot i que en aquella ocasió l’acte va ser gairebé clandestí, motivat per la pandèmia

Per Lluís Rovira i Barenys

Foto de grup dels representants municipals i de les entitats festives que van participar, ahir, a l'arribada de la Flama del Canigó
Foto de grup dels representants municipals i de les entitats festives que van participar, ahir, a l'arribada de la Flama del Canigó | Lluís Rovira i Barenys

La Flama del Canigó va arribar a Cambrils, ahir al vespre, en un acte que va recuperar el públic i la presència dels representants de les entitats festives cambrilenques. Prèviament, una representació dels diables Cagarrieres va anar a Reus a recollir la flama del Canigó i portar-la fins a Cambrils. La recepció de la flama a Cambrils es va fer davant de la torre del Port, un espai que ja es va estrenar l’any passat tot i que en aquella ocasió l’acte va ser gairebé clandestí, motivat per la pandèmia. Aquest acte, a més, encetava la programació festiva de la Festa Major de Sant Pere a Cambrils.

Lectura del manifest i encesa d’espelmes

L’acte es va iniciar amb tota la puntualitat del món, amb la lectura del manifest de la jornada d’enguany, que encarrega Òmnium Cultural, i que enguany ha anat a càrrec de Daniela Grau. El manifest, llegit pels representants de les entitats festives i per representants municipals, va repassar l’origen d’aquesta tradició que va néixer al Castellet de Perpinyà l’any 1964 i que simbolitza “el vincle d’unió de la nostra nació”. El manifest fa un repàs històric al voltant de la flama del Canigó i acaba amb un “Som els Països Catalans, una nació en marxa amb diferents ritmes i un mateix objectiu. Volem els drets i les llibertats de les nacions lliures i independents”.

Després de la lectura del manifest es va fer una encesa d’espelmes com a record a les víctimes de la Covid-19. Finalment, es van tirar quatre coets i el punt i final el van posar els timbalers dels Cagarrieres.

Més tard, al parc del Pescador i en un espai ben delimitat i amb accés controlat, hi va haver concert i ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Tarragona i amb els Amics de la Sardana de Cambrils.

Missatge de la Flama del Canigó 2021

Benvolguts connacionals,
Amb la Flama que ens arriba del Canigó encendrem aquesta nit de sant Joan, focs, fogueres i falles arreu dels Països Catalans. La Flama és el vincle d’unió de la nostra nació!

El 1964 va ser encesa al Castellet de Perpinyà, presó on van ser torturats els resistents nord-catalans a l’annexió francesa. Segons l’escriptor valencià Alfons Llorenç, el Castellet és «sagrat… santificat pels suplicis infligits…és cor, altar i llar amb la llum… de la pàtria…». La Flama hi roman tot l’any. Per sant Joan és pujada i regenerada a la pica del Canigó. La Flama és memòria viva! Pertany al patrimoni immaterial dels Països Catalans! No la deixem apagar-se!
El 23 de juny del 1966 la frontera francoespanyola que esquartera la nostra nació des del 1659 va ser simbòlicament esborrada. Dos nord-catalans precursors, independentistes i a l’encop federalistes europeus, Josep Deloncle i Gilbert Grau, van portar la Flama al Coll d’Ares amb
l’activa complicitat de compatriotes d’Osona i del Ripollès mobilitzats pel vigatà Martí Cassany. Amb una sardana, discursos abrandats, i pals fronterers aixecats, la Flama desentenebrà la llarga nit franquista. Que ahir com avui ens il·lumini en la foscor de la repressió i conhorti els nostres compatriotes exiliats, empresonats i encausats! La Flama és record del passat. Arrela al llegat vinculat al Canigó dels insignes pares de la Pàtria, l’abat Oliba i Jacint Verdaguer. La Flama vertebra també el futur dels Països Catalans. El 2008 el president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, en rebre-la davant d’un centenar de persones, va demanar «coratge i determinació» perquè en el futur «quan es parli dels Països Catalans no es faci com un acte de resistència, sinó de normalitat».
Amb la Flama volem poder reivindicar, per fi amb normalitat, el que som i el que volem.
Som: «els Països Catalans, una nació en marxa amb diferents ritmes i un mateix objectiu».
Volem els drets i les llibertats de les nacions lliures i independents.
Visca la Flama del Canigó! Visca sant Joan Festa nacional dels Països Catalans! Visca la Confederació catalana! Visca Catalunya!

Daniela Grau
23 de juny del 2021

Comenta aquest article

Galeries relacionades