L'any 1969, l'Escola d'Estudis Medievals de l'Institut Jerónimo Zurita del Consell Superior d'Investigacions Científiques va editar una obra en dos volums del professor Josep M. Font i Rius. En ella es recullen les còpies d'una gran majoria de les cartes de població i franquícies dels pobles de Catalunya i, entre elles, les de Cambrils. És una obra prou interessant, tant per a estudiosos i tècnics com per al lector mig amb afició al tema històric; potser per a aquest té la pega que la transcripció de documents està feta en el llatí original i es precisa la corresponent traducció.

Set són els documents referents a Cambrils que Font i Rius copia en la seva obra. En farem un breu resum de la motivació i aportarem també la data del seu lliurament i el número de relació en què els posa l'autor.

91.— 3 de setembre de 1152; donació del lloc de Cambrils, en el territori de Tarragona, atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, a favor de Ponç de Regomir. El donatari havia d'edificar una torre i fortalesa i seria el posseïdor en plena propietat de la meitat del seu terme, per repoblar-lo. El comte es reserva la repoblació de l'altra meitat.

96.— 14 de setembre de 1154; donació atorgada pel príncep Robert a Bertran, de la vila de Cambrils, per repoblar-la.

97.— 5 de febrer de 1155; carta de població atorgada per Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, als habitants de Cambrils. Es concedeix la lliure propietat de cases i terres, sense cens ni `usatico' de cap classe, llevat de delmes i primícies, i es reté la fidelitat, la justícia i els forns.

157.— Desembre de 1178; carta de població atorgada pel rei Alfons I als habitants de Cambrils. Els fa donació del terme, les fites del qual assenyala, a excepció d'unes terres al terme de Botarell, donades a Bernat Marcús.

175.— Gener del 1184; donació del lloc de Cambrils efectuada pel rei Alfons I a favor de Berenguer de Cambrils i la seva descendència, per fortificar-lo i repoblar-lo. Concedeix també a Berenguer una participació en el domini senyorial del lloc. També li fa donació en alou i baix la seva fidelitat de totes les terres del seu terme, i es reserva mitja dominicatura a la part de Riudecanyes.

221.— 31 de maig de 1206; privilegi atorgat pel rei Pere I als habitants de Cambrils. Els confirma la carta de població concedida pel comte Ramon Berenguer IV (document 97) i es compromet a no contravenir-la en cap punt. Els promet, a l'ensems, no vendre ni desfer-se de la vila per cap causa ni títol. Concedeix la seva protecció i seguretat als concurrents al mercat i a tots els seus béns i els dóna garantia contra tota acció privada.

311.— 11 d'agost de 1263; autorització del rei Jaume I al veïnat de Cambrils per no canviar l'emplaçament del poble. Els absol del jurament fet pels cambrilencs d'edificar la vila en un altre lloc. El sobirà rep, per tal concessió, una certa suma de diners.

Malauradament, tots els originals d'aquests documents estan perduts per sempre. Els dels 157, 175 i 221 varen estar a l'Arxiu Municipal de Cambrils, creiem, fins fa noranta-nou anys; la nit del 14 de juliol de 1874 entraven a Cambrils les tropes carlines, que cremaren l'arxiu i que van fer perdre aquesta valuosíssima documentació.

Dels documents 97, 157, 175, 221 i 311 existeixen còpies dels segles XIII, XIV i XV a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, de Barcelona, i dels 97, 157, 221 i 311, còpies del segle XVIII en el "Llibre de capbreus" de Scala Dei de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Cambrils, gràcies a Déu, encara conservat.

I del 91, el més antic, n'existeix un trasllat antiquíssim, gairebé de l'època, efectuat el 13 de gener de 1171 per Pere de Carron, a l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, del qual, en una visita que vaig fer personalment a aquest important centre madrileny l'octubre passat, vaig poder portar-ne una xerocòpia.

Crec que a Font i Rius cal agrair-li, més que la transcripció dels documents, molts dels quals ja coneixíem per altres referències, el fet de donar-nos les pistes per saber on es troben les còpies esmentades i d'altres que no hem exposat per no allargar massa aquest treball. Sempre és bo i útil saber-ho.