El Consell de Ministres va aprovar, ahir, el text definitiu del projecte de Llei de Memòria Democràtica que portarà al Congrés. Aquesta proposta de nova norma arriba 14 anys després de l'aprovació de l'anterior, l'any 2007, aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El nou text es presenta amb l'objectiu de corregir alguns dels dèficits del text anterior amb una doble finalitat: per un costat, la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria històrica i, per altra banda, el reconeixement a aquelles persones que van ser perseguides i van patir la violència durant el període comprès entre el 18 de juliol de 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista. L'objectiu és promoure la reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal, familiar i col·lectiva.

Principals propostes de la nova Llei de Memòria Democràtica: Nul·litat de condemnes, exhumacions i banc d'ADN o la retirada de símbols

La proposta de Llei de Memòria Democràtica presenta els següents punts: l'ensenyament de la repressió franquista –amb l'actualització de tots els continguts curriculars–; la nul·litat de les condemnes –la Llei de 2007 va declarar il·legítims els tribunals franquistes però no va anul·lar les sentències que havia imposat–; exhumacions, cens i banc d'ADN –el Govern pretén involucrar totes les administracions en la localització i apertura de foses, així com l'elaboració d'un cens oficial de víctimes i un banc d'ADN–; un Fiscal especialitzat per impulsar investigacions –es crearà la figura del fiscal de sala de drets humans i memòria democràtica per tal que es pugui conèixer la veritat de les víctimes–; l'extinció de la Fundació Franco; i la retirada de símbols i sancions –la Llei de 2007 només recollia un sol article sobre simbologia franquista i ara en seran set i es proposen multes d'entre 200 i 150.000 euros segons la gravetat de la sanció– i retirada de títols nobiliaris concedits entre 1948 i 1978.

La nova norma també regula els llocs de Memòria Democràtica i resignifica el Valle de los Caídos. Declara extingida la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos i elimina el poder que els frares conserven en el recinte. D'altra banda, el Govern de l'Estat aprovarà un Reial Decret –en paral·lel a la tramitació parlamentària de la llei– amb el què es regularà el marc jurídic aplicable al Valle de los Caídos, que determinarà la seva organització, funcionament i règim patrimonial. Amb l'entrada en vigor de la nova, la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos deixarà de percebre els 340.000 euros que cada any rebia de Patrimoni Nacional. La congregació benedictina no tindrà cap competència sobre el recinte tot i que la seva sortida definitiva queda pendent d'una negociació entre el Govern i l'Església Catòlica.

Proposta per a crear un Espai Memorial al Cementiri Parroquial de Cambrils i dignificar la fossa comuna de la Guerra Civil

A Cambrils, el 29 de març de 2019, el ple de l'Ajuntament de Cambrils aprovava –per unanimitat– una moció en record als cambrilencs represaliats pel franquisme. La moció, impulsada per la Revista Cambrils i el Casal popular El Polvorí, es presentava amb motiu del 80 aniversari del final de la Guerra civil. El text presentat proposava que, en compliment de l’article 54 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, s'ampliés la senyalització i es dignifiquessin els Espais de la Guerra Civil a Cambrils més enllà de la Ruta ja senyalitzada al Barri Antic de Cambrils, "per a donar a conèixer als seus nombrosos visitants, el seu ús durant la Guerra Civil com és el cas del Parc Samà, el Castell de Vilafortuny, l’Estació de Ferrocarril i el Port de Cambrils".

Per això, la moció també proposava la creació d’un Espai Memorial al Cementiri Parroquial de Cambrils que permetés la dignificació de la fossa comuna allí documentada amb 10 dones i 311 homes enterrats durant la Guerra Civil majoritàriament provinents de l’Hospital de Sang de Cambrils. Des d’aleshores no s’ha portat a terme la nova senyalització de l’espai al cementiri i segons ha pogut saber revistacambrils.cat de fonts municipals "s'està mirant, s'està estudiant la proposta i s'impulsarà quan es disposin dels recursos econòmics necessaris". La intenció és fer-ho possible i hi ha interès en dur a terme aquesta dignificació i senyalització de la fossa comuna del cementiri.

Familiars de víctimes de bombardejos a Cambrils busquen on van ser enterrades

Relacionat amb aquest tema, Revista Cambrils va rebre, fa uns mesos, una petició d’un besnet de Rosa Montblanch Surelles (Terrassa) que, amb 23 anys, el 30 de juliol de 1938 va ser víctima dels bombardejos de l’aviació nazi produïts a l’estació de ferrocarril i que volia saber el lloc on era enterrada. El lector havia consultat la Revista Cambrils arran del reportatge “Cambrils sota les bombes”.