Estampes cambrilenques / Juliol de 1987

La recent devaluació del fons documental de la nostra vila amb l'eliminació de part de l'Arxiu del Jutjat de Pau, que tanta polèmica va originar en els diferents mitjans de comunicació i de tanta repercussió en els ambients culturals locals, m'ha fet fixar (amb més interès del que hauria posat si no s'hagués esdevingut aquest fet) en part de les conclusions que, fruit de les I Jornades d'Arxivística de Catalunya, s'han fet públiques aquests darrers dies. Aquestes Jornades celebrades a Ribes de Freser han reunit 138 arxivers de tota Catalunya, que han treballat a fons la problemàtica dels nostres arxius mitjançant l'intercanvi d'experiències i l'estudi dels sistemes tècnics, tot pensant, com diu el comunicat final, en "organitzar en un futur, unes segones Jornades amb una temàtica tècnica més completa, concreta i pràctica, per tal de consolidar els avenços experimentats en els debats teòrics".

El que cal primer és una mentalització de les persones i de les institucions pel que fa a la real importància que tenen els nostres arxius per a la cultura local en tant que són els conservadors, en bona part, de la història del poble i també de l'evolució dels costums, de les maneres de fer, de les lleis de la convivència, de les formes de viure i de les relacions veïnals

Perquè les creiem d'interès per la nostra vila, transcrivim les quatre primeres conclusions, de les nou de què consta el document fet públic per aquesta trobada d'arxivers de Catalunya:

I.— Actualment resta molta feina a fer als arxius catalans. D'ençà del restabliment de la democràcia i de l'autogovern s'ha aconseguit una millora substancial, tot i que el llast que arrossega és, encara, molt fort, i cal esmerçar-hi molts recursos humans i econòmics.

II.— Es fa evident la manca d'estudis de base. Una dècada després del Congrés de Cultura Catalana no existeix un cens dels arxius de Catalunya. Per tant, difícilment es pot portar a terme una política arxivística adequada i eficaç sobre la base de la ignorància de la realitat dels arxius del nostre país.

III.— Cal persistir en els esforços per tal de sensibilitzar les institucions i la societat en la necessitat de la conservació del patrimoni documental, sense el qual és impossible de reeixir en l'estudi rigorós i professional del passat i del present.

IV.— ...S'ha de tendir a potenciar la formació d'arxivers com a responsables del patrimoni documental històric i del que actualment s'està generant arreu.

Certament, el que cal primer és una mentalització de les persones i de les institucions pel que fa a la real importància que tenen els nostres arxius per a la cultura local en tant que són els conservadors, en bona part, de la història del poble i també de l'evolució dels costums, de les maneres de fer, de les lleis de la convivència, de les formes de viure i de les relacions veïnals. I aquesta mentalització, bàsica per emprendre una bona política arxivística, és difícil perquè els arxius són una 'cosa' discreta, que no crida l'atenció més que a quatre guillats, que estan amagats i que, com que s'han de menester molt poc, la majoria de la gent ni en coneix l'existència. Per això la seva conservació i dignificació seran sempre obra d'algun il·luminat quixotesc, perquè aquesta tasca, políticament, és ben poc gratificant, ja que la immensa majoria del poble 'del montón' preferirà que els diners es gastin en quelcom més espectacular i d'un ús més tangible. Però això no vol dir que això sigui així.

La importància dels arxius de Cambrils és relativa. Si la comparem amb un Arxiu Nacional a Madrid o amb el de la Corona d'Aragó a Barcelona, és minsa. No es poden fer comparacions d'aquest tipus. Però a nivell local són importantíssims. En aquells hi ha 'emmagatzemada' tota la història de l'Estat o la dels Països Catalans; en els nostres, bona part de la història local, i per als cambrilencs això val molt i cal conservar-ho en condicions, i fins i tot acaronar-ho amb afecte.

Fa anys, en aquestes mateixes pàgines vaig publicar un inventari, no pas del tot exhaustiu, ni de bon tros, però sí vàlid per donar una idea del contingut més o menys global dels arxius municipal, parroquial de Santa Maria (el de Sant Pere, menys important per més nou, va ser destruït l'any 1936) i del Jutjat de Pau. La seva importància real es descobriria quan es fes un estudi professionalitzat i ben detallat dels llibres i dels lligalls, que jo mai, per manca de temps i de tècnica, no m'he atrevit a fer, especialment quant al contingut de les dotzenes de lligalls que es conserven, especialment a l'Arxiu Municipal.

Jo demanaria, senzillament però amb insistència i amb tot l'interès, una major cura dels nostres arxius, d'una manera especial de l'Arxiu Municipal que és, sens dubte, el més important en nombre de documents i en la vàlua d'aquests. Cal mentalitzar-se que els diners que es puguin gastar en la seva protecció i condicionament no són mal gastats, ni la despesa és inútil.

Coneixem prou bé la manca d'espai a la Casa de la Vila, però per a totes les dependències s'ha habilitat el lloc adient, se les ha dotat d'un mínim de presentació i de dignitat, mentre l'arxiu va d'Herodes a Pilat, i em temo que en cada bugada es va perdent un llençolet. Vetllem pels nostres arxius. Cal conservar-los perquè el present i el futur estan molt més lligats del que ens pensem amb el passat.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques