Article publicat a Revista Cambrils el mes d'agost de 1954
Mas d'en Bosc
Agost de 1954 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Agost de 1954
Malgrat que es coneix molt poca cosa que faci referència a aquesta antiga església, es pot suposar que indiscutiblement haurà representat un paper importantíssim en la història de Cambrils.
La parròquia de Vilafortuny abastava una gran extensió de territori, ja que la jurisdicció arribava des de la part nord de Mas Calbó fins més enllà de Salou
De la història, només se'n sap que va ser fundada com a parròquia amb el nom de Santa Maria de Vilafortuny, nom amb el qual és coneguda avui oficialment, probablement cap a mitjan segle XII i dedicada, des del primer moment, a l'Assumpció de la Mare de Déu.
La parròquia de Vilafortuny abastava una gran extensió de territori, ja que la jurisdicció arribava des de la part nord de Mas Calbó fins més enllà de Salou. La seva església, Santa Maria del Mar —avui parròquia—, no era res més que una vicaria de la parròquia de Vilafortuny.
Va continuar així fins el segle XVI, quan, amb motiu del concili de Trento, on es va decretar la fundació dels seminaris, ja que llavors els aspirants a sacerdot feien la carrera a les universitats civils, l'arquebisbe de Tarragona va dissoldre la parròquia junt amb altres de l'Arquebisbat, i en va vendre els béns per a la construcció del Seminari Pontifici. Aleshores, Salou va passar a la vicaria de Vila-seca i Vilafortuny a la de Cambrils.
No obstant això, sempre s'hi han celebrat els cultes divins i sempre s'hi ha celebrat, i encara es fa amb molta solemnitat, la festa de la seva titular i patrona, el dia 15 d'agost.
El senyor Serra i Dalmau afirma en el seu llibre, que s'ha citat tantes vegades en aquestes cròniques, l'existència d'una pedra situada damunt de la porta d'un dels horts o corrals, la qual portava inscrita la data de 1199. Si aquesta afirmació fos exacta, seria la confirmació més clara de la nostra apreciació sobre la fundació de la parròquia en el segle XII. He de deixar clar, malgrat tot, que jo no he trobat cap vestigi d'aquesta pedra, malgrat que he examinat molt detingudament el poc que queda sencer de la masia, com els horts i corrals que ja hem anomenat.
Actualment es conserva tot tal com era al principi del segle, deixant de banda els estralls que va causar la revolució passada en l'església, on també va portar la seva fúria.
El mas es troba en un estat ruïnós, així com les parets que tancaven les antigues dependències, basses i horts. El cementiri, a la dreta de l'església, conserva les despulles dels antics feligresos. Han restaurat l'església senzillament però amb gust, gràcies al reconegut zel del nostre compatrici mossèn Simó Vallverdú i Teixell. Cal dir finalment que hi ha enterrat el Sr. Joaquim Roca i Cornet (1804-1873), il·lustre escriptor, col·laborador de l'insigne filòsof vigatà Jaume Balmes en la revista "La Civilización", de la qual va escriure quasi la tercera part, com també periodista distingit i savi literat, antic propietari del casal i les finques.