Article publicat a Revista Cambrils el mes d'agost de 1972
El Dr. Frias ha mort (agost 1972)
Agost de 1972 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Agost de 1972
La ràdio i la premsa ens van portar la trista notícia. El doctor Alexandre Frias i Roig havia mort a la veïna ciutat de Reus el passat dia 26 de febrer de 1972.
Cambrils s'ha dolgut molt de la mort del metge bo, extremadament afectuós, simpàtic i franc, puericultor eminent i treballador abnegat i incansable.
I, a mi particularment, m'ha dolgut a l'ànima la desaparició definitiva de l'insigne home de ciència amb qui, ho confesso amb tot l'orgull, em lligava una amistat noble i sincera, el vincle d'unió de la qual era l'amor apassionat que sentíem ambdós per Cambrils.
El doctor Frias estimava Cambrils entranyablement. No era cambrilenc, però descendia de Cambrils (ho era la seva àvia per part de mare, la senyora Fontanilles) i havia passat temporades llargues a Cambrils, sobretot de jove
Tantes vegades com l'havia anat a veure en aquell despatx acollidor del número 1 del raval de Sant Pere, m'havia acollit amb una benevolència i un interès totalment immerescuts. I allí ens embrancàvem en converses i sortien els temes del passat i del futur de Cambrils. Recordo un dia en concret: "Que porta molta pressa, amic Salceda?; anirem fins a l'hospital de Sant Joan i li ensenyaré el retrat d'en Gimbernat que he de fer posar allí". I vam traspassar de punta a punta tot Reus per ensenyar-me, a l'hospital, el retrat del gran científic cambrilenc, per qui sentia una apassionada admiració. I a la seva habitació, del mateix hospital, em va presentar el seu il·lustre autor, l'artista senyor Vinyes (q.e.p.d.), que ja estava molt vell i malalt aleshores. "Llàstima que ja no pugui treballar perquè pensava encarregar-li un retrat d'en Gimbernat i del senyor cardenal, per regalar-los a l'Ajuntament de Cambrils per tal que els posessin al saló de sessions". I quan li vaig parlar de la campanya que pensava fer per a la creació d'un monument a Gimbernat, em va contestar ràpidament i rotund: "És un deure de Cambrils i l'ajudaré en el que pugui. Cambrils encara no s'ha adonat prou de qui va ser Gimbernat, ni de la transcendència de la seva figura i de la seva obra en la medicina espanyola. És una glòria nacional i, per tant, una gran glòria per a Cambrils, la seva pàtria".
Això va ser quan va escriure l'article de què es va parlar tant, on donava suport a la meva petició, que va aparèixer en aquestes mateixes pàgines el novembre de 1957 ("Cambrils", núm. 51). Quin suport tan gran ha perdut la causa del monument a Gimbernat, amb la mort del doctor Frias!
M'havia ensenyat biografies diferents de Gimbernat, algunes exhaustives, i clixés i gravats antics. I me'n va regalar alguns, així com una curiosa fotografia del desaparegut cardenal cambrilenc. Tot això ho guardo com si fos or.
El doctor Frias estimava Cambrils entranyablement. No era cambrilenc, però descendia de Cambrils (ho era la seva àvia per part de mare, la senyora Fontanilles) i havia passat temporades llargues a Cambrils, sobretot de jove. Tenia una devoció profunda per la Mare de Déu del Camí i l'última vegada que va ser a la nostra vila va ser el 8 de setembre passat, amb motiu de la inauguració de les millores notables que s'han fet al santuari marià.
La seva biografia, densa i curulla, allargaria massa aquest treball. Només direm que havia nascut a Reus el 20 d'agost de 1878. Es llicencià en Medicina i Cirurgia el 1902 i el 1909 va acabar la carrera de Magisteri. El 1913 es va doctorar en Medicina i el 1918 va presentar la tesi, qualificada amb un excel·lent. Va visitar diferents països centreeuropeus en viatge d'estudis i se'l va nomenar per a càrrecs importants. També va assistir i va formar part de les juntes de diversos congressos i assemblees mèdiques nacionals i estrangers, i tenia diverses condecoracions.
La seva vida, dedicada quasi completament a tenir cura dels nens, el va fer esdevenir una primeríssima autoritat en matèria de puericultura, i va fundar i atendre diferents institucions d'aquest caire, especialment l'Institut de Puericultura de Reus.
A títol pòstum, l'Ajuntament d'aquesta ciutat ha acordat col·locar el retrat del doctor Frias a la galeria de reusencs il·lustres i hi ha hagut peticions perquè es doni el seu nom a un carrer, i fins i tot s'ha sol·licitat l'erecció d'un monument a la seva memòria.
En pau reposi l'insigne home de ciència, bo i afable com un nen, amb qui tan acostumat estava a tractar, i, al cel rebi l'humil homenatge de "Cambrils", tan mal expressat com profundament sentit, per aquest pobre cronista que té el gran honor d'haver-se vist honorat amb la seva amistat.