Estampes cambrilenques / Agost de 1991

Hi ha festes amb una clara connotació de signe religiós i que tenen a la vegada un importantíssim arrelament popular. Aquesta diada del 15 d'agost és una de les més característiques en aquest sentit. Una gran festa universal, que té, però, uns trets propis segons el lloc del món on se celebra. A més, és una festa plena de contradiccions en la seva història: la creença en l'Assumpció de la Mare de Déu al cel en cos i ànima i la festa que ho celebra són antiquíssimes, i entre les festes de la Mare de Déu és aquesta, segurament, la més vella. Sembla que ja va ser proposada en el Concili d'Efes, l'any 431; a Roma ja era celebrada el segle VII i el papa Lleó IV, l'any 847, ja va concedir-li Vigília i Octava, que era la més gran prerrogativa litúrgica de l'Església fins el Concili Vaticà II. Fixeu-vos que ni el govern espanyol, que ha triat, remenat i canviat bona part de les festes laborals coincidents amb festivitats religioses, aquesta de l'Assumpció mai no ha intentat de suprimir-la.

Un dels costums més antics era el de posar la llitera amb una imatge de la Mare de Déu jacent (amortallada) que, a la nostra terra i abans de la massiva destrucció de l'estiu de 1936, no mancava en cap de les esglésies importants, tampoc a la parròquia de Santa Maria de Cambrils; després de 1939 la imatge ja no es tornà a recuperar

Bona part del contrasentit està en el fet que, tot i essent la creença assumpcionista i la celebració de la festa tan antigues, no va ser fins els nostres dies que el papa Pius XII, de novembre de 1950, va definir-la solemnement com dogma de fe de la doctrina catòlica. I és que la Bíblia, en cap dels llibres del Nou Testament, no parla en absolut de l'Assumpció de Maria, i ha hagut de ser la tradició de la doctrina exposada oralment la que ha transmès a través de dotzenes de generacions de cristians la creença en el misteri assumpcionista, recollit bellíssimament, això sí, en la literatura apòcrifa neotestamentària o, més tard, però en èpoques també molt reculades, en els Misteris d'Elx o en el més proper a nosaltres de la Selva del Camp, on es presenta en forma escènica, amb diàlegs literàriament esplèndids i acompanyament musical adequat, el tema de la Dormició o Assumpció de la Mare de Déu.

En el recull "Apòcrifs del Nou Testament", en la introducció del que es titula "Trànsit i Assumpció de Santa Maria", es parla dels diversos textos (unes quantes obres) que sobre el misteri existeixen als segles IV i V, escrits en llengües ben diverses: grec, llatí, etiòpic, àrab, armeni, copte, siríac, eslau i irlandès. Per tant, és incontestable que posseïm un text assumpcionista i difós àmpliament en una data ben primerenca (segle V).

La doctrina assumpcionista, doncs, si bé no està justificada per l'Escriptura, sí que ho està per la tradició multisecular, i quasi podríem dir que apostòlica, antiquíssima i venerable com la que més.

El patronatge de Santa Maria Assumpta sobre l'antiga parròquia de Vilafortuny tenia com a seu la vella església de Mas d'en Bosc. Allí mai no mancaven la Missa de Comunió general, l'ofici cantat amb sermó de Festa Major i a la tarda el rosari i la processó. També a la tarda eren costum les sardanes i una vetllada musical o teatral, i la festa es tancava amb uns quants coets voladors.

Aquesta és la història considerada globalment, universalment. A Cambrils, però, també la festa de la Mare de Déu d'Agost té la seva pròpia història de segles, i amb unes característiques ben definides, si bé conservant uns lligams ben estrets amb la pròpia manera de celebrar-la en molts pobles de Catalunya. Un dels costums més antics era el de posar la llitera amb una imatge de la Mare de Déu jacent (amortallada) que, a la nostra terra i abans de la massiva destrucció de l'estiu de 1936, no mancava en cap de les esglésies importants, tampoc a la parròquia de Santa Maria de Cambrils; després de 1939 la imatge ja no es tornà a recuperar. Aquesta llitera era posada al mig de les esglésies o del creuer, envoltada de flors i ciris, i davant del qual es posava un altar portàtil en el qual es deien les misses d'aquesta solemnitat mariana. A Cambrils fins i tot, segons jo sentia contar als meus avis, es feia una processó la tarda del 15 d'agost amb aquesta imatge jacent de la Mare de Déu, costum que es va perdre perquè l'assistència va arribar a ser minsa, atès que en plena canícula hom tenia peresa de mudar-se per anar a la processó i preferia anar a passar la festa sota un bon pinar.

Però Cambrils, fins no fa massa anys, tenia un altre motiu per celebrar amb solemnitat la festa de la Mare de Déu d'Agost. Era el patronatge de Santa Maria Assumpta sobre l'antiga parròquia de Vilafortuny que tenia com a seu la vella església de Mas d'en Bosc. Allí mai no mancaven la Missa de Comunió general, l'ofici cantat amb sermó de Festa Major i a la tarda el rosari i la processó. També a la tarda eren costum les sardanes i una vetllada musical o teatral, i la festa es tancava amb uns quants coets voladors.

Històricament, tots sabem que Vilafortuny existia paral·lelament amb Cambrils des de la meitat del segle XII, però, mentre la nostra vila es va anar engrandint tot fent-se forta, Vilafortuny es va quedar com un nucli rural amb masies escampades pel seu terme i el castell que li donava caràcter, juntament amb els habitatges del servei i dels mitgers de les terres. Vilafortuny va passar a formar part del terme municipal de Cambrils quasi a la meitat del segle passat. La jurisdicció parroquial de Santa Maria de Vilafortuny també va sofrir canvis amb el temps i la mateixa església va canviar de lloc, ja que l'antiga era més acostada a la mar i potser també més a prop de l'antic terme de Barenys, en el lloc que ocupa avui Salou. L'església va ser assaltada, robada i malmesa diferents vegades pels pirates barbarescs i, pràcticament, va haver de ser abandonada sobre l'any 1575.

Per ordre de l'arquebisbe, i per no deixar sense església la feligresia, es va bastir poc després l'actual església de Mas d'en Bosc, expressament allunyada uns dos quilòmetres de la costa perquè no resultés tan a mà el seu saqueig per part dels muslims. Provinent de l'església vella es va salvar una imatge de la Mare de Déu del segle XIV, actualment conservada en el Museu Arxidiocesà de Tarragona. Es tracta d'una imatge de 95 cm ( 43 cm de fusta d'àlber tallada, argentada i policromada, que no fa massa anys va ser exposada a Cambrils.

Segons els historiadors Trens i Liaño, que en van fer una acurada descripció, és una imatge asseguda, buida pel darrera. Posa la mà esquerra a l'espatlla del Fill, que seu sobre el genoll del mateix costat. Vesteix una túnica vermella amb motius florals molt senzills. Sembla que aquest mantell hauria tingut una tonalitat daurada obtinguda mitjançant l'aplicació directa d'una fina làmina d'argent colrat, avui ennegrit per l'acció de la humitat. Un vel blau cobreix el seu cap, sota la corona reial, vorejat de negre i vermell. El rostre és afable, els ulls esquinçats i suau el somriure. Sosté amb la mà dreta un objecte esfèric, que té buidada la part superior. No es pot apreciar si es tracta de la bola del món o bé d'una fruita rodona, ja que la policromia original, vermella i negra, apareix pel darrera, sota les nombroses capes de pintura més moderna.

El Nen, també de vermell, duu els peus nus, no porta corona i beneeix amb la dreta mostrant, somrient, un petit llibre tancat.

És, encara que no tota ni de bon tros, la història de la Mare de Déu d'Agost en els seus vessants general i cambrilenc.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques