Les sectes i com aquestes controlen els seus adeptes. Aquest és el punt de partida de la novel·la No Anireu al Paradís, de Llivià, el pseudònim literari d'un cambrilenc que acaba de publicar el seu primer llibre de ficció. A través del tema principal del fanatisme i la devoció que desperten les sectes entre els seus seguidors, l'autor explora al relat altres temes vitals com són el pas de l'edat infantil a l'adulta, la repressió de la identitat sexual o la llibertat. Amb tot, No Anireu al Paradís es mou entre el misteri, l'acció i la reflexió per repensar com, en ple segle XXI, encara és possible que existeixin maneres de controlar la consciència i el comportament de certs individus impregnant-los de por i culpa.

Llivià explica que va començar a plantejar la història perquè el sectarisme és un dels temes que més li interessen i el volia explorar en narrativa de ficció. El procés creatiu de la novel·la va implicar investigar a diverses revistes científiques de psiquiatria els efectes nocius sobre la salut mental que poden tenir els qui es desvien de les sectes cristianes, posant també el focus sobre el col·lectiu LGTBI, especialment vulnerable en aquest àmbit. L'autor va començar a escriure el llibre aquest mes de març, després de crear els personatges i les seves motivacions i de pensar-ne els conflictes centrals, i finalment ha vist la llum a principis d'aquest mes d'agost.

Una adolescent de 13 anys membre d'una secta cristiana fonamentalista, protagonista de la història

No Anireu al Paradís es construeix a partir de la història d'una noia de 13 anys que forma part d'una secta cristiana fonamentalista. La Clara Barenys és el fil conductor i, a través d'ella, es narra com els personatges que l'envolten es relacionen amb ella i entre ells. La novel·la s'estructura en 12 capítols, coincidint amb els 12 dies en els quals ocorre la narració, que estan explicats de manera no lineal per sorprendre més al lector. A més, la història se situa a llocs emblemàtics de la província de Tarragona, com Reus, Prades, Pratdip i l'Ametlla de Mar.

Llivià se n'ha fet càrrec de tot el procés de publicació de la novel·la, ja que ha optat per autopublicar-la i treure-la a la venta a través de les plataformes Amazon i Lulu, tant en format físic com electrònic. Comenta que ha triat aquesta opció perquè volia "arribar al màxim de gent possible" i per "controlar qui la llegiria", i també se n'ha encarregat de maquetar-la, dissenyar-ne les il·lustracions interiors i crear-ne el vídeo promocional. D'altra banda, el llibre està firmat amb aquest pseudònim perquè el cambrilenc, que és professor universitari, vol crear-se un perfil literari per separar-lo del professional.

Un llibre per repensar el paper de la religió avui en dia

L'autor també assenyala que no li agraden "les novel·les moralistes que volen adoctrinar". Per això, No Anireu al Paradís és un relat que convida a la reflexió, després d'exposar un conjunt de fets ficticis però sempre inspirats per la realitat. "No és una crítica frontal a la religió, sinó a la seva aplicació estricta i a les pràctiques de control", afirma. "Com encara podem regir el nostre codi ètic i moral en base a un llibre antiguíssim?", es qüestiona Llivià. El llibre també té forces elements de violència física i mental, així com un component eròtic i sexual i diverses referències religioses. De la mateixa manera, a la novel·la hi té molta presència el tema del cristianisme i l'homosexualitat, les conseqüències que els membres de les sectes poden patir per expressar lliurement la seva identitat i s'hi plantegen els efectes nocius de les drogues psicodèliques.

"La meva il·lusió és que, algun dia, la Clara de veritat em digui que ha llegit la meva novel·la", expressa l'autor. I, sense anar tan lluny, el seu objectiu és que "signifiqui alguna cosa per algú, formi part o no d'una secta, que marqui la diferència". Malgrat de primeres pugui semblar aquest tema ens és llunyà, assegura que a No Anireu al Paradís "tothom pot veure-s'hi reflectit", perquè posa sobre la taula temes transversals que afecten al conjunt de la societat i, sovint, són l'origen dels grans problemes actuals del món.