Estampes cambrilenques / Agost-setembre de 1956

Hi ha una íntima vinculació entre la imatge de Ntra. Sra. de Gràcia i el santuari del Camí, ja que ben bé durant dos segles s'ha venerat l'esmentada imatge en el nostre magnífic santuari.

Realment la història i la devoció a la Mare de Déu de Gràcia són molt antigues a Cambrils, essent l'esmentada devoció introduïda a la nostra vila pels ermitans de Sant Agustí (molt afectes a l'esmentada advocació mariana) cap a l'any 1592, data en què, segons sembla, es va fundar el convent que, fins a finals del segle XVII, hi va haver a la part de la riera que toca amb el raval de Gràcia, i que abans s'anomenava Nostra Senyora de Gràcia; era provincial de l'Orde Agustina el reverent mossèn Pere Gaspar de Saona.

Allí ja hi havia, abans de l'arribada dels PP. Agustins a Cambrils, una església que amb tota probabilitat va ser el primer temple parroquial que la nostra vila va tenir, segons l'autoritzat criteri del senyor Clanxet, l'altar del qual sembla que va ser consagrat el 1365.

La devoció a la Mare de Déu de Gràcia és molt antiga a Cambrils, essent l'esmentada devoció introduïda a la nostra vila pels ermitans de Sant Agustí (molt afectes a l'esmentada advocació mariana) cap a l'any 1592, data en què, segons sembla, es va fundar el convent que, fins a finals del segle XVII, hi va haver a la part de la riera que toca amb el raval de Gràcia, i que abans s'anomenava Nostra Senyora de Gràcia

Quan posteriorment s'edificà la primera església parroquial, a la cavallerissa contigua a l'actual carrer del Cardenal Vidal, que per això se l'anomena de l'Església Vella, l'església de Gràcia va deixar de ser la parròquia; el seu convent i la capella, els van seguir ocupant els frares fins el 1736. El 14 de juny d'aquest any els frares compareixeren al Consell de la vila, quan n'era el batlle Josep Sans, amb el prec que els deixessin instal•lar a l'ermita de Ntra. Sra. del Camí amb la condició que s'encarreguessin de celebrar totes les funcions religioses que els pertoquessin, a més de les que desitgés el Consell, alhora que adoptarien el títol de Convent i Comunitat de Ntra. Sra. del Camí. El Consell va concedir l'anhelat permís, i acceptà les proposicions dels frares, però els imposà l'obligació que el convent i l'església que deixaven restés en propietat del comú de la vila, i que els regidors del Consell fossin els "patrons o majorals de la Mare de Déu del Camí". Un cop es ficaren d'acord ambdues parts i s'estengueren els documents corresponents, els frares de Sant Agustí s'establiren en el santuari del Camí, on construïren una casa al costat de la torre. Avui, encara n'hi podem veure moltes, de restes.

Allò que els féu traslladar-se va ser el fet que el convent de Gràcia, que estava a l'altre costat de la riera (la qual era molt més estreta i baixava entre la població i el convent), corria perill quan hi havia una gran avinguda: com que la riera no es podia eixamplar per la part del poble perquè aquest estava protegit per les muralles, ho havia de fer per l'altra banda, la qual cosa posava tota la comunitat religiosa en perill.

Però no només van ser traslladats els frares agustins del convent de Gràcia al del santuari de Ntra. Sra. del Camí, sinó que, a més, el 1785 l'Ajuntament també hi hagué de traslladar la imatge de Ntra. Sra. de Gràcia, alhora que hagué d'ensorrar l'hort, el convent i l'església, ja que les rivades, que havien eixamplat el llit, picaven amb fúria contra les parets del convent, les quals, al seu torn, repel1ien l'aigua, que anava directament cap a la població i originava inundacions.

D'aquesta manera, lamentablement, finí l'existència del gloriós convent de Gràcia que, el 1640, fou el ferm defensor de Cambrils contra les tropes del marquès de Los Vélez i on, un cop l'hagueren ocupat, assassinaren els heroics defensors, inclosos els religiosos.

Els monjos no hi van romandre molt de temps, a la casa construïda a la vora del santuari del Camí, ja que, encara que no se'n conegui la data exacta, hom creu que se n'anaren entre el 1756 i el 1790.

Amb la desaparició dels frares i l'enderroc de la seva església, la devoció a la Mare de Déu de Gràcia s'anà refredant gradualment en el cor dels cambrilencs durant tot el segle passat, i acabà gairebé en la ignorància de la imatge, que fou profanada i destruïda el 1936.

Mercès al zel de l'ecònom de Santa Maria, el reverend Antoni Parera, sembla que, a poc a poc, ressorgeixi el culte i la devoció a Ntra. Sra. de Gràcia, la imatge de la qual, donada el 1951 per la família cristiana Rovira-Cavallé, torna a ocupar el lloc d'honor en una de les capelles del santuari del Camí. La seva festa se celebra amb un notable esplendor el diumenge següent a la festa de l'inclita patrona de Cambrils, Ntra. Sra. del Camí, que enguany s'escau el dia nou d'aquest mes.

Esforcem-nos, cambrilencs, perquè aquesta singular devoció mariana, de tanta solera i arrelament en la història religiosa del nostre poble, no caigui en l'oblit i l'abandó. Assistim als cultes que se li dediquin i invoquem-la en tots els perills de l'ànima i del cos perquè Maria, que al cap i a la fi és la Mare de la Divina Gràcia, ens ajudi copiosament i eficaç.

Finalment, per què els veïns del carrer i el raval que duen el seu nom no li ofereixen algun obsequi?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques