Les 7 convocatòries anuals d’ajuts de la Llei de barris han deixat un total de 136,51 milions d’euros d’inversió pública a 14 barris de 12 municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre al llarg de 17 anys d’execució, entre 2004 i 2021. D’aquesta xifra, 71,94 milions (el 52,69%) ha estat aportada per la Generalitat i 64,57 milions (el 47,30%) pels ajuntaments escollits, el que ha permès tirar endavant un total de 497 actuacions que han beneficiat directament 57.511persones residents en els barris corresponents. La inversió per càpita en aquestes àrees ha estat de 2.374  euros. Les 7 convocatòries de la Llei de barris es van resoldre anualment entre 2004 i 2010 i el període d’execució s’ha allargat fins aquest mes de juny.

Camp de Tarragona: més de 108 milions públics invertits

En el cas del Camp de Tarragona, un total de 14 barris de 12 municipis van resultar beneficiaris de les diverses convocatòries. Tant Reus com Tarragona van tirar endavant 2 projectes de barris cadascuna. La inversió pública total suma 104,43 milions, dels quals la Generalitat ha aportat 56,58 milions (el 52,18%) i els ajuntaments, 51,85 milions (el 47,81%). (Veure annex amb el detall de municipis). Els percentatges d’execució dels diversos projectes són del 83% de mitjana, amb un mínim del 15% i, en molts casos, un màxim del 100% executat.

De les 379 actuacions executades, el 67,6% de la inversió (73,27 milions) es va concentrar en la millora de l’espai públic (4,56 milions) i en la dotació d’equipaments (28,71 milions), seguit dels programes socioeconòmics (12,96 milions). De fet, per nombre d’actuacions, els projectes de millora social i de dinamització econòmica se situen al capdavant, amb un total de 113.

Així, pel que fa la millora de l’espai públic, el Vendrell va posar al dia la major part de carrers situats dins de l’àmbit del Pla de Barris, igual que Reus al barri del Carme o Cambrils al Barri Antic. Mont-roig del Camp va aprofitar el pla de barris per a transformar el tram de l’antiga N-340 situat entre la plaça Tarragona i el carrer Cadis en un passeig urbà, l’Avinguda Barcelona.

Equipaments públics com la rehabilitació de la Torre del Llimó

El segon gran volum d’inversió s’ha destinat a proveir equipaments públics per a la població. Pel seu cost destaquen la rehabilitació de la Torre del Llimó de Cambrils per allotjar un viver d’empreses; el Centre Cívic del Carme de Reus, o el Museu del Món Casteller a Valls.

S’ha de fer esment també a l’elevat nombre d’actuacions per a fomentar l’equitat de gènere i destinades a la millora social i econòmica. Destaquen les accions de participació ciutadana a Cambrils; el programa de convivència i cohesió social, Ponts entre nosaltres, del Vendrell; l’establiment de la xarxa cívica de ponent a Reus; la promoció del patrimoni del nucli antic de Calafell, i la creació d’un espai de referencia per a dones a la Part Alta de Tarragona.

També s’han desenvolupat actuacions adreçades a fomentar la sostenibilitat com l’impuls de la recollida selectiva a l’Espluga de Francolí i el soterrament de contenidors al nucli antic de Valls.