A la proposta cultural del Festival Pròleg no hi pot faltar un vespre de concerts. Els artistes encarregats d'oferir-los en la segona edició de l'esdeveniment van ser primer Pau Lobo i després Pau Vallvé, que ahir van captivar al públic que es trobava al recinte del parc del Pinaret. Tot i que cadascun amb el seu estil i repertori, els dos van oferir una actuació sincera, transparent i emotiva, que va ser ben rebuda pel públic assistent. Perquè, com van demostrar els dos cantautors, a l'hora de tractar temes vitals, la música és el nostre millor refugi.

Uns trenta minuts més tard de les 20 h, Pau Lobo va pujar a l'escenari per oferir un dels pocs concerts que, fins ara, ha realitzat en solitari. El cantant, líder del grup de música electrònica la Sra. Tomasa, va publicar el 2018 l'EP Conmigo, tranquilo, de tres cançons. Ahir el va presentar a Cambrils juntament amb Confination Boredom, un EP que inclou versions de cançons ja conegudes i que Lobo, després del confinament, va gravar i llançar al mercat. El cantautor va actuar acompanyat de quatre músics que, en aquest experiment de debut en solitari, canvia a cada concert. 

Pau Lobo va explicar que va compondre De repente, Vuela i Hace un tiempo ya després de la mort del seu germà. Els temes estan escrits en tres etapes diferents del dol, per intentar posar paraules i música al dolor d'una pèrdua com aquesta. El músic també va tocar Respira, un missatge per totes aquelles persones que han patit Covid durant el darrer any, i especialment pel seu pare, que va haver d'estar a l'UCI. El concert es va completar amb versions com Grita de Jarabe de Palo, Por la boca vive el pez de Fito y Fitipaldis o Todo se transforma, de Jorge Drexler. 

Pau Vallvé va presentar el disc La vida és ara

Amb una breu pausa entremig, a les 22 h de la nit va ser el torn del cap de cartell del Festival Pròleg, Pau Vallvé. De fet, Pau Lobo i Pau Vallvé són cosins, i Vallvé va explicar la il·lusió que li feia actuar després del seu familiar ahir. El cantant barceloní va tocar a Cambrils el seu setè disc, La vida és ara, en el que va ser l'últim "bolo" després d'un estiu de concerts i el quart consecutiu d'aquesta setmana. El músic va pujar a l'escenari tocant Buguenvíl·lies i La vida és ara, tema que dona nom al disc, cultivat al soterrani on Vallvé va passar el confinament. Ell mateix va explicar que "el pitjor any per la humanitat ha sigut el millor any de la meva vida" perquè, gràcies a l'aturada que li va permetre el confinament, es va desprendre de la dramatúrgia i les etiquetes dels seus treballs anteriors per compondre un disc que parla de quotidianitats, rutines, etapes i la vida mateixa. I això, al cap i a la fi, no necessita de grans èpiques per ser explicat, només lletres que ens interpel·len a tots. 

Amb un directe molt especial, un espectacle de llums i acompanyat de Darío Vuelta, al baix i als teclats, Pau Vallvé va anar desgranant els temes del disc. Alguns d'ells van ser Què va, què va, la bossanova Com troncs baixant pel riu o Èpoques glorioses. El cantant, a banda de les veus, també estava al càrrec de la guitarra i dels ritmes, i va conversar àmpliament amb el públic. Entre d'altres coses, va explicar que milita en contra dels "bis" però que encara no ha aconseguit abolir-los, que després del confinament obligatori es va confinar voluntàriament per fer possible el disc i que el seu és un projecte autogestionat que és possible gràcies al públic. 

Després d'aquestes dues actuacions, PD Patu va animar el recinte del Pròleg amb grans hits intergeneracionals. Els temes que va punxar van posar punt i final a tota una jornada d'art, cultura i música.