La gratuïtat de l'AP-7 que a partir d'aquesta nit ja és una realitat forma part d'una reivindicació històrica, que va comportar mesos de talls de carretera i manifestacions força multitudinàries organitzades pels ciutadans. Els cambrilencs, agrupats en la plataforma cívica "A-7 Gratis", es van sumar activament a aquestes protestes, que es van estendre a altres llocs de la demarcació de Tarragona.

El primer tall de carretera de l'N-340 per reclamar la gratuïtat de l'AP-7 a Cambrils, es va produir el novembre de l'any 1998. En aquella manifestació, es va tallar la via a l'alçada del semàfor de l'avinguda Vidal i Barraquer i també de la cruïlla d'entrada a Vilafortuny. La Revista Cambrils informava d'aquesta primera mobilització explicant que hi havia "certa expectació" i "la presència de molts mitjans de comunicació i guàrdies de trànsit". El dia abans, diverses persones, entre les quals representants d'entitats i associacions locals i membres del consistori, s'havien reunit a l'Ajuntament per formar una plataforma cívica per coordinar totes les reivindicacions per l'alliberament de l'autopista. Aquesta es va constituir oficialment el 24 de novembre de 1998, i l'associació va anunciar que s'organitzarien talls de carretera cada diumenge de 17 a 18 h fins que s'aconseguís la gratuïtat.

L'Ajuntament va anar canviant de posició al llarg de la durada de les concentracions

En aquell moment, la totalitat del plenari municipal va donar suport a les protestes dels ciutadans i va presentar una única posició davant la problemàtica de l'N-340 al seu pas per Cambrils. Entre altres acords, van exigir que, mentre no es constituís l'autovia, l'autopista A-7 fos gratuïta de Torredembarra a l'Hospitalet de l'Infant. Tot i això, les queixes ciutadanes per la perillositat de l'N-340 era un tema que portava cua a Cambrils, i ja comptava amb anys de  reivindicacions i talls de carretera. 

La primera meitat de l'any 1999 va ser intensa pel que fa a les reivindicacions per demanar l'alliberament dels peatges de l'AP-7. Des de principis d'any, es van produir concentracions setmanals a la carretera semblants a les de l'any anterior. Davant la persistència de la plataforma reivindicativa, els talls de carretera eren habituals cada diumenge i incloïen ballades de sardanes, castells, xocolatades populars, bicicletades i partits de futbol. Fins i tot es va protagonitzar una vaga de fam de 24 hores, a finals de febrer, per part dels membres de la plataforma cívica "A-7 Gratis", amb una acampada a l'entrada de l'edifici consistorial. L'associació va tenir tres portaveus al llarg de la seva curta existència: Jordi Savall, Montserrat Gallardo i Josep Miquel Serra, qui també va ser portaveu de la Coordinadora de Plataformes de Tarragona per la mateixa causa. 

Cada vegada hi havia menys participants en els talls de carretera i més incidents

Així doncs, les manifestacions, tot i que es van estabilitzar, van anar minvant en nombre d'assistents a mesura que passaven els diumenges. En aquest punt també es va entrar en una relació conflictiva amb l'Ajuntament de Cambrils. Des de la plataforma i els manifestants, tal com recollia la Revista Cambrils, es creia que el govern municipal no feia prou per reivindicar la gratuïtat, mentre que des del consistori es declarava, per una banda, que els protagonistes dels talls havien de ser els veïns i, per l'altra, que les mobilitzacions no era la solució per aconseguir el seu objectiu. Mentrestant, però, els talls de carretera setmanals persistien i, a partir del mes d'abril, es van començar a produir els primers incidents entre manifestants i conductors, que van capgirar l'ambient festiu que fins llavors havien tingut les concentracions. Això va succeir per un canvi en l'actuació de la Guàrdia Civil, que es va negar a tallar la carretera, forçant els mateixos manifestants a fer-ho. 

Després de vuit mesos de mobilitzacions només interrompudes per les festes de Nadal i altres dates assenyalades, al maig els talls de l'N-340 van començar a ser testimonials. Tot i que els membres de la plataforma cívica "A-7 Gratis" es resistien a abandonar les protestes, les 60 o 70 persones que en altres ocasions havien assistit a les concentracions es van convertir en una quinzena. La plataforma es queixava de la poca resposta ciutadana, mentre que alguns dels seus membres havien estat identificats per les forces policials, altres van haver de pagar multes i alguns fins i tot van ser cridats a declarar.

Cambrils, exclòs finalment de la gratuïtat 

D'aquesta manera, les manifestacions es van anar dissolent fins que, finalment, el novembre del 1999 es va anunciar que Cambrils quedava fora de la gratuïtat de l'AP-7. El Ministeri de Foment va comunicar que s'alliberarien els peatges de l'autopista entre Vila-seca i Torredembarra a partir de l'1 de gener del 2000, però que això no afectaria els vehicles que circulessin entre Barcelona i València. La notícia arribava tot just un any després que es produïssin els primers talls de carretera i es constituís la plataforma ciutadana. Des de l'associació cambrilenca van manifestar que "no era una bona solució" i, de nou, "calia demanar la gratuïtat fins a l'Hospitalet de l'Infant". També es va informar que es reuniren per debatre la continuació de les mobilitzacions i plantejar altres accions.

Sense cap més notícia posterior, la polèmica decisió ministerial va posar fi a vuit mesos d'intenses mobilitzacions arreu de la província de Tarragona, amb especial incidència a Cambrils, on la ciutadania es va mobilitzar diumenge rere diumenge. Ara, gairebé 23 anys després, l'alliberament de l'autopista que aquesta passada nit ha entrat en vigor dona resposta a aquesta onada d'històriques protestes veïnals.